Tema 1 - Català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 26,08 KB

El context: L' adequació al registre. Un text ben escrit utilitza un format i un estil que s'adequa al lector i té en compte la situació comunicativa.
La coherència. Perquè un text acompleixi el seu objectiu, el requisit fonamental és que s'entengui. Un text s'entén millor si és està ben estructurat(d'una manera clara i ordenada), si les idees estan exposades amb un ordre lògic i ben lligades les unes amb les altres.
L'estructura i els paràgrafs. Els lectors entenen millor un text si lestructura és clara i es visualitza de seguida. És a dir,és important dividir els textos en paràgrafs que desenvolupin idees diferents.
La cohesió és el conjunt de recursos lingüístics que estructuren el text i que permeten que sigui comprensible. Un text té cohesió quan totes les parts que el componen s'uneixen de manera lògica i formen un tot ben articulat.
Aquests són els recursos lingüístics que contribueixen a la cohesió dels textos:
a) La puntuació: els signes de puntuació faciliten la lectura, ja que ajuden a lligar les
idees que sexposen en el text i que es vegi la progressió daquestes idees (com avança
el text).
b) Els connectors: serveixen per enllaçar correctament els conceptes, és a dir, per marcar
bé quina és la relació entre les idees. De vegades no cal posar-ne, perquè la relació
entre dues frases es fa molt evident. Però no sempre és així.
c) Repeticions i el·lipsis: Sovint cal remarcar els conceptes importants o recordar de
què estem parlant. Per això, convé repetir alguns termes. Per evitar les redundàncies
que farien que el text resultés pesat, però, utilitzem els
sinònims (plats - receptes) les
el·lipsis (per exemple, lomissió del subjecte) o pronoms.
La plu ja dides
Lexpressió pluja didees ve de la forma anglesa brainstorming, que significa tempesta cerebral.
Consisteix a apuntar tot allò que sens acut sobre el tema que volem tractar: tant
la informació que coneixem com lenfocament que volem donar a lescrit.
Quan fem una pluja didees, no cal perdre temps redactant frases, ni que ens preocupem
per la cal·ligrafia o lortografia. Es tracta danotar ràpidament les idees perquè la memòria
no ens traeixi. Per això, no cal que les desenvolupem ni les valorem; més endavant, ja
tindrem temps de descartar-les o ampliar-les.
Documentar -se
Un cop haguem delimitat el tema que tractarem, hem de decidir si cal buscar-ne informació.
No sempre caldrà fer-ho: per exemple, si volem escriure sobre les sensacions
que vam tenir el primer dia que vam anar a un país estranger, és possible que només
ens calgui recordar-ho. Potser tenim un diari on vam escriure què vam sentir, i aleshores
estaria bé consultar-lo...
En qualsevol cas, molt sovint, necessitarem buscar informació, tant si és per escriure un
treball acadèmic, com per redactar una crítica o per expressar la nostra opinió sobre un
tema dactualitat.
On podem buscar informació?
a) Enciclopèdies
b) Llibres
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 1 | Resum teòric
Tema 1 | 4
c) Articles
d) Diaris
Alguns consells per buscar informació:
a) Sha de contrastar la informació que trobem, especialment si la trobem a Internet.
b) Sempre hi ha molta informació sobre qualsevol tema. Per això, hem de ser directius.
Això vol dir que hem danar a buscar, directament, allò que necessitem.
Estructura i esquemes conce ptuals
Un pas previ a la redacció (essencial perquè el resultat sigui bo) és ordenar la informació.
Quan ja sabem sobre què escriurem i tenim tota la informació que necessitem, cal que
pensem com volem exposar-la. És aconsellable fer un esquema, això ens ajudarà a visualitzar
lestructura del nostre text.
La redacció
Si ja tenim lesquema de lestructura del nostre text, estem preparats per posar-nos a
escriure.
Però escriure no vol dir anar apuntant les paraules tal com ragen. Cal pensar molt com
volem dir les coses. Cada cop que escrivim una frase hem de rellegir-la i vigilar que lenllaç
amb la frase precedent sentengui.
A més, és un procés cíclic. Què vol dir això? Doncs que cal rellegir el que escrivim, ratllar
coses, eliminar tot allò que sobra i buscar paraules i expressions més adients per expressar
el que volem.
La revisió
Un cop escrit el text, sha de revisar. En aquest procés de revisió ens hem de fer les preguntes
següents:
a) Sadequa al registre i a la situació comunicativa?
b) He aconseguit que el text tingui coherència?
c) Està ben cohesionat?
d) Quan el llegeixo em falta aire?
e) Com puc remarcar més les idees?
f ) Hi ha errors ortogràfics?
No és un procés fàcil, ja que requereix fer lesforç de mirar-se el text des de fora, com si
no lhaguéssim escrit nosaltres. Quan revisem un text, ens hem de posar en la pell del
nostre lector. Fins i tot pot ser positiu que el llegeixi algú altre i ens digui què no shi
entén.
Hi ha dos recursos per fer la revisió ortogràfica:
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 1 | Resum teòric
Tema 1 | 5
a) Corrector ortogràfic del processador de textos.
b) Diccionaris en línia.
REFLEXIÓ GRAMATICAL: DEL SINTAGMA A LORACIÓ
El sinta gma
Les paraules sagrupen perquè es necessiten les unes a les altres i aquests grups es relacionen
entre si, de manera que els significats es combinen i al final tenim una oració
amb sentit:
El fitxatge de Croquetinho ha estat un escàndol al club.
Dins duna oració, no totes les paraules es relacionen amb la mateixa intensitat. Fitxatge
es relaciona primer amb el; Chroquetinho semparella amb de per formar de Croquetinho.
Després, els conjunts de paraules formen
El fitxatge de Croquetinho.
Un
sintagma és una paraula (nucli) o grup de paraules (nucli + complements) amb una
funció i un sentit. El nucli és lelement que conté el significat més important del sintagma.
Els elements que apareixen a lesquerra del nucli sanomenen
especificadors. Els que té a
la dreta reben el nom de
complements.
Hi ha sintagmes que estan formats només per un nucli, i daltres que tenen un nucli i
complements:
Compraràs xiclets
Sintagma
Aquest sintagma està format per un nucli.
El fitxatge és absurd
Sintagma
Aquest sintagma està format per un nucli (fitxatge) i un complement (el).
Però els sintagmes també interactuen entre ells, es reclamen els uns als altres, i es combinen
per construir significat. Un sintagma es pot allargar tant com complements o altres
sintagmes acompanyin el seu nucli:
El fitxatge de Croquetinho és absurd
Fitxatge: un sintagma format per un nucli.
El fitxatge: un sintagma format per un nucli i un especificador.
Croquetinho: un sintagma format per un nucli.
De Croquetinho: un sintagma introduït per una preposició.
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 1 | Resum teòric
Tema 1 | 6
El Fitxatge ge de Croquetinho: un sintagma resultat de la unió de dos sintagmes.
Tipus de sinta gmes
Hi ha diferen ts tipus de sin tagmes , se gons la ca tegoria gra matical del
nucli.
a) Sintagma nominal (SN): el nucli és un nom.
El
forner és alt
b) Sintagma preposicional (SP): és un sintagma nominal introduït per una preposició,
però el nucli no és la preposició.
Els ciutadans
de Catalunya
c) Sintagma adjectival (SAdj)
: el nucli és un adjectiu.
Un gos és
un amic
d) Sintagma verbal (SV)
: el nucli és un verb.
El projecte
ha estat un èxit
e) Sintagma adverbial: (SAdv): el nucli és un adverbi.
La Sílvia vindrà
més tard
El sinta gma nominal (SN)
Anomenem sintagma nominal al conjunt duna o més paraules duna oració que tenen
com a nucli un substantiu, un pronom, un infinitiu o una oració substantivada.
Nucli del sintagma nominal Exemple
Substantiu Les maletes shan extraviat
Pronom Hem de recuperar-les
Infinitiu És important vigilar més
Oració substantivada Magrada que siguis sincer (= la teva sinceritat)
Quines
funcions pot tenir un SN dins de loració?
a) Subjecte: El teu germà és hiperactiu.
b) Atribut: Aquesta classe sembla un galliner.
c) CD: No vull que compris més menjar.
El sinta gma preposicional (SPrep)
Un sintagma preposicional és un sintagma nominal introduït per una preposició:
El president de lassociació
Amb tot, no diem que la preposició és el nucli del sintagma perquè no és lelement que
conté el significat més important . Abans de formar-se el sintagma preposicional «de
lassociació», ja existeix el SN «lassociació». Així doncs, el SN és absorbit pel SP. La prepo
LLENGUA
CATALANA I LITERATURA 4
| TEMA 1 | Resum teòric
Tema 1 | 7
sició el selecciona i el relaciona amb el sintagma nominal «El president».
Quines
funcions pot tenir un SP dins de loració?
a) Complement del nom: El gol de lany
b) CI
: Truca al Jaume
c) CRV
: Pensa en la derrota
d) CC
: Viu sol a la masia
El sinta gma ad jecti val (SAdj.)
Anomenem sintagma adjectival al conjunt duna o més paraules duna oració que tenen
com a nucli un adjectiu o una oració subordinada adjectiva (aquella que fa la funció
dadjectiu).
Nucli del sintagma adjectival Exemple
Adjectiu
El Pol és
hiperactiu
El Pol és molt hiperactiu
Oració subordinada adjectiva Les persones que tenen hiperactivitat...
(= hiperactives).
Infinitiu És important vigilar més
Quines
funcions pot tenir un SAdj. dins de loració?
a) CN: El noi simpàtic tha vingut a veure.
b) Atribut: La Xènia està cansada.
c) CPred.: Porta la roba neta.
El sintagma verbal (SV)
El sintagma verbal és un sintagma que té com a nucli un verb conjugat.
La mare
ha cuinat bacallà
SV
No hi pot haver una oració completa sense un sintagma verbal amb un verb conjugat.
El fitxatge de Croquetinho
SN
Això no és una oració.
El fitxatge de Croquetinho va ser un escàndol al club
SN SV
Això sí que és una oració.
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 1 | Resum teòric
Tema 1 | 8
El SV fa la funció de predicat.
El sintagma adv erbial (SAdv .)
El sintagma adverbial té com a nucli un adverbi:
M arxaré
després
S.Adv
Em llevaré molt aviat
S.Adv
Aquests sintagmes són dins dun sintagma verbal.
El SAdv fa la funció de complement circumstancial.
Què és una oració ?
Una oració és una expressió amb sentit complet que té un verb conjugat:
Menjava els diumenges a la tarda
És una oració perquè hi ha un verb conjugat.
Menjar els diumenges a la tarda
No és una oració perquè no hi ha un verb conjugat.
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 1 | Resum teòric
Tema 1 | 9
LITERATURA: LA RENAIXENÇA
El Romanticisme
La Renaixença va ser un moviment cultural que va tenir lloc a Catalunya a la segona meitat
del segle XIX i que pretenia, duna banda, dinamitzar lús del català com a llengua de
cultura i, de laltra, recuperar la tradició literària nacional.
Durant aproximadament tota la primera meitat del segle XIX, va tenir lloc a Europa el
Romanticisme, moviment sorgit a Alemanya i Anglaterra a les acaballes del segle XVIII.
El Romanticisme, entre daltres coses, es caracteritzava per un marcat esperit idealista,
que defugia de lobjectivitat i buscava la veritat no en la raó sinó en la subjectivitat, en
lexaltació emotiva.
En aquest context va sorgir la figura de geni romàntic, un artista dotat duna capacitat
imaginativa i una sensibilitat extraordinàries que posseïen tan sols alguns escollits i que
els permetia captar i expressar la bellesa més sublim.
Ledat Mit jana , font dins piració
La cerca de la veritat i la bellesa va portar els autors romàntics a dirigir la seva mirada
nostàlgica cap al passat, en un intent de retrobar tant els valors com la tradició artística
dèpoques que consideraven més esplendoroses.
Els autors romàntics del segle XIX sentien una forta atracció per ledat mitjana, nidealitzaven
els valors, i pretenien restaurar-los en la societat en què vivien: la fe i el sentiment
nacionalista. Els escriptors catalans van adoptar aquesta tendència idealista del Romanticisme,
perquè els servia per donar suport als seus objectius ideològics i savenia molt
bé amb els seus sentiments patriòtics.
Latracció que sentia lhome romàntic per ledat mitjana va fer que molts estudiosos redescobrissin
lenorme valor de la literatura catalana medieval, una de les més riques de
tot Europa, i reivindiquessin la necessitat de recuperar el patrimoni cultural propi.
El geni popular
Linterès pel folklore va fer que es recollissin moltes tradicions i llegendes de transmissió
oral que contenien la bellesa natural de les creacions populars. Els romàntics creien en
una saviesa que es transmetia de generació en generació i que era plena duna bellesa
inefable, que no es podia explicar amb paraules.
Aquesta tendència romàntica va gaudir dèxit a Catalunya ja que el país estava immers
en un procés de reivindicació patriòtica i cultural.
De fet, a Catalunya va tenir més repercussió aquesta concepció del geni popular que la
del geni individual (un artista dotat dun talent especial) que triomfava a la resta dEuropa.
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 1 | Resum teòric
Tema 1 | 10
El pro jecte lingüístic i cultural
A linici del segle XIX Catalunya era un país fonamentalment monolingüe, el català era la
llengua que es feia servir tant a casa com a lescola i a la majoria dinstitucions oficials. A
mesura que va avançar el segle, però, el castellà va anar adquirint força progressivament,
de tal manera que es va arribar a una situació en la qual lús (tant quotidià com públic)
del català ja no gaudia del prestigi i la normalitat que fins aleshores havia tingut.
A mitjans de segle es va plantejar la necessitat de reivindicar el reconeixement del català
com a llengua oficial i també com a vehicle cultural; per això es va lluitar per crear unes
institucions catalanes que defensessin la cultura pròpia davant de les polítiques centralistes
de lEstat.
Daltra banda, la literatura culta en llengua catalana havia estat arraconada des del Renaixement
fins al neoclassicisme. La idea romàntica del geni popular va propiciar una
creació literària basada en les tradicions orals, els contes i llegendes que sexplicaven
arreu. La literatura catalana oral podia ser la base per tornar la literatura nacional al lloc
que li pertocava.
Sobre aquests fonaments ideològics i culturals es va erigir el moviment artístic i reivindicatiu
conegut com a
Renaixença.
Linici : Bona ventura Carles Aribau
Es considera que la publicació del poema La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, va
ser el primer pas cap a la recuperació de les lletres catalanes i la primera mostra literària
del moviment romàntic a Catalunya. El poema es va publicar a la revista
El Vapor, lany
1833.
Aribau va escriure aquest poema quan es trobava fora de Catalunya, a Madrid. En motiu
del sant del seu patró, Gaspar Remisa, també català, Aribau emprèn un discurs sincer i
emocionat en què defensa la llengua catalana. El fet dutilitzar el català (el llemosí) el fa
enyorar la seva terra, i per això el poema té aquest to delegia.
Els Jocs Florals
Els Jocs Florals eren certàmens literaris sorgits a Occitània i que shavien celebrat a Barcelona
entre el segle XIV i el XV. Durant la primera meitat del segle XIX diversos autors van
reivindicar-ne la restauració, fins que finalment, lany 1859, un grup descriptors (entre
els quals hi havia Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull o Pons i Gallarza)
van acordar amb lAjuntament de Barcelona la celebració del certamen.
Els Jocs Florals van suposar un fort impuls al moviment de la Renaixença. En aquell context
van sorgir obres literàries, es pronunciaven discursos i es publicaven articles que
afavorien un clima de reivindicació i de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Un
clar exemple nés la creació de la primera revista literària en català,
Lo Gay Saber.
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 | TEMA 1 | Resum teòric
Tema 1 | 11
El lema daquest certamen poètic era «Patria, Fides, Amor». Per presentar-shi el poema
havia de versar sobre un daquests tres temes: pàtria, fe, amor. El guanyador de cada una
daquestes categories rebia el premi següent:
L
englantina dor per al millor poema patriòtic.
La
viola dor i argent per al millor poema de temàtica religiosa.
La
flor natural per a la millor composició amorosa.
En cas que un poeta guanyés els tres premis, sel proclamava «Mestre en Gai Saber».
Jacint Verda guer
Jacint Verdaguer va ser un dels escriptors més il·lustres de la Renaixença. Va guanyar dos
cops els Jocs Florals, el seu poema èpic LAtlàntida va ser guardonat en aquest certament
lany 1877 i és considerat el punt culminant del moviment de la Renaixença.
A banda de
LAtlàntida (1877), una de les seves obres més conegudes, és seu el poema
èpic Canigó (1886), que narra els orígens llegendaris de Catalunya.
Jacint Verdaguer va recollir moltes rondalles populars. Per exemple, la dun dels personatges
mítics més populars de Catalunya: el comte Arnau.
Reca pitulem
La Renaixença va ser un moviment cultural que va tenir lloc a Catalunya durant la segona
meitat del segle XIX i que pretenia, duna banda, dinamitzar lús del català com a
llengua de cultura i, de laltra, recuperar la tradició literària nacional.
Del Romanticisme hereta lexaltació nostàlgica i idealitzada de ledat mitjana com a
model, tant pel que fa als valors socials com a lart.
La Renaixença va inspirar-se en alguns corrents ideològics del Romanticisme que afavorien
el procés de recuperació de la llengua pròpia, davant la llengua oficial.
La publicació, lany 1833, del poema
La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, es considera
linici daquest moviment.
La instauració dels Jocs Florals va ser un gran impuls per a la recuperació literària del
català.
Jacint Verdaguer va culminar amb la seva obra el procés de recuperació de la llengua
que es va iniciar en el Romanticisme.

Entradas relacionadas: