Vitalisme Joan maragall

poesia vitalista:el vitalisme defensava l'afirmació del tot,la regeneració de la societat.El major representant del vitalisme va ser Joan Maragall.Deia que la poesia havia de ser un arma social i de defensa de la vida,no de la mort.||Maragall:La poesia segons maragall:vocació,inspiració i paraula viva.En Oda infinita(1888),Maragall expressa dues idees bàsiques de la seva activitat creadora:la poesia es vocació i inspiració.A Elogi de la Paraula(1903) va expossar la seva teoria poètica de la paraula viva.||Maragall i la poesia cívica:La seva poesia seguia sempre l'actualitat social i política del país.Es diu poesia cívica perque en el fons són artícles de diari en vers.Oda Nova a Barcelona: escrita abans i després de la setmana tragica(1909).Oda a Espanya:canta els costums catalans i la llengua com a fets diferenciadors i Catalunya com la porta de progres d'Espanya.||Maragall,poeta noucentista:el vitalisme de Nietzche va impressonar profundament Maragall pel que té força  de superació de tots els obstacles.Entre 1888 i 1893 viu intenssament la situació política i escriu un tipus de poesia optimista. Paternal és una evocació tràgica i alhora vitalista de la bomba que va esclatar al Liceu.El poema és un cant a la vida,a la fe en l'home davant la barbàrie,la sang i la destrucció. ||Maragall i la poesia nacionalista:a visions reupera uns mites essencialment catalans.Aquestes mites perfilaven els trets bàsics de l'ànima catalana:el Realisme, la voluntat de superació,l'optimisme i el vitalisme. Cants:poemes d'un marcat catalanisme on Maragall adopta la veu de tota una col.Lectivitat i en fa un crit de joventut i de vitalisme: tot s'ha de pendre amb alegria i amb força. Aquests dos reculls van ser publicats el 1900 amb el títol de Visions i cants.La seva poesia catalanista es completa amb una sèrie de composicions que al.Ludeixen a diversos símbols del país:la sardana,el cant de la Senyera,La diada de Sant Jordi,la guinesta.||El compte Arnau:Poema epicolíric.Formada per tres parts que van ser publicades en reculls diferents el 1900,el 1906 i el 1911.El compte Arnau és presentat com el símbol de jove artista modernista que s'enfronta a la societat.És un home d'acció,arrelat a la terra i sempre en moviment ja que ha estat condemnat a cavalcar eternament per haver seduit a l'abadesa del conventde Sant Joan.Primera part:la passió que Arnau sent per Adalaisa  i com ella veu que és víctima de la voluntat de compte.Influeix el vitalisme de Nietzsche.Segona part:l'ànima del compte vaga per les muntanyes i cerca la salvació.Etapa de reflexió dl poeta sobre les seves creences.Tercera Part:defalliment del compte.Demana ser perdonat,redimit.Una pastora,símbol de la joventut i de la vida i de l'amor,canta la canço del compte Arnau i el compte redimit.||Nausica i la traducció dels himnes homerics:començament del s.XX,Maragall va intentar seguir els noucentistes acostant-se als clàssics amb una obra en forma dialogada sobre un tema de la Odissea d'Homer,Nausica,explica l'enamorament platonic de Nausica per Ulisses, acollint durant el seu viatge de tornada a Ítaca.Al mateix temps,també treballa en posar en hexàmetres catalans els Himnes homerics.||El cant Espiritual 1910 Joan Maragall.Una conversa entre el poeta i Déu en q expresa la tensió entre el cel i la terra propia d'un home creient i vitalista a l'hora.Qüestiona l'existencia d'una bellessa mes gran en altre vida, ya que segons el poeta ,aquest mon i l'altre són una mateixa cosa.El final es una reafirmació contundent de la seva creença cristiana.