Vora la mar

Jacint Verdaguer( 1845-1902)és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença.Les característiques més romàntiques de les seves obres són: el temperament idealista i rebel, el nacionalisme, la nostàlgia i l’enyorança, l’atracció per la natura i la concepció romàntica de la poesia.El poema comença explicant que Verdaguer puja al cim d’un promontori a meditar, vora la mar, a l’hora que s’amaga el sol, per contemplar la mar, el cel i les estrelles. Aquesta meditació és el resultat de la contemplació de la natura. A partir d’aquest moment, comença a recordar els seus antics somnis, i fa una reflexió poètica sobre la poesia i la creació poètica. El poeta es situa entre el cel i el mar per expressar la seva insignificança respecte al món.El poema descobreix un mon amagat que es troba a dins del mar, on hi ha els records i els somnis morts. Verdaguer imagina castells i riquesa, poemes que es converteixen en joguines o petxines, vaixells i illes, que finalment es converteixen en idees que escurcen l’existència. El poeta fa una relació clara entre la grandària i la petitesa.Finalment, el poeta diu que la poesia neix de la contemplació d’un mon exterior que cal interpretar des de l’interior, i cadascun del elements anteriors marca un element d’aquest camí. El poema està format per deu estrofes de 10 i 6 síl·labes, amb rima consonant encadenada i d’art major els senars i menor el parells. Al poema de Verdaguer presenta una gran descripció del paisatge (sobretot marí) i de la natura. També hi podem observar una utilització d’onomatopeies (“ai!) i moltes preguntes retòriques (“¿per què, per què, enganyosa poesia,m’ensenyes de fer mons?”), que ens porten a veure una de les seves principals característiques: l’enyorança.