Les visions no anaven dirigides a l’autoconeixement del poble català, sinó a l’elaboració i legitimació d’una teoria nacionalista

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,2 KB

 

El que havia volgut fer amb les "Visions", Maragall ho va explicar en una molt citada carta a Felip Pedrell: "Me Hice la ilusión de que dentro de estas visiones, de su conjunto, se podría encontrar Algo de las madres del alma catalana y de su evolución"(carta a Pedrell, 9-1-1900 [OC II pàg 922a]). En aquests moments en què els catalanistes Malden per demostrar que Catalunya és una nació i intenten de definir la Nacionalitat catalana seguint les pautes racistes de les teories nacionalistes Coetànies, Maragall busca l'essència de la identitat nacional dels catalans en Uns mites autòctons, amb l'Esperança que aquests revelaran les constants Estructurals d'un immanent esperit de raça. Per això les "Visions" no Narren unes llegendes sinó que en donen unes versions condensades i al·lusives. Són, per dir-ho d'alguna manera, una mena de radiografies de mites catalans.

En realitat, tampoc no són això. Perquè aquests mites, Tot i que tenen la seva base en el folklore català, Maragall no els cull pas D'aquí sinó de la literatura romàntica de la Renaixença. I és que en el fons, Malgrat el que ell deia -i, indubtablement, creia-, les "Visions" no anaven dirigides a l'autoconeixement del poble català, sinó a l'elaboració i legitimació d'una teoria nacionalista. En els seus mites Maragall hi trobava Exactament allò que hi anava a buscar: la confirmació de les dues o tres idees Bàsiques del catalanisme coetani sobre quins eren els trets característics de L'esperit racial català: que aquest esperit emanava directament dle territori, Que el català era d'un indivudalisme ultrat, a tocar de l'anarquisme i que el Català era pragmàtic, sensual i materialista. Aquestes característiques S'oposaven de manera simètrica i antagònica a les del poble castellà: gregari, Submís, bufanúvols, idealista i místic. Les idees eren típiques de tots els Nacionalismes finiseculars. L'únic que feia Maragall era donar-los una forta Expressió simbòlica.

Entradas relacionadas: