Cant gregoria

Tema 1: Músiques medievals: Música monofónica religiosa: El cant gregorià es música religiosa amb ritme lliure, en llatí, cant col·lectiu a  capella, concebut per a resar, totes les veus canten la mateixa melodía, per tant la textura es monofónica o monódica, tots els autors son anònims. Música monofónica profana: Trobadors son gent noble i culta. Eren poetes i compositors, però la interpretació d'aquestes peces solia anar a càrrec dels joglars o ministrers. Temàtica de les cançons era l'amor a una dama, la guerra..., cantaven en la seua pròpia llengua, no en llatí, ritme de la seua música podía ser lliure, però acostumava a ser marcat, cantaven a soles(a solo), normalment acompanyaven les seus cançons amb instruments, els autors firmen les seues obres. Les Cantigues de Santa María: composicions poeticomusicals en llengua galaicoporuguesa, encara que de text religiós, es considera música profana. Cantiga: narraven els miracles produïts per intersecció de la Mare de Déu. Estructura: consisteix en l'alternança continua d'una tornada amb diferents estrofes. Al final de cada estrofa, els últims versos reprenen la rima i la música de la tornada. Auditori històric: el cant gregorià auditori ideal un monestir o una catedral. Segons la manera de cantar tres estils melòdics: 1.Estil sil·làbic: s'entona cada sil·laba de text amb una nota. 2.Estil melismàtic: entona cada sil·laba de text sobre moltes notes. 3.Estil pneumàtic: s'entona cada sil·laba en més d'una nota(2a4). Interpretem Música medieval. Contrapunt: disposició dels sons de dues línies melòdiques o més que mostren una certa independencia entre si. Mode: escala antiga utilitzada durant l'Edat Mitjana i el Renaixement.