Xdtgxdbhy

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,8 KB

 
ESTIL Sorgeix a començaments del s.XV a Florència com a transformació de la concepció, de les maneres i de la funció de l’art. És el renéixer de les formes clàssiques. Aquest estil es divideix en el Quattrocento (s.XV) i el Cinquecento (s.XVI). Artista=artesà+intel·lectual xk determina de manera autònoma la orientació ideològica i cultural del seu propi treball. Taller=centre de creació d’obres d’art. Durant aquest període té lloc una sèrie de descobriments revolucionaris com la perspectiva o la teoria de les proporcions. Per altra banda, l’estructura feudal està en crisi i l’individu exigeix resoldre per si mateix, fora de la tutela de l’església, els problemes relatius a la realitat, el pensament i la consciència. A més, també està l’humanisme=movimient intel.lectual, filològic i artístic europeu estretament lligat al Renaixement per l’antropocentrisme, en contraposició al teocentrisme medieval i la raó humana té més valor. Altres influències són: 1453 conquesta del Turcs de Constantinopla, Descobriment de la imprenta, Descobriment de Copèrnic del sistema heliocèntric i 1492 descobriment d’Amèrica. Renaixement Pintura (home centre de tot. Reaisme per la perspectiva. Noves tècniques-oli, telaesbossos...), escultura (artista=busca el màxim realisme i té interès per l’home com a individu. A més, el cos i la seva expressivitat foren objecte d’especial estudi. La tendència a la monumentalitat i el predomini de línies corbes. Retorn als clàssics. Ús de les lleis de la perspectiva. L’escultura s’independitza de l’arquitectura.) i arquitectura (monumental, arquitectura clàssica, arcs de mig punt, volta de canó, la gran novetat són els tirants metàl·lics que s’introdueixen per contrarestar les càrregues, simetria i regularitat gràcies a la perspectiva. Sorgeix l’urbanisme per racionalitzar les ciutats. Esglésies, palaus, vil·la i fortaleses. Important=Brunelleschi). Manierisme Pintura (postures forçades, colors utilitzats arbitràriament, irrealitat de l’espai, desequilibri, conjunts dramàtics i complexos), escultura (ús de la serpentinata; la contorció de la forma en forma helicoïdal) i arquitectura (altera arbitràriament les aprts de l’edifici i el seu conjunt).
OBRES Renaixement Església de San Lorenzo, Brunelleschi, s.XV, Florència (Itàlia), renaixement, pedra (gris fosc), arquitrevat i voltat. Primera església renaixentista. INTERIOR Nau central: columnes corínties, arcs de mig punt, finestres. Naus laterals: voltes de 4 punts, pilastres corínties, capelles adosades. Creuer: cúpula semiesfèrica sobre petxines. EXTERIOR inpirat en la basílica romana, xo la planta és + llarg=línies horitzontals dirigides a l’altar. INTERPRETACIÓ molta horitzontalitat, mida humana, cornises, perspectiva, línies dirigides a l’altar central. FUNCIÓ religiosa, de sennsació de pau i equilibri per als visitants i com a exercici de l’estil per Brunelleschi. San Pietro in Montorio, Bramante, s.XVI, Roma (Itàlia), renaixement, pedra, marbre, granit, arquitrevat i voltat. Model a seguir, arquitectura romana clàssica. “TEMPLE”: Forma circular. 16 columnes toscanes (peristil) damunt d’un sòcol esglaonat que suporten l’entaulament. Mur circular envoltat per pilastres adossades cúpula nervada+llanterna+creu. INTERIOR i EXTERIOR planta=petita i circular. Altar=oposat a la porta d’entrada. Fris=litúrgia de sant Pere. Finestrals, nínxols. Balustrada (barana)=al pis de d’alt k dóna la volta a l’edifici. INTERPRETACIÓ financiat pels Reis Catòlics per commemorar el martiri de sant Pere i simbolitzar la fundació de l’esglèsia. Per això es va fer on es va crucificar el sant. Fris=imatges sant Pere. Cúpula+llanterna+creu=món terrenal cap a món celestial. FUNCIÓ commemorativa, per investigar noves formes arquitectòniques i va ser com l’inici del seu encàrrec de la basílica de Sant Pere que va ser acabada molt diferent als plànols inicials. David, Donatello, s.XVI, renaixement, tècnica-fosa, bronze, escultura exempta, tipologia-dempeus, 1’58m, abans-Pati del Palazzo Medici ara-Museu de Florència. David é sun jove pastor que treballa per al rei Saül on en una batalla contra els filisteus s’ofereix per lluitar contra el gigant Goliat. Estatua=moment en que David descansa desprès d’haver guanyat a Goliat amb el seu cap als peus del jove. Escultura molt important perquè és el 1r nu des de l’antiguitat de mida natural. Donatello=1r mestre que introduí els temes de l’escultura renaixentista. AF equilibri i harmonia del seu posat. Marca la musculatura. Corba del cos. INTERPRETACIÓ sentit religiós+victòria de David+sentit al·legòric xk narra com la república de Florència s’imposà sobre Milà i Nàpols. Símbolde la ciutat. FUNCIÓ heroi (Goliat). Jove sensual, ingenu i seductor. Donatello (1r escultor en fer nus...). Pietat del Vaticà, Miquel Àngel, s.XV, renaixement, tècnica-talla, marbre, escultura exempta, tipologia-grup, gran, abanas-esglèsia de Santa Petronella (Roma) ara-basílica de Sant Pere del Vaticà (Roma). Verge Maria aguantat al seu fill mort, Jesús. AF verge molt jove, mira a Crist, cap inclinat, mà esquerra=voluntat divina, crist jacent=units per la falda de la verge. Triangle. Verge humana Crist dóna sensació de proximitat. INTERPRETACIÓ única escultura signada per M Àngel en la cinta que te la verge al cos. FUNCIÓ religiosa. Trassladada perquè qui la va encarregar va morir i va ser enterrat a (ara). 1972 va ser restaurada per culap d’un vàndal. El naixement de Venus, Botticelli (pintor poètic), s.XV, renaixement, gran, Galeria dels Ufizzi (Florència). Revolucionàri a l’època i és la 1ª pintura renaixentista gran de caire mitològic. AF predomini línia, suavitat cromàtica, llum uniforme i expressió dels sentiments. Colors=discrets com Venus que cobreix la seva nuesa amb les mans i el cabell. Equilibri i estilització de les figures=fons pla. Verds freds i blaus suaus=contrast. Rosa=zones càlides. Daurats=cabells i fulles. Esquema sencil=harmonia. Mar=fons, irreal (és romàntic). Esquerra=Zèfrit (dèu del vent) i Cloris (consort i dona de les flors). Dreta=primavera. Perspectiva de les figures. INTERPRETACIÓ petxina=fertilitat. Ulls absents, distracció, amor (roses=flors sagrades), garlanda de murta (primavera=l’Hora=amor etern). FUNCIÓ tractació de l’escenari i les persones, la perspectiva i el paisatge. Botticelli va ser oblidat durant 3 segles i, fins al s.XIX no va ser que va ser important gràcies als prerafaelistes. Dànae, Ticià, renaixement, tècnica-pintura a l’oli, suport-tela gran, Museu del Prado (Madrid). Pluja daurada (Zeus)=Dànae+Zeus=Perseu (qui matarà al seu avi, el rei Messènia). AF INTERPRETACIÓ 1 dels 7 quadres mitològics que Ticià pintà per a Felip II i que Ticià el definia com a poesia. Reflexió de la condició humana. FUNCIÓ reconegut pels seus retrats. Manierisme L’enterrament del comte d’Orgaz, El Greco, s.XVI, manierisme, tècnica-oli, suport-tela gran, església de Santo Tomé (Toledo). Llegende del s.XIV en la que sant Esteve i sant Agustí van baixar del cel per enterrar al comte. Ara, el quadre està situat a d’alt de la tomba del comte. Part inferior=naturalista com quan El Greco era a Roma Part superior=món de figures estilitzades on ni la llum segueix les lleis de la física. AF 2 parts=inferior i superior (arriba). Colors sobris, molt negre i molt blanc alhora, cares allargades i acabades en punta=exageració dels trets=manierisme. Núvols segons El Greco, la llum no segueix les lleis de la física. Abaix hi han 25 figures, entre elles El Greco i el seu fill que són els únics que no miren dins del quadre. Centre quadre=sant Agustí quye està enllaçat a sant Esteve (= que el monjo i el sacerdot). Al cel hi ha un cert irrealisme per les formes allargades i la resplendor. INTERPRETACIÓ El Greco era molt religiòs i un home molt estrany. Esglèsia=contrareforma. FUNCIÓ commemorativa a un triomf en un judici contra la família del comte xk no volia pagar els diners que li devien a l'església. EL Greco no va ser famòs en la seva època, sinó a partir de 1908 i gràcies a un historiador de l'art perquè en la seva època les seves figures amb caire aspectral no eren ni ben vistes ni compreses.

Entradas relacionadas: