Formació

Clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,52 KB

 

EL DRET A L'AUTONOMIA: la constitució diu que l'estat s'organitza territorialment en municipis, províncies, i en les comunitats autònomes, i aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per la gestió del seus interesso.

ELS ESTATUTS D'AUTONOMIA: norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma. Normes estatals amb rang de llei orgànica

CONTINGUT DESL ESTATUTS D'AUTONOMIA:

*Delimitació del seu territori

*Competències assumides

*Denominació de la comunitat

*Denominació de les institucions autonòmiques pròpies

LES INSTIT. AUTONOMIQUES es basara en un assemblea legislativa, un consell de govern i un tribunal superior de justícia

ASSEMBLEA LEGISLATIVA: es un òrgan unicameralisme que elegeix cada 4 anys per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret

*Exercir el poder legislatiu

*Elegir entre els seus membres el president de la comunitat

*Aprovar pressupostos autonòmics

*Designar els senadors autonòmics

*elegir el defensor del poble

*Controlar l'acció del consell del govern

CONSELL DE GOVERN: L'exercici de les funcions pol·líniques i admin. Esta integrat per.

*President

*Vicepresidència

*Consellers

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA: es l'òrgan que culmina l'organització judicial en l'àmbit de la comunitat autònoma, sense perjudici de la jurisdicció que correspon al tribunal suprem

ALTRES ORGANS INSTITUCIONALS: les comunitat autònomes poden dotar-se d'altres òrgans institucionals com: per exemple els equivalents al defensor del poble i el tribunal de comptes

defensor del poble: defensa els drets i llibertat dels ciutadans

Tribunal de comptes: controla i revisa la despesa publica i la comptabilitat de la comunitat

CLASES DE COMPETENCIES: compartides, exclusives (de l'estat, de les comun autònomes), i concurrent

COMPETENCIES EXCLUSIVES: son les competències legislatives i executives sobre matèries que correspon totalment a l'estat de la com. Autònoma; comp. Exclusives de l'estat i comp. De les comun. Autònomes

COMPETENCIES COMPARTIDES: son el desenvolupament l'execució per part de les com. Autònomes de la legislació bàsica i exclusiva de l'estat.

COMPETENCIES CONCURRENTS: sorgeixen quan l'estat i les comunitats comparteixen una matèria.

FINANÇAMENT DE LES COMUNITATS AUTONOMES a espanya existeixen 2 models: Regim comú, Regim foral.

REGIM COMU: s'inspira en els principis de la generalitat, estabilitat, suficiència, autonomia... a l'agencia estatal d'admin. Tributaria

REGIM FORAL: els territoris històrics del país basc i la com. De Navarra tenen potestat per mantenir, establir i regular el seu regim tributari.

L'ADMIN. LOCAL: esta formada per ENS no per òrgans, es a dir per subjectes de dret amb personalitats jurídica pròpia TIUPUS D'ENS: entitats locals necessàries, ent. Loc. Possibles

EL MUNICIPI: la seva organització correspon als òrgans de govern del municipi, existeixen dos règims d'organit. Municipal: REGIM COMU D'ORGANI. DELS MUNICIPIS, I REGIM D'RGANIT. DELS MUNICIPIS DE GRAN POBLACIO.

ORGANS DE GOVER LOCAL:

MUNICIPI---BATLLE (elegits pels regidors), PLE (batlle, tinents d'alcalde, comissió especial de comptes i de suggeriments), JUNTA DE GOVERN LOCAL(batlle, regidors), ORGANS COMPLEMENTARIS (regidors delegats, comissions informatives, consell sectorials, juntes municipals de districte i representants del batlle.)

ORGANITZACIO DELS MUNICIPIS DE GRAN POBLACIO

MUNICIPI---BATLLE(elegit pels regidors), PLE(regidors), CONSELL SOCIAL DE LA CIUTAT(representant d'organitzacions econòmiques social i professionals), DISTRICTES (divisions territorials presidits per un regidor)

PLE: l'òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern Municipals

EL BATLLE: es el principal òrgan de la direcció e la política, el govern i l'admin municipals

DISTRICTES: divisions territorials dotades d'òrgans de gestió desconcertada

CONSELL SOCIAL DE LA CIUTAT: integrat per representants de les organit. Econòmiques social i profess de veïns mes representatius

JUNTA DE GOVERN LOCAL: integrada per batlle, un nombre de regidors, nomenats i separat pel batlle.

LA PROVINCIA: es la entitats local amb personalitat jurídica pròpia determinada per l'agrupació de municipis i una divisió territorial per al compliment de les actu. De l'estat

GOVERN PROVICIONAL:

*President

*Ple

*junta de Govern

*òrgans complementaris.

ORGANS DE GOVERN NECESSARIS

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ: òrgan encarregat de representar la diputació i de dirigir el govern i l'admin. Provincials

PLE DE LA DIPUTACIO: la seva funció es elegir i destituir el president, controlar i fiscalitzar els òrgans de govern provincials, aprovar la plantilla de personal, els plan generals de carreteres...

VICEPRESIDENT: nomenats per president, els hi correspon substituir el president en la totalitat de les seves funcions i per ordre de nomenament,

JUNTA DE GOVERN: les seves atribucions son assistir el president en l'exercici de les seves funcions

ORGANS DE GOVERN COMPLEMENTARIS: *Diputats delegats, els consellers sectorials,, i els òrgans per a la gestió dels serveis

COMPETENCIES DE L'ADMIN. PROVINCIAL

*Coordinació dels serveis municipals

*Assistència i cooperació

*Prestació serveis públics

*Foment i admin dels interessos de la provincià

REGIMS PROVINCIALS

*Comunitats autònomes uniprovincials

*Comunitats insulars

*Pais basc

ORGANITZACIO DEL GOVERN LOCAL DE CATALUNYA: Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i veguerie

VEGUERIA: l'àmbit territorial especific per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i te personalitat jurídica pròpia

Entradas relacionadas: