Vicent andrés estellés

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,9 KB

 

Vicent Andrés Estellés aconseguí bastir una poètica original i brillant que, per la temàtica propera i quotidiana, entra de ple en els pressupòsits realistes, si bé no rebutjà lexperimentalisme formal. Professionalment es dedica al periodisme, la qual cosa condiciona el seu estil, ja que la seua poesia es, entre altres coses, una crònica social de la realitat que visque, Lhotel París (1973), Les pedres de làmfora (1974), Les homilies d'Organyà i Llibre de Meravelles, magnífic exemple del component civíc de la seua poesia. Escrit entre el 1956-1958, pero publicat el 1971, aquesta obra esdevingué el gran exponent de la poesia testimonial o realista i cronica impressionant dun temps, i significa la seua revelacio publica. Algunes daquestes aportacions son, en primer lloc, la creacio dun llenguatge nou, duna banda, i lus del llenguatge colEloquial.
Estellés elevava, aixi, el registre col?loquial valencia al nivell de llengua literaria amb lus dexpressions populars i dun lexic senzill. En relacio amb aquesta aportacio hi ha tambe les referencies a objectes i situacions poc poetics o clarament antipoetics i els elogis lírics de les coses quotidianes. DEstelles destaca tambe lampli joc erotic i amoros, un dels trets que mes criden l´atenció fou la manera crua i immediata amb que va tractar lexperiencia del sexe.



Respecte als procediments retorics, practica una poesia que no te en les convencions tradicionals els elements bàsics per a lestructuracio dels poemes, bona part del ritme i la musicalitat dels seus poemes es basa en altres tecniques, com ara lus de recursos morfosintactics com lenumeracio, el paral.lElelisme sintàctic, l´anàfora, l´us expressiu dels toponims, un altre dels procediments mes destacables es el de la paròdia i la ironia. la seua obra -estructurada al voltant dels temes de la mort, la miseria de la postguerra, les reflexions sobre la identitat cultural del seu poble i, sobretot, lamor, lerotisme i el sexe, amb un important exalcament del cos i desmitificacio de lamor, suposa la reorientacio de la poesia catalana i, especialment, la valenciana, amb un estil molt personal que retratava una época difícil i complexa.

Entradas relacionadas: