Zxc

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,33 KB

 
Guggenheim de Bilbao  Arquitecte: Frank O. Gehry (1929) Crono: 1991-1997 Loc: Bilbao Estil: desconstructivisme
Mats utilitzats: titani, pedra calcària i vidre Sistema constructiu: materials Industrials
Context Historic:
L’arquitectura escultòrica deconstructivista defensa un caos controlat, l’atractiva juxtaposició de formes impossibles i materials estranys. L’arquitectura deconstructivista planteja un interrogant sobre la pervivència del racionalisme en l’arquitectura del segle XXI.
Analisi Formal:
Elements de suport i suportats
La complexitat matemàtica de les sinuoses corbes va obligar a dissenyar-les per ordenador. Les parets de vidre estan realitzades i muntades en una estructura metàl·lica que només ha estat possible gràcies als avenços tecnològics.
Espai interior i exterior: Des de l’exterior la característica més espectacular és el revestiment de titani de les seves “flors metàl·liques”. El conjunt articula i intercomunica 2 tipus de mòdul: l’ortogonal, recobert de pedra calcària, i el corbat, revestit de làmines de titani. El vestíbul és l’eix central del museo: articula els 3 nivells de sales d’exposició mitjançant passarel·les curvilínies. El museu es distribueix en 19 galeries: 10 tenen un aspecte clàssic, i 9 generen espais interiors descomunals. Estil: La caracterítica més genuïna és la seva naturalesa escultòrica. Els edificis de Gehry són collages de materials i espais juxtaposats; porta l’estructura a la màxima radicalitat. Interpretació: Contingut i significación
El museu Guggenheim de Nova York va inaugurar una nova era en la qual els museus s’autoexhibeixen. Molts artistes no estaven d’acord perquè tenien por que sobrepassesin les obres que hi albergaven. Funció
A finals del segle XX els museus s’han transformat en centres que generen i patrocinen art, i el museu Guggenheim s’eregeix com a una obra d’art en si mateixa


Palau de la Música Catalana Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner Cron: 1905-1908 Loc: Barcelona
Estil: Modernisme Mats utilitzats: ceràmica, ferro, vidre i maons Sistema constructiu: amb materials industrials
Context historic Destacar l’extenció de la ciutata de Barcelona a partir de la Revolució Industrial i el pla de l’eixample que va permetre ampliar antics equipaments i va fer posible aquest creixement. Aquesta obra pertany al modernisme, un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis de XX, afecta a totes les manifestacions de l’art i el pensament, és a l’arquitectura i les arts plastiques on es mostra amb ple sentit. A Cataunya hi podem trobar en moles llocs manifestacions del modernisme, ja sigui en edificis, fabriques, hospitals..Com a caracteristiques generalstenim: predomini de la corba sobre la recta, dinamismo de les formes, detallisme en la decoració, us de formes naturals. Elements de suport i suportats El suport es fa mitjançant un entramat metàl·lic i columnas de ferro. ‘estructura dóna suport a una gran “capsa de vidre”. Les càrregues es troben concentrades en punts molt concrets que alliberen els murs de la responsabilitat de sostener el conjunt. Espai exterior i interior
L’edifici es troba en un terreny de dimensions irregulars i en un espai més aviat reduït. A la confluència de les dues façanes hi ha un conjunt escultòric de Miquel Blay que es compon de dos parts: una amb figures femenines i infants, l’altra la qual representa al món treballador, amb un operari, un pagès, i un pescador; sant Jordi, patró de Catalunya, presideix el conjunt. A la façana principal hi destaca un mosaic que escenifica La Balanguera.
L’espai interior es divideix en 3 bloc fonamentals: la part dels accesos, l’auditori, i l’escenari. L’element central és la sala d’audicions entorn la qual giren els altres espais.
A la línia superior de l’escenari no s’hi va construir cap arc sinó que l’espai és delimitat per dos grups escutòrics de Pau Gargallo: un representa la música popular, l’altra la música culta. Al fons de l’escenari, unes figures femenines toquen diversos instruments.
A la sala principal destaca el gran vitrall del sostre en forma de cúpula invertida que actúa com a làmpada. Als murs laterals diverses esculptures de Gargallo fan referèncie a obres musicals i es combinen amb inmensos vitralls.
Estil
Això és un autèntic manifest del modernisme i de l’orgull nacionalista. L’edifici combina la tradición constructiva, sobretot del gòtic, amb la modernitat present en l’estructura de ferro i vidre.
Interpretació: Contingut i significació
Té un carácter fortament simbòlic. La participació dels artistes catalans més carismàtics, la utilització dels materials populars, i les contínues referències a la pàtria catalana a través d’al·legories, etc., el van convertir en un dels símbols fonamentals del catalanisme.
Funció L’objectiu era ser la seu de l’Orfeó Català i d’exercicir les funcions de sala de concerts.

Entradas relacionadas: