Ausias march
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,16 KB
EL CAVALLER AUSIÀS MARCH Fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer a Gandia (Valencia) cap al 1397. el seu pare va morir al 1413 i Ausiàs es va convertir en propietari d’una gran finca a Gandia quan tenia 16 anys. Sis anys mes tard, va ser cavaller i el rei Alfons Magnànim el va cridar perquè intervingués en una expedició militar a Sardenya i Còrsega. Ausiàs March lluità valentament contra els genovesos (1420-1422) i mes endavant contra els pirates del nord d’Àfrica (1424). A partir del 1425 Ausiàs March va deixar d’intervenir en accions militars i es va dedicar als conreus de la seva propietat (va introduir el cultiu de la canya de sucre) a l’exercici de la caça i a la creació literària. La seva actuació militar li valgué el favor del rei Alfons, el qual el convertí en governador i jutge del ducat de Gandia, a mes, va ser nomenat “falconer major de la casa del senyor rei”. Ausiàs March tenia sota les seves ordres un gran nombre de servidors encarregats d’ensinistrar els gossos i els ocells de caça del rei. L’any 1437 Ausiàs March es va casa amb Isabel Martorell (la germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc). Malgrat això, la relació entre les famílies fou tensa i conflictiva a causa del dot que havia de rebre d’Isabel. Isabel va morir dos anys després del matrimoni, March es va tornar a casa el 1443 amb Joana Escorna. No va tenir descendència de cap de les dues dones, tot i així, pel testament que redactà l’any 1458, se sap que havia tingut fora del matrimoni, almenys 5 fills. Ausiàs March va morir l’any 1459, La seva vida havia estat la pròpia d’un cavaller del segle XV: de jove militar, de gran administrador de la seva propietat feudal. AUSIÀS MARCH, MESTRE D’AMOR Ausiàs parla constantment d’amor. Es considera un gran entès de la matèria i es proclama “mestre d’amor”. S’atreveix a dir que han de recórrer a ell tots el s qui vulguin progressar en el camí amorós. Diu que sense ell, l’amor veritable deixaria d’existir. Que es l’amor per Ausiàs March? Es un pensador, l’amor per a ell es sempre un problema, i és que diferencia entre un amor honest (o espiritual) i un amor sensual (o carnal) i es veu abocat a triar entre l’un o l’altre. Ell diu que desitja el primer; malgrat això, reconeix que sovint es veu dominat pel segon. En el poema IV de la seva obra parla d’aquests dos amors, representats pels dos fruits i per les dues dones. El poeta, que sent desig per tots dos es veu obligat a triar-ne un. AUSIÀS MARCH, ESPECIALISTA EN IMATGES I COMPARACIONS Ausiàs March té una gran capacitat per crear grans imatges i llargues comparacions per tal d’expressar la seva experiència i el seu pensament. El poema XLVI n’és un exemple. El poeta compara la seva situació amorosa, plena de preocupacions, amb un viatge per mar, carregat de perills. En la primera estrofa ens presenta un vaixell en alta mar que navega a la deriva, emportat pels vents. Hi intervenen set dels vuit vents: uns quants son forces favorables, alguns altres son forces adverses. Aquesta gran imatge marina, representa l’estat emocional del poeta, que es veu pressionat per forces oposades i no sap quina serà la fi del trajecte. En la segona estrofa mostra un mas encara més perillós: es tracta d’una situació catastròfica en què el mar bull com una cassola al forn; resulta inhabitable i fins i tot els peixos han de fugir-ne.
Es tracta d’una imatge que pretén manifestar-nos quins són els grans perills que ha de superar el poeta per assolir l’amor: una de tantes exageracions d’Ausiàs March per tal de fer-nos veure que ell viu experiències úniques i inigualables. En la quarta estrofa dóna la clau per entendre bona part del contingut de les imatges de les estrofes anteriors. Ens diu amb claredat per què el seu ànim viu aquests turments: te por que la persona estimada s’oblidi d’ell. I aprofita per dir-nos que el seu amor és diferent: el seu amor, la mort no el pot anul·lar. AUSIÀS MARCH, SEMPRE DIFERENT Ausiàs March se sol presentar sempre com a personatge diferent: ell és especial en tot; ell viu l’amor més profundament que ningú; ell pateix turments que ningú no pot resistir; ell ha assolit una saviesa amorosa única; ell s’aparta de la gent quan fa festa vora el foc; ell és l’únic capaç de passar penalitats per servir l’amor més pur, etc. El poema LXVIII, el poeta s’aparta de la gent per tal de servir un senyor especial (l’amor), i ell es l’únic amant fidel que té un amor pur, desproveït de males herbes, es a dir, de desitjos sensuals. AUSIÀS MARCH, CREADOR DE LA LÍRICA EN CATALÀ Ausiàs March es el creador del llenguatge líric en català. Es el primer escriptor que fa la seva obra poètica totalment en llengua catalana. Aprofita els recursos que havien utilitzat els trobadors però se n’aparta en molts aspectes. Ausiàs March escriu poesia en català i es un poeta que expressa el seu pensament de manera original i sincera. Ausiàs March presenta una relació entre iguals: tan ell com la dona són unes persones reals, amb virtuts i defectes. Ausiàs March era conscient que s’apartava de la lírica dels trobadors, ja que comença un dels seus poemes amb el vers que diu: “deixant a part l’estil dels trobadors”. Ausiàs March inaugura uns nous camins per ala poesia: els seus poemes parlen d’ell, de la seva vida, dels seus problemes amorosos, dels seus problemes morals... i ho fa de manera viscuda i sincera. Ausiàs March utilitza el decasíl·lab (vers de deu síl·labes) amb cesura (pausa) després de la quarta. El vers, te dos hemistiquis: 4 síl·labes+6 síl·labes. Els poemes presenten cobles o estrofes de vuit versos (octaves) i solen rimar de la manera següent: ABBACDDC. L’ultima estrofa, la tornada, sol tenir nomes quatre versos. En els poemes amorosos, utilitza el senyal, com feien els trobadors. El senyal era una paraula o una expressió que el poeta utilitzava per designar la dona a la qual anava dedicat el poema. L’obra d’Ausiàs March consta de 128 poemes, la suma dels versos dels quals dóna 10261. RECORDA: Ausiàs March es el gran poeta clàssic de la literatura catalana; ell es el creador del llenguatge líric en català. Ausiàs March, en la seva obra poètica, ens parla de les seves preocupacions més profundes i ho fa de manera viscuda i sincera. Els seus temes preferits són l’amor, la mort, el destí i la lluita entre el bé i el mal. Ausiàs March s’aparta de la tradició trobadoresca en tres aspectes: escriu en català (abandona l’occità o provençal), expressa el seu pensament de manera original i sincera (abandona els tòpics trobadorescos) i, en els seus poemes d’amor, presenta la dona com una persona real, amb virtuts i defectes (no la tracta de senyora feudal ni la idealitza). Ausiàs March té una gran capacitat per cras grans imatges i llargues comparacions, que utilitza per expressar la seva experiència i el seu pensament sobre l’amor.
Es tracta d’una imatge que pretén manifestar-nos quins són els grans perills que ha de superar el poeta per assolir l’amor: una de tantes exageracions d’Ausiàs March per tal de fer-nos veure que ell viu experiències úniques i inigualables. En la quarta estrofa dóna la clau per entendre bona part del contingut de les imatges de les estrofes anteriors. Ens diu amb claredat per què el seu ànim viu aquests turments: te por que la persona estimada s’oblidi d’ell. I aprofita per dir-nos que el seu amor és diferent: el seu amor, la mort no el pot anul·lar. AUSIÀS MARCH, SEMPRE DIFERENT Ausiàs March se sol presentar sempre com a personatge diferent: ell és especial en tot; ell viu l’amor més profundament que ningú; ell pateix turments que ningú no pot resistir; ell ha assolit una saviesa amorosa única; ell s’aparta de la gent quan fa festa vora el foc; ell és l’únic capaç de passar penalitats per servir l’amor més pur, etc. El poema LXVIII, el poeta s’aparta de la gent per tal de servir un senyor especial (l’amor), i ell es l’únic amant fidel que té un amor pur, desproveït de males herbes, es a dir, de desitjos sensuals. AUSIÀS MARCH, CREADOR DE LA LÍRICA EN CATALÀ Ausiàs March es el creador del llenguatge líric en català. Es el primer escriptor que fa la seva obra poètica totalment en llengua catalana. Aprofita els recursos que havien utilitzat els trobadors però se n’aparta en molts aspectes. Ausiàs March escriu poesia en català i es un poeta que expressa el seu pensament de manera original i sincera. Ausiàs March presenta una relació entre iguals: tan ell com la dona són unes persones reals, amb virtuts i defectes. Ausiàs March era conscient que s’apartava de la lírica dels trobadors, ja que comença un dels seus poemes amb el vers que diu: “deixant a part l’estil dels trobadors”. Ausiàs March inaugura uns nous camins per ala poesia: els seus poemes parlen d’ell, de la seva vida, dels seus problemes amorosos, dels seus problemes morals... i ho fa de manera viscuda i sincera. Ausiàs March utilitza el decasíl·lab (vers de deu síl·labes) amb cesura (pausa) després de la quarta. El vers, te dos hemistiquis: 4 síl·labes+6 síl·labes. Els poemes presenten cobles o estrofes de vuit versos (octaves) i solen rimar de la manera següent: ABBACDDC. L’ultima estrofa, la tornada, sol tenir nomes quatre versos. En els poemes amorosos, utilitza el senyal, com feien els trobadors. El senyal era una paraula o una expressió que el poeta utilitzava per designar la dona a la qual anava dedicat el poema. L’obra d’Ausiàs March consta de 128 poemes, la suma dels versos dels quals dóna 10261. RECORDA: Ausiàs March es el gran poeta clàssic de la literatura catalana; ell es el creador del llenguatge líric en català. Ausiàs March, en la seva obra poètica, ens parla de les seves preocupacions més profundes i ho fa de manera viscuda i sincera. Els seus temes preferits són l’amor, la mort, el destí i la lluita entre el bé i el mal. Ausiàs March s’aparta de la tradició trobadoresca en tres aspectes: escriu en català (abandona l’occità o provençal), expressa el seu pensament de manera original i sincera (abandona els tòpics trobadorescos) i, en els seus poemes d’amor, presenta la dona com una persona real, amb virtuts i defectes (no la tracta de senyora feudal ni la idealitza). Ausiàs March té una gran capacitat per cras grans imatges i llargues comparacions, que utilitza per expressar la seva experiència i el seu pensament sobre l’amor.