Tema 11

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,33 KB

 
Moral:l’home es fa a si mateix:és responsable d’ell mateix i del que fa, és un ésser moral.1.1.DE L’ACCIÓ LLIURE A L’ACCIÓ MORAL: carácter lliure i obert de l’acció, l’esser humà responsable dels seus actes. Caràcter lliure base del carácter moral, es a dir, Quan el subjecte actua d’acord amb les normes , actua correctament, (es moral); quan decideix lliurement, actua incorrectament (es inmoral). Però en qualsevol cas pot deixar d’actuar en el marc d’aquest codi normatiu (acatant-lo o violant-lo) el que no pot fer es amoral. Diem que l’esser huma és un ésser moral.1.2.DEFINICIÓ DE MORAL: Moral(moralis en llatí) deriva de mos, significa “costum”. Codi de normes que regulen l’acció individual i col·lectiva que es considera correcta. Aranguren i Zubiri, distinció entre moral com a contingut i moral com a estructura. -Moral com a contingut:contingut concret d’una moral, es a dir, normes i príncipes que regulen el comportament correcte. -Moral com a estructura: la moral és un trete constitutiu de la naturalesa humana. La naturalesa de l’esser huma el converteix en l’únic ésser moral que existeix i el determina inevitablement.
ACCIÓ, HÀBIT I CARÁCTER habits: certes tendències a actuar d’una manera determinada davant de situacions similars. El conjunt d’habits constitueix el carácter.El nostre carácter es forma per la repetició d’accions similars, el carácter no es pot considerar una cosa que ens binguí definitivament donada, sino com que anem construint lentament pero de forma constant al llarg de la vida. Tambe pot ocorrer que una sola acció emblemática i decisiva provoqui un brusc canvi de carácter (conversió). Un cop que el carácter esta format, influeix i condiciona fortament les nostres accions concretes. Com mes assimilat esta el carácter, mes difícil es fer accions de signe contrari a les que estem acostumats. Es pot dir que el carácter es la base de la nostra naturalesa moral. 1.3. LES NORMES MORALS:norma: regla que estableix com hem d’actuar per a adequarnos al que pensem que és preferible en una situación determinada. Característica definitoria de qualsevol tipus de norma és l’obligatorietat. Aquest carácter s’ha dinterpretar com que la norma ha de ser entesa com una ordre que ens obliga a feer el que postula, l’obligatorietat de la norma moral pressuposa la llibertat d’elecció de l’esser huma. Podem afirmar que les normes morals poseeixen un doble carácter: de llibertat i obligatorietat.
normes morals: -Dimensió social: les comunitats poseeixen un codi de normes que regulen la forma en que els membres han d’actuar i relacionar-se. Aquestes normes poden estar explícites o implícites. -Dimensió personal: cal que el subjecte reconegui la norma com a seva i no com a imposada socialment.
1.4. ELS VALORS les normes morals són el que són perque apel·len a uns valors. Característiques: -Tenen polaritat: A qualsevol valor li correspon un valor negatiu o disvalor.-Tenen carácter ideal: Els valors assenyalen els nostres ideals, pertanyen a l’ambit del que auria de ser i no pas al que de fe és. Diversitat i universalitat de valors els valors són objectius o bé son apreciacions subjectives? -Teoria objectivista dels valors. Considera que els valors són qualitats o propietats que són en les coses. -Teoria subjectivista dels valors. No hi ha coses voaluoses en elles mateixes ni valors objectius i universals.Que una cosa sigui considerada valor depen de l’apreciacio subjectiva.2.1.DE LA MORT A L’ETICA ética, deriva de ethos, que en grec significaba “carácter”, s’acostuma distingir ,la moral o el codi de normes que regulen l’acció correcta, de l’etica, es a dir, de la reflexió sobre aquests codis de normes. L’etica es una mena de filosofía moral, que te com a objecte d’estudi els codis morals concrets: la seva validesa fonamentacio i legitimació. Ética es qualsevol reflexio crítica seriosa sobre el comportament moral, també el que fem quan reflexionem sobre si una determinada norma es valida o quan discutim si un alor s’ha de supeditar a un altre.2.2.FONAMENTACIO DE L’ETICA Teoria etica es una teoria filosofica que intenta justificar la validesa i la legitimitat. Com que tota moral consisteix en una seria de nomres i una serie de vlaors la teoria etica haura de justificar precisament aquestes normes i valors. “mesa”





SIS ESTADIS DEL PROCES DE MADURESA MORAL PER KOHLBERG.PRECONVENCIONAL: 1-Les normes s’acaten per obediencia i per por al càstig. Egocentrisme: incapacitat per a relacionar diverses persones i punts de vista. 2- Les regles només s’assumeixen si afavoreixen els propis interessos. Individualisme: Consciència que els altres també tenen itneressos. El bé es relatiu. CONVENCIONAL: 3- Es consideren normes allò que les persones properes esperen de nosaltres. Gregarisme: Capacitat per relacionar diferents perspectives i per posar-se en el lloc de l’altre. 4- Cal acatar les normes que están establertes socialment per a proporcionar un be general. Comunitarisme: Consiència dels interessos generals del sistema, que son per damunt dels inidividuals i personals. POSTCONENCIONAL: 5- Només són legitimes les normes que són fruit d’un acord que afavoreix la majoria. Relativisme: consiència de la pluralitat e les normes i valors. NOmés son legítimes les normes que sorgeixen del consens. S’està ober a la possibilitat de canviar les normes socials. 6- Les normes son escollides lliurement i racionalment, pero responen a principis i valors universals. Universalisme: Consiencia que hi ha valors universals, com la igualtat i la dignitat de les persones, encara que les normes socials puguin coincidir-hi.
3.1. Intel·lictualisme moral. Coneixeer el be comp0orta fer-lo: nomes actua immoralment el qui desconeix en que consisteix el be. Aquesta teoría es doblement cognitivista, no tan sols afirma que es posible coneixer el be, sino que, defensa que aquest coneixement es l’unic requisit necessari per a cumplir-lo. Socrates concep la moral com un saber. No hi ha persones dolentes, sino ignorants; en conseqüencia, no hi ha persones bones si no son savies. 3.2. Eudemonisme. Les etiques que consideren la felicitat com la finalitat de la vida humana i el maxim be al qual hom pot aspirar son eudemonistes. Aristòtil. La máxima felicitat de l’esser huma residirá en el que li es esencial per naturalesa: la vida contemplativa, l’exercici teoric de la rao en el coneixement de la natura i de Déu, i en el comportament moral prudent. 3.3. Hedonisme. Hedonisme prové del terme grec hedoné, significa ‘plaer’. Hedonista qualsevol doctrina que identifica el plaer amb el , i que concep la felicitat en el marc d’una vida plaent. Els cirenaics van formar una escola iniciada per, Aristip de Cirene (435 a.C.). Segons aquest filòsof, la finalitat de la nostra vida és el plaer, entès en sentit positiu com a gaudi sensorial. Els seguidors de l’epicureisme identifiquen plaer i felicitat. Tan el plaer com la simple absència de dolor. 3.4.Estoïcisme. es poden considerar estoiques totes les doctrines ètiques que defensen la indiferencia envers els plaers i dolors externs, i l’austeritat en els ropi desitjos. L’ètica estoica es basa en una particular concepció del món, l’ésser huma està limitat per un destí inexorable que no pot controlar i dant el qual només pot resignar-se. 3.5. Jusnaturalisme ètic. Jusnaturalisme qualsevol teoria ética que defensa l’existència d’una llei moral, natural i universal, que determina el que està bé i el que està malament. Aquesta llei és objectiva, ja que, encara que l’ésser humà la pot conèixer i interioritzar, no és creació seva, sinó que la rep d’una instancia externa. Sant Tomàs d’Aquino. 3.6. Formalisme. Són formals tots aquells sistemes que consideren que la moral no ha d’oferir normes concretes de conducta, sinó limitar-se a establir quina és la forma característica i més adequada de qualsevol norma moral.”Kant” Segons aquest autor, només una ética d’aquestes característiques podría ser universal i garantir l’autonomia moral propia d’un ésser lliure i racional com és l’ésser humà. La norma moral no pot venir imposada des de fora, sinó que ha de ser la raó humana la que s’ha de donar a ella mateixa una llei, si la raó legisla sobre ella mateixa, la llei será univeral, ja que serà vàlida per a tot ésser racional. Aquesta llei tan sols és expresable mitjantçant imperatius categòrics. L’imperatiu categòric que formula Kant serveix de criteri per a saber quines normes són morals i quines no. L’imperatiu categòric estableix quina és la forma que ha de tenir una norma per a ser moral: nomes aquelles normes que siguin universalitzables serán realment normes morals. 3.7. Emotivisme. Qualsevol teoria que consideri que els judicis morals sorgeixen d’emocions. Segons aquest corrent de pensament, la moral no pertany a l’àmbit racional, és a dir, no pot ser objecte de discussió o argumentació i, per tant, no existeix el que s’ha anomenat coneixement ètic. “David Hume” 3.8. Utilitarisme. Teoria ética molt propera a l’eudemonisme i a l’hedonisme. Defensa que la finalitat humana és la felicitat o plaer. Per això, les accions i normes han de ser jutjades d’acord amb el principi d’utilitat, l’utilitarisme, com l’hedonisme i l’eudemonisme, constitueix una teoria ètica teleológica, ja que valora les accions com a mitjans per a assolir una finalitat. “Jhon Stuart Mill”. Distinció entre dues versions d’aquesta filosofía: -utilitarisme de l’acte: creu que és necessari jutjar la moralitat de cada acció.-utilitarisme de la regla: recomana ajustar les accions a les regles habituals, considerades morals per la utilitat i la bondat de les seves conseqüències. 3.9. Ètica discursiva. L’ètica discursiva és hereva de l’ètica kantiana. L’ètica del discursé s formal i procedimental, no estableix normes concretes d’acció, sinó el procediment o criteri per a determinar quines normes tenen validesa ètica. “Jürgen Habermas.”

Entradas relacionadas: