Sistemes alternatius i argumentatius de comunicació

Clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,63 KB

 

totes les formes possibles de comunicació que milloren o complementen la parla i la escriptura. 3 criteris de classificació

Segons l’objectiu final:

Comunicació alternativa: sistema de comunicació o codi, que està format per símbols amb l’objectiu de substituir el llenguatge parlat.

Comunicació augmentativa: sistema de comunicació que serveix per millorar una comunicació existent.

Si es necessita o no l’ajuda d’una altre persona:

  • Comunicació dependent: es realitza amb ajuda d’una persona que interpreta els missatges produïts per l’usuari
  • Comunicació independent: produïda per l’usuari en la seva totalitat

Si necessita o no els recursos per crear els missatges:

  • Comunicació amb ajuda: es necessita recursos externs per produir la comunicació
  • Comunicació sense ajuda: l’usuari produeix i rep els missatges amb el seu propi cos, sense intervenció d’elements externs.

1.SAAC per a persones amb deficiències sensorials: limiten la capacitat comunicativa i, si són greus, poden afectar a la percepció de la realitat. Dos situacions per escollir un sistema: Si la persona ha assolit un nivell simbòlic en el seu llenguatge o si la persona no ho ha assolit.

1.1.SAAC per a persones amb deficiències auditives: depenen de molts factors; l’edat en que es va produir el dèficit, la gravetat, les capacitats comunicatives, l’entorn familiar i social. Hi ha 3 mètodes:

Gestual: es basen en les funcions pròpies del llenguatge i es realitzen a través de signes manuals i facials.

L’alfabet dactilològic: reproduir les lletres del alfabet a través de signes fets amb les mans.

El llenguatge de signes: sistema de comunicació visual, gestual i no oral. Sistema simbòlic on es realitzen signes amb els moviments de les mans i braços dins l’espai. Per a major comprensió venen acompanyats d’expressions facials. Té la seva pròpia gramàtica i no té res a veure amb el llenguatge parlat.

Com s’articulen els signes:

La forma de la mà: segons com col·loquen la mà vol dir una cosa o un altre

El lloc on s’articula el signe: es tracta del lloc precís, del espai on es realitza el signe, generalment va del cap part alta, fins la cintura i l’ample de l’espatlla

Moviment , orientació i direcció de la mà:la mà la posem en una forma i la movem en una direcció.

L’expressió de la cara

Oralista: utilitzar el llenguatge oral de qualsevol manera.

Mètode auditiu pur: treballa intensament les restes auditives sense ajuda visual.

La lectura labiofacial: capten la informació d’una altre persona a través de la vista interpretant la lectura dels llavis i la cara. L’articulació ha de ser clara, correcta i velocitat moderada/ il·luminació adequada/ s’ha de parlar a prop(1-4m)/ frases senzilles però correctes/ no allargar + de 40 minuts.

La paraula complementada o Cued Speech: sistema de comunicació que fa possible la percepció de la parla a través de la vista. S’utilitza un recolzament gestual.

El mètode bimodal: producció de la llengua oral acompanyada de signes. Utilitzen l’estructura i les regles sintàctiques del llenguatge oral. Té 2 vies: la paraula parlada i el signe manual basat en la llengua de signes.

El sistema de signes Makaton: programa de llenguatge amb l’objectiu de proporcionar un mitjà de comunicació i fomentar el desenvolupament del llenguatge en nens i adults. El vocabulari ha de ser bàsic, reduït i molt funcional/ ensenyament progressiu i amb graduació de la dificultat/ 8 etapes i en cada etapa 35-40 paraules/ vocabulari personalitzat/s’utilitzen plafons

Instruments per a deficients auditius: audifons i implants coclears.

1.2SAAC per persones amb deficiències visuals: Sistema Braille, sistema de lectoescriptura tàctil per a cecs, codi convencional format per combinacions de punts en relleu agrupats en celes, que expressen lletres, signes de puntuació, números... Donen 63 combinacions possibles. Recursos materials: ulleres, lents de contacte, lupes, microscopis, braille’s speak (auditiu) tradueix informació escrita a auditiva, programes informàtics...

1.3SAAC per a persones sordcegues: pateixen desconnexió amb el medi, s’ha d’incidir en l’entrenament d’altres sentits, el Tacte. Per decidir el sistema s’ha de considerar quin sentit ha perdut abans, si ha sigut simultani, pre o post locutiva...

Codis alfabètics: per sordceguera adquirida, segueixen l’estructura del llenguatge oral aplicada al palmell de la mà.

Dactilologia en palmell: es fan figures a la palma de la mà dreta

La majúscula en palmell: escriure lletres en majúscula al palmell de la mà fins a completar paraules, com si escrivíssim sobre de la mà.

Braille

Codis signats:

Llengua de Signes: quan quedi alguna resta visual

Bimodal: quan quedi alguna resta visual

Sistema DACTYL: combinació de l’alfabet dactilològic dels sordcecs amb la llengua de signes adaptat per la seva aplicació al palmell de la mà i tot el braç.

Qualsevol signe es desenvolupa a partir de la relació:

Part superior del palmell és el front

El polze és  l’orella

El canell és el coll

L’avantbraç és el pit

SAAC PER A PERSONES AMB DIFICULTATS EN LES ÀREES MOTRIUS, COGNITIVES O DEL LLENGUATGE:

Sistemes de comunicació gràfics no vocals: recursos i estratègies que permeten produir missatges per mantenir un intercanvi social. Objectius: substituir l’absència de la comunicació parlada(sistema alternatiu) i ampliar els canals de comunicació amb persones que estiguin en ple procés d’adquisició del llenguatge(sistema augmentatiu).

Recursos propis o quotidians:

Llenguatge no verbal: ganyotes, gestos que s’utilitzen amb propòsit comunicatiu i també poden afegir sentit lingüístic al missatge. Són codis universals que s’afegeixen a codis específics.

Els objectes: l’aprenentatge s’estableix amb joguines i objectes amb els que es relaciona.

Materials gràfics: quan els problemes de comunicació orals són greus, una forma de comunicació pot ser la utilització d’imatges i fotografies. És una manera de començar per després passar a codis més abstractes/simbòlics. L’escriptura ortogràfica és un sistema alternatiu per aquelles persones que presenten un bon nivell de lectoescriptura.

Els símbols: són representacions d’una realitat perceptibles sensorialment, que s’associen amb una semblança socialment acceptada.

Símbol pictogràfic: relació de similitud en les seves formes gràfiques amb els referents que intenta expressar(icona).

Símbols no pictogràfics: són + abstractes. No estableixen cap tipus de similitud gràfica amb allò que desitgen expressar(símbol). Cada lletra és un símbol que representa un so.

Sistema Bliss:

Plafons i quaderns de comunicació: són suports en els que apareixen una sèrie de símbols, amb els que l’usuari crearà el seu missatge.

Característiques: el taulell o plafó es confecciona en fusta lleugera, cartró... és insuficient. Els quaderns solen ser de cartolina plastificada, poden tenir petites cartolines addicionals que permeten la producció de missatges i donen més rapidesa a la intercomunicació. Tot plafó ha de mostrar el sistema de comunicació utilitzat, el nom de l’usuari i la seva adreça.

Sistema Bliss: Sistema universal, compost per diversos tipus de signes, alguns tenen significat per si mateixos(classificadors) i altres modifiquen el significat d’aquells als que acompanyen(indicadors). S’utilitza un subcodi amb colors per agilitzar el seu ús. Groc- persones, verd-verbs, blau- adjectius i descripcions, taronja- objectes i substantius, blanc- articles, preposicions, conjuncions, etc.. Rosa- referències socials, salutacions, disculpes.

Aspectes que afecten el significat dels signes: Un símbol pot tenir diferents significats en funció de la seva mida. Utilitzen taulells convencionals que presenten entre 150 i 400 símbols. L’usuari ha de disposar d’unes habilitats cognitives considerables amb un nivell d’abstracció suficient que li permeti construir missatges a partir de símbols, i d’un potencial visual i auditiu que li permeti discriminar i comprendre el codi.

Sistema pictogràfic de comunicació (SPC): proporciona un llenguatge visual per persones que no poden parlar, llegir... Està constituït per símbols pictogràfics, dibuixos senzills i iconogràfics que permeten a l’usuari comunicar-se d’una manera fàcil. Facilita la construcció de frases simples a partir d’una sèrie de símbols que apareixen al taulell personal de l’usuari.

Els símbols del sistema pictogràfic de comunicació: elements interns del sistema

Disseny del símbol: simbolitzar paraules i conceptes senzills, símbols molt clars, es poden reproduir molt fàcilment en impressores.

Mida: cada pictograma es presenta en dues mides: 2,5 i 5 cm, la mida més gran s’utilitza amb persones amb grans dificultats sensorials i visuals. I la més petita, en persones que necessiten un nombre elevat de símbols per a la comunicació.

Símbols i paraules: sobre dels símbols apareixen les paraules impreses, això facilita l’accés ràpid a la identificació dels pictogrames.

Al SPC existeixen 6 categories de símbols que fan referència a la funció de cadascuna: groc- persones, verd- verbs, blau-adjectius i descripcions, taronja- objectes i substantius, blanc-articles, preposicions, conjuncions.., rosa- referències socials, salutacions, disculpes.

Condicions per utilitzar el SPC: necessàries habilitats cognitives com el reconeixement i identificació de formes, memòria o certa atenció, bona capacitat visual i auditiva, mínim d’intenció comunicativa. Sistema bo per a persones amb nivell lingüístic baix, poc vocabulari i dificultat per a formar frases.

Procediments per a la selecció de símbols: 3 procediments per seleccionar la imatge que correspongui:

Tècnica d’exploració o indagació: un interlocutor va fent preguntes o assenyalant símbols i l’usuari respon mitjançant algun aparell un plafó de comunicació, o a través del Si o No  gestual o a partir de senyals, gestos.

Selecció directa: assenyala de forma directa l’opció escollida

Selecció codificada: l’usuari té un codi especial que facilita la producció i senyalització de signes per agrupacions, mitjançant l’ús de codis, colors...reforç i nivell intel·lectual suficient no usuaris amb discapacitats intel·lectuals.

Instruments tècnics: van des de els plafons fins a comunicadors electrònics, s’inclou tots aquells instruments/mecanismes que faciliten el procés de selecció de símbols en els casos de mobilitat molt reduïda o nul·la. Els comunicadors tenen per funció substituir el ratolí o teclat i així permetre l’accés a l’ordinador a certs usuaris.

Selecció de recursos:els instruments que ajuden a l’autonomia en la comunicació no podran ser utilitzats per tots els usuaris d’igual manera, s’hauran de seleccionar en funció de les habilitats dels candidats. Les variables que s’han de tenir en compte: grau de mobilitat, forma de selecció de símbols, possibilitat d’executar moviments repetitius,velocitat,eficàcia. Permet realitzar actes comunicatius de control de l’entorn a partir de mecanismes tecnològics: ordinadors portàtils..

SÍMBOLS CLASSIFICADORS:

Simples: significat per si sol, són aquells símbols de qualsevol tipus que tinguin significat propi

Compostos:

Combinats: formats per un símbol classificador i un altre modificador

Superposats: 2 símbols simples superposats, es concreten en la superposició de 2 a més símbols.

 

 

Entradas relacionadas: