Bacteris
Clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,95 KB
Els Bacteris:són organismes molt simples, procariotes. Segons la seva forma poden ser: Bacils forma de bastó, Cocs forma esfèrica, Espirils forma de bastó cargolat i Vibrions forma de coma ortogràfica.
Estructura bacteriana: La càpsula bacteriana: capa mucosa que envolta la paret bacteriana i que només presenten alguns bacteris. Funció: dificulta que els anticossos i les cèl·lules fagocítiques de l’hoste els reconeguin i els destrueixin, facilita la formació de colònies i intervé en els processos d’intercanvi d’aigua,ions i substàncies nutritives. Paret Bacteriana: dóna forma a la cèl·lula bacteriana. La diferent composició de la paret bacteriana fa que els bacteris reaccionin de manera diferent quan es tracten amb els compostos de la tinció de Gram (Fixar les cèl·lules amb calor, Afegir Blau Violeta (Violeta de cristall) i esperar 30 segons, Esbandir amb aigua, Afegir Lugol i esperar 30 segons, Esbandir amb aigua, Afegir i acetona Esbandir amb aigua, Afegir safranina i esperar 1 minut, esbandir amb aigua) els bacteris grampositius queden de color blau i els gramnegatius queden vermell. En els dos tipus de bacteris la paret té una capa de mureïna, que és un peptidoglicà formada per cadenes de NAG i NAM que estan unides entre si. Gram+: la seva paret bacteriana es monoestratificada, formada per una paret gruixuda de mureïna a la qual s’associen àcids teïcoics. Gram-: paret biestratificada, capa fina. Funció: per mantenir la forma dels bacteris, es permeable a algunes molècules, el lisozim un enzim que trenca els enllaços glicosídics de la mureïna, la penicil·lina actua impedint els enllaços peptídics entre les llargues cadenes de NAM i NAG durant la seva síntesi. La membrana plasmàtica: envolta el citoplasma, es diferencia de la membrana dels eucariotes perquè no conté colesterol. Funció: Dirigir la replicació del DNA per mitjà de la DNA-polimerasa, fer la respiració bacteriana gràcies a la presència d’enzims ATP-sintetases, etc. El cromosoma bacterià: està constituït per una doble cadena circular de DNA, generalment condensada en una regió del citoplasma anomenada regió nuclear o nucleoide. El cromosoma bacterià porta associat proteïnes i RNA. Els bacteris també poden contenir petites molècules de DNA circular bicatenari anomenades plasmidis, que disposen també la capacitat de replicació autònoma. Alguns plasmidis tenen la capacitat reversible d’integrar-se en el comosoma bacterià, i alseshores reben el nom d’episomes.
Pèls: són estructures allargades i buides que els bacteris fan servir per adherir-se a diferents superficies. Només es troben en els bacteris gram-. Els pèls es componen de molècules d’una proteïna anomenada pilina. Hi ha dos tipus de pels: Els pèls de conjugacuó o sexuals són llargs i uneixen dos bacteris perquè s’intercanviïn material gnètic (conjugació). Els pèls d’unió o fímbries són curts, són utilitzats per adherir-se a diferents superficies.
Funció de nutrició: els bacteris poden dur a terme tots els tipus de metabolisme que hi ha. Els bacteris poden ser fotoautòtrofs utilizan la energía de la luz solar para fijar el dióxido de carbono (CO2) com ex: Bacteris Verds, porpres sulfuris i els cianobacteris. Poden ser fotoheteròtrofs, requqereixen energia lluminosa peò tambe molècules orgàniques com ara alcohols, àcids grassos i hidrats de carboni coma font de carboni, ex: Bacteris Verds i porpres no sulfuris. Quimioautòtrofs, com els bacteris nitrificants i quimioheterótrofs com els bacteris que s’alimenten de matèria orgànica morta que son la gran majoria, o viva, que són el bacteris apatògens.
Funció de reproducció: és de tipus asexual i es duu a terme per mitjà de bipartició o fissió binària, a la qual precedeix una duplicació del DNA bacterià i una separació de les dues molècules obtingudes. Els fills són genèticament idèntics. Els bacteris tenen mecanismes relacionats amb la reproducció anomenats parasexuals, per mitjà dels quals intercanvien informació genètica amb altres bacteris, siguin de la espècie que siguin. Hi ha tres tipus de mecanisme de intercanvi genètic: La conjugació: és el procés en què un bacteri, considerat donador, transmet DNA per mitjà d’un pèl sexual a un altre bacteri anomenat receptor. Els bacteris donadors tenen a més del seu DNA, un tipus de plasmidis especials que reben el nom de plasmidis F o factors F(de fertilitat), que contenen els gens que informen de la producció de pèls sexuals. Els bacteris amb plasmidis F s’anomenen F+ i els receptors F-. En la transmissió del plasmidis només passa d’un bacteri a un altre una de les dues cadenes del plasmidi. El receptor F- es converteix en F+. De vegades un plasmidi F s’intercala (recombina) dins del DNA bacterià. En aquest cas el plasmidi rep el nom d’episoma aquest bacteri anomenat Hfr. La transducció: és un fenomen d’intercanvi genètic accidental a través d’un agent transmissor, generalment un virus, el qual transporta fragments d’ADN procedents de l’últim bacteri parasitat, Això és degut al fet que per error dins del virus s’ha produït un fragment d’aquest bacteri. Latransformació: és un procés pel qual un bacteri introdueix a dins seu fragments de DNA que estaven lliures en el medi i procedien de la lis d’altres bacteris.
Estructura bacteriana: La càpsula bacteriana: capa mucosa que envolta la paret bacteriana i que només presenten alguns bacteris. Funció: dificulta que els anticossos i les cèl·lules fagocítiques de l’hoste els reconeguin i els destrueixin, facilita la formació de colònies i intervé en els processos d’intercanvi d’aigua,ions i substàncies nutritives. Paret Bacteriana: dóna forma a la cèl·lula bacteriana. La diferent composició de la paret bacteriana fa que els bacteris reaccionin de manera diferent quan es tracten amb els compostos de la tinció de Gram (Fixar les cèl·lules amb calor, Afegir Blau Violeta (Violeta de cristall) i esperar 30 segons, Esbandir amb aigua, Afegir Lugol i esperar 30 segons, Esbandir amb aigua, Afegir i acetona Esbandir amb aigua, Afegir safranina i esperar 1 minut, esbandir amb aigua) els bacteris grampositius queden de color blau i els gramnegatius queden vermell. En els dos tipus de bacteris la paret té una capa de mureïna, que és un peptidoglicà formada per cadenes de NAG i NAM que estan unides entre si. Gram+: la seva paret bacteriana es monoestratificada, formada per una paret gruixuda de mureïna a la qual s’associen àcids teïcoics. Gram-: paret biestratificada, capa fina. Funció: per mantenir la forma dels bacteris, es permeable a algunes molècules, el lisozim un enzim que trenca els enllaços glicosídics de la mureïna, la penicil·lina actua impedint els enllaços peptídics entre les llargues cadenes de NAM i NAG durant la seva síntesi. La membrana plasmàtica: envolta el citoplasma, es diferencia de la membrana dels eucariotes perquè no conté colesterol. Funció: Dirigir la replicació del DNA per mitjà de la DNA-polimerasa, fer la respiració bacteriana gràcies a la presència d’enzims ATP-sintetases, etc. El cromosoma bacterià: està constituït per una doble cadena circular de DNA, generalment condensada en una regió del citoplasma anomenada regió nuclear o nucleoide. El cromosoma bacterià porta associat proteïnes i RNA. Els bacteris també poden contenir petites molècules de DNA circular bicatenari anomenades plasmidis, que disposen també la capacitat de replicació autònoma. Alguns plasmidis tenen la capacitat reversible d’integrar-se en el comosoma bacterià, i alseshores reben el nom d’episomes.
Pèls: són estructures allargades i buides que els bacteris fan servir per adherir-se a diferents superficies. Només es troben en els bacteris gram-. Els pèls es componen de molècules d’una proteïna anomenada pilina. Hi ha dos tipus de pels: Els pèls de conjugacuó o sexuals són llargs i uneixen dos bacteris perquè s’intercanviïn material gnètic (conjugació). Els pèls d’unió o fímbries són curts, són utilitzats per adherir-se a diferents superficies.
Funció de nutrició: els bacteris poden dur a terme tots els tipus de metabolisme que hi ha. Els bacteris poden ser fotoautòtrofs utilizan la energía de la luz solar para fijar el dióxido de carbono (CO2) com ex: Bacteris Verds, porpres sulfuris i els cianobacteris. Poden ser fotoheteròtrofs, requqereixen energia lluminosa peò tambe molècules orgàniques com ara alcohols, àcids grassos i hidrats de carboni coma font de carboni, ex: Bacteris Verds i porpres no sulfuris. Quimioautòtrofs, com els bacteris nitrificants i quimioheterótrofs com els bacteris que s’alimenten de matèria orgànica morta que son la gran majoria, o viva, que són el bacteris apatògens.
Funció de reproducció: és de tipus asexual i es duu a terme per mitjà de bipartició o fissió binària, a la qual precedeix una duplicació del DNA bacterià i una separació de les dues molècules obtingudes. Els fills són genèticament idèntics. Els bacteris tenen mecanismes relacionats amb la reproducció anomenats parasexuals, per mitjà dels quals intercanvien informació genètica amb altres bacteris, siguin de la espècie que siguin. Hi ha tres tipus de mecanisme de intercanvi genètic: La conjugació: és el procés en què un bacteri, considerat donador, transmet DNA per mitjà d’un pèl sexual a un altre bacteri anomenat receptor. Els bacteris donadors tenen a més del seu DNA, un tipus de plasmidis especials que reben el nom de plasmidis F o factors F(de fertilitat), que contenen els gens que informen de la producció de pèls sexuals. Els bacteris amb plasmidis F s’anomenen F+ i els receptors F-. En la transmissió del plasmidis només passa d’un bacteri a un altre una de les dues cadenes del plasmidi. El receptor F- es converteix en F+. De vegades un plasmidi F s’intercala (recombina) dins del DNA bacterià. En aquest cas el plasmidi rep el nom d’episoma aquest bacteri anomenat Hfr. La transducció: és un fenomen d’intercanvi genètic accidental a través d’un agent transmissor, generalment un virus, el qual transporta fragments d’ADN procedents de l’últim bacteri parasitat, Això és degut al fet que per error dins del virus s’ha produït un fragment d’aquest bacteri. Latransformació: és un procés pel qual un bacteri introdueix a dins seu fragments de DNA que estaven lliures en el medi i procedien de la lis d’altres bacteris.