Historia de

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,95 KB

 

MORT,CARESTIA I DESTRUCCIÓ
La guerra va comportar misèria i mort per a milers de persones de tots dos bàndols, a les baixes en els combats i victimes de la repressió s'ha de sumar les morts produïdes per la gran mancança d'aliments, aquesta situació va afectar sobretot en el bàndol republicà ja que els conreus dels cereals havia quedat en mans dels insurrectes.Els primers simptomes es van manifestar al setembre i l'octubre del 1936, en productes com la carn,blat i carbó i el pà començà a escasejar els primer mesos del 1937 i finalment al març es va implantar el racionament de queviures.Quan augmentaba el conflicte les cues i els preus pujaven directament proporcional i el mercat negre es va anar estenent. En l'ambit industrial va haveri una forta reducció de la producció industrial a causa de les dificultat per proveir-se de matèries primeres, combustible i maquinaria i la mobilització masculina per anar al front.Això feia que les dones ocupesin els llocs de treballs dels homes, els esforços de la industria es van dirigir principarlment a la fabricació d'armament i de productes militars cosa que va perjudicar l'abastiment de productes de consum en la població.Els bombardeigs sobre pobles i ciutats van comportar la destrucció de les infraestructures i de les comunicacions sobre pobre pobles i ciutats civils. El govern republicà no disposava d'efectius aeris però per al contrari el bàndol franquista contava amb els avions d'alemanya i italia. Aixi que els primer bombardeigs van ser utilitzats pels insurrectes.A madrid els bombardejos van començar a l'octubre del 1936 i barcelona va ser-ho per primera vegada el 13 de febrer del 1937 fins al final de la guerra, això va obligar a contruir mes de 1000 refugis subterranis. Les bombes tenien dos objectius, un era conquistar territori com va pasar am lleida,reurs,granollers,badlaona,tortosa,tarragona i figueres i per una altre nomes servia per terroritzar la població.

CARACTERISTIQUES DEL FRANQUISME
El franquisme es carecteritzat per un autoritarisme extrem. Podem destacar:
-El totalitarisme:el franquisme va neixer com a disctadura inspirada en el model feixista italia i alemany, es va suprimir la constitució del 1931 i am aixo totes les garanties individuals i colectives, es va clausurar el parlament i es van prohibir tots els partits polítics i els sindicats.Només es va permetre l'existència d'un partit únic i d'un únic sindicat oficial.-El cabdillisme:franco am el titol de caudillo d'espanya concentrava tots el poders en la seva persona, era el cap de l'estat i durant molt anys, també fou el president del govern. A més, era generalíssim de tos els exèrcits i cap nacional de falange española tradicionalista y de las JONS, el partit únic.-La concepció unitarista i centralista de l'estat, el franquisme va abolirs els estatus d'autonomia i va fomentar l'espanolització de la població dels territoris amb una identitat pròpia(Ctalunya, pais basc i galicia).-La repressió contrant i planificada de l'oposició. Amb aquesta finalitat es va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d'eliminar els opositors atemorir els possibles dissidents i cambatre qualsevol manifestació de desafecció.-El control dels mitjans de comnicació qe estaven sotmesos a una rígida censura i eren utilitzats com a aparell de propaganda franquista.

ELS PILARS DEL RÈGIM
Van ser l'exèrcit,partit únic i església catòlica. L'exèrcit va ser el suport més destacat del règim i va paritcipar activament en el poder ja que una bona part dels ministres i dels governadors civil eren militars de carrera.El partit unic, la falange española tradicionalista y de las jons es va encarregar de proveir el regim de bases ideologiques, de controlar els mitjans de comunicació i dels carrerc de l'administració, per procurar el suport social al règim el partit va constituir algunes organitzacions de masses:el frente de juventudes(formació i ensenyament del jovent), la secció femenina la missio la qual era la formació de la dona en sentit cristià i nacionalsindicalista, el sindicato espeñol universitario qe era un instrument de control polític del universitaris i la central nacional sindicalista, qe aplegava amos i treballadors en una mateixa organització.L'esglesia catolica va tenir un paper destacat en la legitimació i la construcció del règim franquista, qe es definia com un estat confessional catolic, a la persecució religiosa que havia tingut lloc a la zona republicana durant la guerra civil, la jerarquia eclesiàstica va proclamar el caràcter de croadade la guerra.A canvi d'aquest suport, va obtenir un finançament públic molt generós,el control del sistema educatiu i el predomini de la moral i dels valors catòlics en el conjunt de la societat española.

ELS FRANQUISTES CATALANS
La cat. Franquista estava integrada per industrials, propietaris agraris,gran comercians i financers que van identificarse amb el nou regim.La militància catalana a la Falange no era gaire abundant i estava formada pels pocs falangistes i membres d'altres grups de la detra de l'època republicana (carlins i ex-combatens de l'exèrcit franquista). L'ocupació de càrrecs polítics comportés la militància falangista obligatoria va fer que un grup de persones s'hi adherissin per exigència burocràtica i per oportunisme polític.El personal polític que va detenir càrrecs de responsabilitat, de gestió i de representació va ser sempre designat des del poder i entre persones de fidelitat al règim franquista. Ara bé, com que els falangistes i els excombatens no eren gaire abundants ni representatius, una bona part dels designats eren antics militants de l'extrema dreta.El franquisme només els va oferir llocs polítics secundaris en l'administració, però rarament n'ocupaven d'altres de més important, atès qe les principals autoritats de catalunya van ser habitualment persones provinents de fora de catalunya, aixo responia a la voluntat franquista d'impedir que les autoritats arrelesin al territori i també una desconfiança del franquisme envers els polítics catalans.

LES FAMILIES DEL RÈGIM
Dins del franquisme van coexistir diversos grups d'influència que formaven part del movimiento nacionals. Les diverses families del regim van tenir representacio en els successius governs creats pel dictador, en que sempre hi va haver una gran presencia militat. Tot i això, el seu pes específic va anar canviant amb l'evolució del règim franquista.Els primers que van formar part de l'estat franquista van ser el frps que havien donet suport incondicional a la rebel·lió militat de l'any 1936(falangistes,carlins,ultracatòlics i monàrquics alfonsins) El falangisme i el seu ideari d'inspiració feixista(nacionalsindicalisme) van tenir un gran protagonisme durant la primera etapa del franquisme, en què semblava que Alemnya podria guanyar la 2a guerra mundial.La derrota de les potencies de l'eix l'any 1945 va forçar la dictadura franquista a adaptar-se al nou escenari internacional i els grups d'inspiració catòlica com arra l'asociación católica de propagandistas van augmentar la presencia al govern i van esforçarse a convertir el regim en una democracia organica. Cap a la meitat dels anys 50 i sobretot duran la decada del 60, algums membres d'una nova organització religiosa, l'opus dei, van tenir un gran protagonisme en les transformacions econòmiques de la segona etapa del règim franquista.

ELS INSTRUMENT DE LA REPRESSIÓ
La fi de la guerra civil no va comportar la fi de la violència, per imposar el nou ordre franquista es va voler destruir tots aquells contraris al règim.Amb aquesta finalitat es va procedir a la institucionalitzacio de la repressió i es van crear lleis i organismes per durla a terme.La primera llei repressiva de caràcter general va ser la llei de responsabilitats politiques(1939) que havia d regir la depuració de les persones que havien col·laborat d'una menra o d'una altra amb la república.L'any 1940 s'hi va afegir la llei de repressió del comunisme i de la maçoneria per la qual s'incoava espedient als acusats de denfensar idees contràries a la religio, patria i les seves institucions fonamentals.L'exercit va ser el braç executor principal de la politica repressiva fins a l'any 1963 en que es va crear el tribunal d'ordre public una juridisdicció civil especial per als delictes politics.Els primers any de la postguerra la majoria de les causes van ser jutjades pels tribunals militars en consells de guerra, davant el quals la indefensió dels processats era gairabé total. El conjunt de mesures repressives adoptades per les autoritats es va caracteritzar per la voluntat d'exemplaritat i de castig. No sols es tractava de pnir, sino tambe d'escampar el terror entre la poblacio i de fer callar qualsevol dissidència.Va ser un temps de por i de silenci atesa la tendencia generalitzada a amargar el passat a no parlar de política.Aixi doncs, la despolitització forçada va ser un dels facotrs que van contribuir més a la pervivència de la dictadura franquista.


LA POLÍTICA FRANQUISTA ENVERS CATALUNYA
La victoria de franco va tenir unes caracteristiques molt particulars a catalunya i també al pais basc i galicia, perque els sentiments identitaris d'aquest territoris atemptaven contra el principi de la unitat d'espanya. Es van prohibir i perseguir les manifestacions linguistiques i cultueals no castellanes que poquessin servir com a base per al manteniment d'actituds nacionalistes. Una de les obsessions mes grans de les noves autoritats franquistes era posar fi al que anomenaven separatisme català. Per aixo el dia 5 d'abril de 1938, tan bon punt l'exercit franqista va trepitjar terres lleidatanes, Franco signava un decret que abolia l'estatut de catalunya i posava fi a l'autogovers. A canvi, va imposar un regim centralista i uniformista que volia forjar una nova catalunya española de la qual se'n pretenia extripar definitivament el catalanisme.L'intent d'esborrar la identitat catalana va tenir un gran impacte en l'àmbit cultural fins al punt que podem parlar d'un veritable genocidi cultural: es van prohibir els simbols identitaris de catalunya, es va procedir una nova retolacio dels carrers, en van eliminar els monuments publics i es va prohibir parlar la llengua catalana a la vida i els espais públics, es a dir, en l'administracio publica,l'escola,els mitjans de comunicació, la vida economia i social i el seu us fora de l'àmbit familiar era catigat amb multes o sancions.Las principals institucions culturals, com l'IEC, van haver de passar a la clandestinitat i es va canviar en nom de la biblioteca de catalunya per la biblioteca central.Es tractava de recloure la llengua catalana a l'àmbit domèstic i d'imposar el castellà com a la unica llengua oficial i de cultura.

LES LLEIS FONAMENTALS
L'establiment d'unes lleis polítiques bàsiques per organitzar juridicament l'estat franquista va ser un proces llarg:va començar en plena guerra civil i es va cloure l'any 1966 amb la promulgació de la llei orgànica de l'estat.El gener de l'any 1938, en que franco va designar el seu primer govern,va començar la veritable tasca de construir o institucionalitzar el règim.El primer tret del nou estat va ser la concentració de poders en la persona de franco, fer que es va manetnir fins a la mort del dictador.Franco era el cap de l'estat, el cap del partit i generalíssim dels tres exercits. Tmbé era cap del govern,presidia el consej nacional,nomenava el secretari general del movimiento i tenia poders excepcionals per promulgar lleis en casos d'urgència.L'any 1938 també es va promungar el fuero del trabajo una primera llei fonamental de clara inspiració feixisa basada en la carta del lavoro italiana.L'any 1945 despres de la derrota de les potencies de l'eix el regim de franco es va veure obligat a promulgar noves lleis fonamentals per congraciar-se els aliats. Aixi es va instaurar el fuero de los españoles que pretenia aparentar que a l'espanya frnaco també els ciutadans gaudien d'unes certes llibertats polítiques i la llei del referèndum nacional. L'any 1947 la llei de successió va permetre a franco designar el seu successor a titol de rei aquesta llei creava tambe dos nous organs, el consell de regencia i el consell del regne tots dos designats pel caudillos.L'any 1958 es va promulgar la llei de principios del movimiento nacional que va instituir el movimiento nacional com a unic partit i va establir que tots els alts carrecs civils o militats passessin a ser considerats membres nats del movimiento.

LA DEMOCRACIA ORGÀNICA
El franquisme rebutjava el sistema democratic basat en la voluntat popular, en el sufragi i en la separació de poders. Per a la construcció del nou estat es va inspirar en l'estat corporativista italià,que organitzava la participacio popular a partir de tres unitats basiques:la familia, el municipi i el sindicat, elements naturals representatius de la societat i que el regim considerava superior als partits polítics, que son l'instrument de participació ciutadana en els regims democtratics. El sistema va ser anomenat democracia organica, un nom amb el qual es pretenia donar legimitat democràtica al franquisme, pero evitant clarament la democracia representativa.La representació popular en les insitucions de l'estat es va regular a partir de la llei constitutiva de les corts(1942),una llei fonamental que definia les corts com a organ superior de participacio del poble espanyol en les tasques de l'estat.Tots els procuradors(representants) eren designats pel poder i entre ells hi havia ministres,els membres del consejo nacional del movimiento i de l'organització sindical.Tmb hi havia procuradors que ho ere per raó del seu carrec:els alcaldes de les ciutats mes grans, els recotrs de les universitats i els representant de la jerarquia eclesiàstica.Es tractava d'una representació corporativa per terços.Apartir de la nova llei organica del 1966 van sorgir els anomenats procuradors pel terç familiar, que eren elegits per mitjà de sufragi de familia.Aquestes corts franquistes no eren elegides democràticament i no tenien un poder legislatiu autèntic, pq el govern era l'organisme que decidia quins projectes de llei podien passar a les corts i quins aprovava directament.Es tractava només d'un organ de col·laboració am el cap de l'estat, perquè franco controlava el poder legislatiu i tenia dret a vetar les lleis.En el pla territorial el poder del govern es transmetia per mitja de la vella institució dels governadors civils de les provincies,qe a mes eren caps provincials del movimiento.A cada provincia es va instituir tambe un governador militar com a prova de la dualitat del poder franquista.Tmb es va restablir l'estructura militar de les capitanies generals, que havia estat suprimida durant la república.Als ajuntament els alcaldes, que eren tmb caps locals del movimiento, eren elegits directament pel governador civil.Un altre poder van ser els sindicats verticals, que depenien d'un secretari general amb rang de ministre.La llei d'unitat sindical del 1940 inspirada en el model corporatiu de la itàlia feixista, integrava en un mateix sindicat empresaris i treballadors, organitzats per branques de producció.L'estat exercia una tutela fèrria sobre la clase obrera i dictava les condicions laborals sense cap possibilitat de negociació col·lectiva ni tampoc de fer vaga que era il·legal.El resultat d'aquest controls estricte van ser unes condicions de treball extremes que van comportar el manteniment de salaris baixos per als treballadors i van permetre uns beneficis empresarials molt elevats.L'unica possibilitat de defensa dels interessos dels treballadors va ser l'establiment dels enllaços sndicals, uns càrregs d'elecció directe establerts a partir del 1945.

Entradas relacionadas: