Conectors...
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,1 KB
CONECTORS ADDITIUS:(sumen info nova)continuitat(i, a continuacio, a més, doncs) intensificacio:(encara, mes encara)disribucio:(duna banda...de laltre, per un costat...per laltre, dentrada, per comensar, en primer lloc...finalmnet, x acabar)de digressio:(per cert, a proposit) generalitzacio(en general, generalment) especificacio:(en concret, especialmen, en especial, particularment, en particular) dampliacio:(en efcte, efectivament, certament) dekiparacio:(de la mateixa manera, de manera semblant, igualment, aixi mateix, paralelmen) DISJUNTIUS: de reformulacio parifrastica:(es a dir, o sigi, eixo es, en altrs paraules, dit dun altre forma, vui di) de reformulacio no perifrastica(mes ben dit, encara millo, mes aviat) dexemplificacio(per exmple, a tall exemple, posem x cas) de resum(en resum, en sntesi, comptat i debatut,ras i curt,total)CONTRASTIUS:oposicio(tanmatex,en canvi, ara(be),si no, en cas contrari)de restriccio(si + no, almenys) consecio(no obstan aixo,tot i aixo,malgrat tt, d tta mnera, sigi com sigi, pero(entre paraules))refutacio:al contrari,ben/tt el contrari)contraposició(n realitat, de fet, fet i fet,ben mirat)CONSECUTIUS(per tant, aixi doncs, x conseguen, conseguentment, en consekuencia) prop. textuals dun text: adekuacio:mira inadekuacions en l receptor(aclarir x ki va), lemisor(ki lemet), la localitzacio temporal o espaial, i la finalitat,coherencia: k tingi logika, i agin info. basika. cohesio: frases ben unides, que no i agin confusions.elemnts d comunicacio:emisor, receptor, canal, codi, misatge, referent.Txt. Explicatiu:Te una intenció objectiva amb la funció d’explicar alguna cosa. Amb un llenguatge mes o menys fred, clar i sovint amb tecnicismes. Sol tenir una estructura tripartida (clàssic) pro pot no tenir conclusió. Es dona en tractats, llibres d text. Diccionari.Txt. Augmentatiu: Intenció subjectiva, amb la funció de convèncer. Usa un llenguatge molt personal, abunden les expressions tradicionals i les figures estilístiques. Las seva estructura consta de la tesi, arguments i contraarguments, i la tesi defensada com a conclusió. Es dona en Articles d’opinió, assaigs, judicis.
Estructures:Es .deductiva o analítica:de lo general a lo particular(hipòtesi general i es desenvolupa)Es. inductiva o sintètica:De dades particulars a la conclusió general.Es. enquadrada o circular: s’exposa la mateixa tesi al principi i al final. L’argumentació al cos.Es. dialèctica: s’ofereix la tesi, i es contraposa amb l’antítesi x arribar a un síntesi.Es. Interrogativa: s’inicia amb una pregunta que es respon al llarg del text. Es. paral·lela: es tracten diversos aspectes d’un tema, totes tenen la mateixa importància.Relacions significat:Antonímia: contrari. Sinonímia: = significat. Polisèmia: dos significats per un significant. Hiperònim: vehicle a cotxe. Homonímia: es diu igual i s’escriu igual, i significat molt diferent(dur(adj i v)) Homofonia:quan s diuen = però s’escriuen diferent Homografia: s’escriu = però es pronuncien diferent. Paronímia: sasemblen en diru i esriuraoCreació de mots:Derivació: afagim afixos Regresiva: derivat cncideix am l'arrel.Composició(2 o + arrels) composicio culta: grec. habilitació : cambia d categoria. nous hitlers( de nom propi a cimu) abrviació : escrucem noms:ovni.Manlleu: un d altra llngua.Oposicó semantica:mots complementaris: si es un no pot se laltre.viu/mort inversos:un presuposa laltre compra/vendre. Antonims: entre ls mots i ia graus intermedis.
Sinonims:Mes culte:denominacío/nom, el meu marit/el meu home.Mes especialitzat:faringitis/mal d coll, ina-4/full. Mes general:trencar/estripar, nombre/numero. Mes colquial: pispar/robar, cangeli/por. Mes infantil:mam/beguda, iaia/avia. Mes positiu:invident/cec, obsequi/regal. Mes intensiu: usurpar/robar, indigent/pobre. Mes restringit geograficamnt: grnaera/escombra, moix/gatEl que, la que, els que, les que: Correcte1) Es sobreentén un nom abans de que.(Et dona aquesta maquina i de les que calguin(=i de les maquines que calguin) 2) Equival a “allò que”Incorrecte: 1) Equival a el/la/els/las qual/s.
Estructures:Es .deductiva o analítica:de lo general a lo particular(hipòtesi general i es desenvolupa)Es. inductiva o sintètica:De dades particulars a la conclusió general.Es. enquadrada o circular: s’exposa la mateixa tesi al principi i al final. L’argumentació al cos.Es. dialèctica: s’ofereix la tesi, i es contraposa amb l’antítesi x arribar a un síntesi.Es. Interrogativa: s’inicia amb una pregunta que es respon al llarg del text. Es. paral·lela: es tracten diversos aspectes d’un tema, totes tenen la mateixa importància.Relacions significat:Antonímia: contrari. Sinonímia: = significat. Polisèmia: dos significats per un significant. Hiperònim: vehicle a cotxe. Homonímia: es diu igual i s’escriu igual, i significat molt diferent(dur(adj i v)) Homofonia:quan s diuen = però s’escriuen diferent Homografia: s’escriu = però es pronuncien diferent. Paronímia: sasemblen en diru i esriuraoCreació de mots:Derivació: afagim afixos Regresiva: derivat cncideix am l'arrel.Composició(2 o + arrels) composicio culta: grec. habilitació : cambia d categoria. nous hitlers( de nom propi a cimu) abrviació : escrucem noms:ovni.Manlleu: un d altra llngua.Oposicó semantica:mots complementaris: si es un no pot se laltre.viu/mort inversos:un presuposa laltre compra/vendre. Antonims: entre ls mots i ia graus intermedis.
Sinonims:Mes culte:denominacío/nom, el meu marit/el meu home.Mes especialitzat:faringitis/mal d coll, ina-4/full. Mes general:trencar/estripar, nombre/numero. Mes colquial: pispar/robar, cangeli/por. Mes infantil:mam/beguda, iaia/avia. Mes positiu:invident/cec, obsequi/regal. Mes intensiu: usurpar/robar, indigent/pobre. Mes restringit geograficamnt: grnaera/escombra, moix/gatEl que, la que, els que, les que: Correcte1) Es sobreentén un nom abans de que.(Et dona aquesta maquina i de les que calguin(=i de les maquines que calguin) 2) Equival a “allò que”Incorrecte: 1) Equival a el/la/els/las qual/s.