Ed. Fizica (265-243)
Clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,2 KB
Que son els balls de saló? Podem dir que el ball es un fet social que agrupa les persones, ja sigui en festes publiques o privades. Per ball, tambe, entenem l`accio de ballar, que consisteix a fer canvis amb els peus, el cos i els braços seguint un ritme determinat. En les modalitats del ball s`executa una successio regular de passos i posicions al compas de la musica que s`anomena coreografia.
Amb els balls de salo en referim a aquells balls de parella que tenen una sequencia coreografica determinada al ritme de diferents modalitats. Els balls de salo els podem definir com les danses que un grup de persones ballen, en parella, en una sala o salo i tambe en espais oberts, el ball es un enllaç de moviments apresos que volen formar una coreografia, Els balls de salo tenen una vida molt activa pel que fa a l`ensenyament, a la competicio i a l`organitzacio.
Elements dels balls de salo
Linia de ball La linia de ball es la direccio que pren la parella en els seus desplaçaments per la pista, al llarg de les evolucions. La linia de ball correcta es basa en donar voltes a la pista en el sentit contrari a les agulles del rellotge. El noi sempre surt ballant de cara a la linia de ball.
Posicions i postures ( de la noia i del noi) En general, la posicio i la postura de la major part dels balls de salo han de seguir aquestes directius.
Amb el cap aixecat i l`esquena recta.
Normalment, la ma esquerra del noi agafa la ma dreta de la noia, amb el braç a l`altura de l`espatlla, mes o menys estirats segons els balls. El braç dret agafa la noia per l`esquena, una mica per sota de l`omoplat i l`acompanya o la deixa anar, segons les seves evolucions. Els braços dret i equerre han d`estar en linia (els colzes a la mateixa altura), una mica separats del cos i amb les espatlles relaxades.
La ma dreta de la noia agafa la ma esquerra del noi, i el braç dret de la seva parella, sense deixar caure ni fer pressio cap avall.
La distancia entre els balladors depen de la modalitat de ball. Per exemple, la distancia no es la mateixa al tango (molt a prop) que al valls (molt lluny).
A mes de la postura basica, en alguns balls, segons la modalitat, hi trobem diferents posicions dels components de la parella: de costat, de cara, d`esquena, interposada i oberta, en els quals els braços i els peus tambe es col-loquen de forma diferent..
Passos Un pas es el moviment coordinat dels peus de cada ballador/a amb la seva parella. Cada modalitat te un pas basic, que es el que se seguira durant tot el ball; segons la figura, pero, pot variar o modificar-se. Els passos han de fer-se al ritme de la musica, coincidint amb els temps del compas musical.
Els passos mes importants son el pas puntejat, el pas picat, el pas girat, el pas perseguit, el pas encadenat, el pas saltat i el pas creuat.
Les Figures Son passos diferents, encadenats, que fan un dibuix amb els peus i amb altres parts del cos. Gairebe totes les figures son adaptables a la majoria de balls; el que diferencia unes figures de les altres es el matis que els dona el ritme del pas basic de cada modalitat musical.
Les figures poden ser complexes o simples. Les complexes son les que estan formades per diferents figures simples, com ara els diferents enllaços amb les mans, les voltes i els girs.
Els guarniments son gestos amb diferents parts del cos que completen les figures i el ball en general, i que marquen l`estil dels que ballen.
Coordinacio de la parella En la majoria de balls de salo, els passos del noi i els de la noia son oposats pero simultanis, com un mirall. L`efecte visual es precisament el mirall.
El noi es normalment el qui porta la iniciativa en el ball, controla l`espai i s`anticipa al seguent pas o figura. El noi, dons, ha de tenir clar el canvi de pas que s`ha de fer per poder indicar-ho a la seva companya. El paper del noi en el ball pren el protagonisme en la fase de decisio de les evolucions.
La noia, en canvi, te un paper molt mes important en l`execucio de les figures. Ha de saber deixar-se portar sense perdre el pas basic i entendre els missatges no verbals del company.
La mirada es molt important, perque els ulls son un mitja mes de comunicacio. Quant es balla, no s`ha de mirar mai als peus. Hi ha altres aspectes tambe molt importants perque la coordinacio de la parella sigui bona: l`harmonia del cos en el canvi de posicions, l`equilibri, el ritme, etc.
Ball: Rock & Roll Al començament de la decada dels cinquanta es va produir en Estats Units el sorgiment d`una nova modalitat de musica popular: el rock & roll, expressio que podria traduir-se per contornejar-se i rodar. El terme Rock-and-Roll va ser utilitzat en 1951 per Alan Freed, disc jockey de Cleveland, pres de la canço My Baby Rocks with a Steady Roll.
Els seus antecedents mes directes cal buscar-los en el jazz, en els ritmes africans trasplantats als Estats Units pels esclaus i posteriorment desenvolupats en les comunitats negres: el blues i el gospel.
El rock & roll va neixer com musica clarament generacional, com una exigencia de roptura amb els generes musicals anteriors.
Va ser patrimoni d`una joventut que, per primera vegada en la historia, no volia semblar-se a les seves majors, representants del puritanisme i el conformisme de la societat nord-americana.
Els primers enregistraments es van realitzar en les petites cases discografiques de Memphis, Nova Orleans i Chicago, el que va desencadenar la frontal oposicio de les grans companyies, marginades del negoci, que van rebutjar al principi el rock & roll per amoral i obsce, per les seves referencies massa explicites a la sexualitat.
La Vessant Ritmica El rock & roll es, en realitat, una forma de blues ritmic; la seva estructura basica esta constituida pel blues de dotze compassos, entorn de la qual es realitzen variacions. Al costat de les guitarres electriques, destaca una base ritmica dominant, on el piano, la bateria que va passar a ocupar un paper preponderat i el baix marquen amb intensitat el començament de cada compas de/4 4. Un tempo energic i dinamic, amb sonoritats dures i intenses, i un estil vocal estrident, de to aspre, constitueixen, aixi mateix, caracteristiques basiques del genere. La veu solista sol interpretar els textos, que incorporen termes de l`argot juvenil i estan frequentment relacionats amb el tema del sexe i el mon dels adolescents, practicament cridant, sil-labejant com en el blues.
Ball: Valls El vals es un elegant ball musical a ritme lent, originari del Tirol (Austria) alla pel segle XII. El vals va conquistar el seu rang de noblesa durant els anys 1760 a Viena, i es va expandir rapidament per altres paisos. Alguns autors creuen que el vals va tenir el seu origen en la volte, dansa de ball en tres temps practicada durant el segle XVI.
La paraula vals va neixer en el segle XVIII, quan el vals es va introduir en l`opera i en el ballet. A l`origen tenia un moviment lent encara que, en l`actualitat, s`ha convertit en una dansa de ritme viu i rapid.
A l`escoltar la paraula vals, de seguida es relacionada amb musica classica, pero la veritat es que el vals nomes es una forma musical i pot estar en qualsevol estil, per exemple en forma de ranxeres mexicanes, encara que el Swing sempre es el ritme mes usat (el qual es de/4 4, en patro F, d, F, d). Frederic Chopin, el gran compositor i pianista polones, va aportar una quantitat d`exel-lents valses per a piano i, entre ells, els vals mes breu denominat Vals del Minut. Els Strauss tambe van destacar com grans compositors de valses, especialment Johann Strauss fill. En LLatinoamerica existeixen diverses variants com el vals perua, vals veneçola, el vals colombia, el vals brasiler i el vals equatoria amb caracteristiques que difereixen de pais a pais. Podem dir amb exactitud que tant aquests compositors com molts altres, han arribat a formar una musica que ha participat en el desenvolupament artistic, tan important per als humans. Es coneixen, per exemple, de Tchaikovsky peces tan famoses com el Vals del cascanueces, el Vals de La bella durmiente o el Vals del llac dels cignes, de la mateixa manera que haurem escoltat peces de Strauss tals com el Vals dels Nuvis o el Vals de l`Emperador.
La Coreografia de Moviments La seva caracteristica mes significativa es que els seus compassos son de tres temps, es a dir, de/3 4. En el compas de vals, el primer temps sempre es considerat com el temps fosrt (F), i els altres dos son febles (d). Aixi, el patro es F, d, d.
Amb els balls de salo en referim a aquells balls de parella que tenen una sequencia coreografica determinada al ritme de diferents modalitats. Els balls de salo els podem definir com les danses que un grup de persones ballen, en parella, en una sala o salo i tambe en espais oberts, el ball es un enllaç de moviments apresos que volen formar una coreografia, Els balls de salo tenen una vida molt activa pel que fa a l`ensenyament, a la competicio i a l`organitzacio.
Elements dels balls de salo
Linia de ball La linia de ball es la direccio que pren la parella en els seus desplaçaments per la pista, al llarg de les evolucions. La linia de ball correcta es basa en donar voltes a la pista en el sentit contrari a les agulles del rellotge. El noi sempre surt ballant de cara a la linia de ball.
Posicions i postures ( de la noia i del noi) En general, la posicio i la postura de la major part dels balls de salo han de seguir aquestes directius.
Amb el cap aixecat i l`esquena recta.
Normalment, la ma esquerra del noi agafa la ma dreta de la noia, amb el braç a l`altura de l`espatlla, mes o menys estirats segons els balls. El braç dret agafa la noia per l`esquena, una mica per sota de l`omoplat i l`acompanya o la deixa anar, segons les seves evolucions. Els braços dret i equerre han d`estar en linia (els colzes a la mateixa altura), una mica separats del cos i amb les espatlles relaxades.
La ma dreta de la noia agafa la ma esquerra del noi, i el braç dret de la seva parella, sense deixar caure ni fer pressio cap avall.
La distancia entre els balladors depen de la modalitat de ball. Per exemple, la distancia no es la mateixa al tango (molt a prop) que al valls (molt lluny).
A mes de la postura basica, en alguns balls, segons la modalitat, hi trobem diferents posicions dels components de la parella: de costat, de cara, d`esquena, interposada i oberta, en els quals els braços i els peus tambe es col-loquen de forma diferent..
Passos Un pas es el moviment coordinat dels peus de cada ballador/a amb la seva parella. Cada modalitat te un pas basic, que es el que se seguira durant tot el ball; segons la figura, pero, pot variar o modificar-se. Els passos han de fer-se al ritme de la musica, coincidint amb els temps del compas musical.
Els passos mes importants son el pas puntejat, el pas picat, el pas girat, el pas perseguit, el pas encadenat, el pas saltat i el pas creuat.
Les Figures Son passos diferents, encadenats, que fan un dibuix amb els peus i amb altres parts del cos. Gairebe totes les figures son adaptables a la majoria de balls; el que diferencia unes figures de les altres es el matis que els dona el ritme del pas basic de cada modalitat musical.
Les figures poden ser complexes o simples. Les complexes son les que estan formades per diferents figures simples, com ara els diferents enllaços amb les mans, les voltes i els girs.
Els guarniments son gestos amb diferents parts del cos que completen les figures i el ball en general, i que marquen l`estil dels que ballen.
Coordinacio de la parella En la majoria de balls de salo, els passos del noi i els de la noia son oposats pero simultanis, com un mirall. L`efecte visual es precisament el mirall.
El noi es normalment el qui porta la iniciativa en el ball, controla l`espai i s`anticipa al seguent pas o figura. El noi, dons, ha de tenir clar el canvi de pas que s`ha de fer per poder indicar-ho a la seva companya. El paper del noi en el ball pren el protagonisme en la fase de decisio de les evolucions.
La noia, en canvi, te un paper molt mes important en l`execucio de les figures. Ha de saber deixar-se portar sense perdre el pas basic i entendre els missatges no verbals del company.
La mirada es molt important, perque els ulls son un mitja mes de comunicacio. Quant es balla, no s`ha de mirar mai als peus. Hi ha altres aspectes tambe molt importants perque la coordinacio de la parella sigui bona: l`harmonia del cos en el canvi de posicions, l`equilibri, el ritme, etc.
Ball: Rock & Roll Al començament de la decada dels cinquanta es va produir en Estats Units el sorgiment d`una nova modalitat de musica popular: el rock & roll, expressio que podria traduir-se per contornejar-se i rodar. El terme Rock-and-Roll va ser utilitzat en 1951 per Alan Freed, disc jockey de Cleveland, pres de la canço My Baby Rocks with a Steady Roll.
Els seus antecedents mes directes cal buscar-los en el jazz, en els ritmes africans trasplantats als Estats Units pels esclaus i posteriorment desenvolupats en les comunitats negres: el blues i el gospel.
El rock & roll va neixer com musica clarament generacional, com una exigencia de roptura amb els generes musicals anteriors.
Va ser patrimoni d`una joventut que, per primera vegada en la historia, no volia semblar-se a les seves majors, representants del puritanisme i el conformisme de la societat nord-americana.
Els primers enregistraments es van realitzar en les petites cases discografiques de Memphis, Nova Orleans i Chicago, el que va desencadenar la frontal oposicio de les grans companyies, marginades del negoci, que van rebutjar al principi el rock & roll per amoral i obsce, per les seves referencies massa explicites a la sexualitat.
La Vessant Ritmica El rock & roll es, en realitat, una forma de blues ritmic; la seva estructura basica esta constituida pel blues de dotze compassos, entorn de la qual es realitzen variacions. Al costat de les guitarres electriques, destaca una base ritmica dominant, on el piano, la bateria que va passar a ocupar un paper preponderat i el baix marquen amb intensitat el començament de cada compas de/4 4. Un tempo energic i dinamic, amb sonoritats dures i intenses, i un estil vocal estrident, de to aspre, constitueixen, aixi mateix, caracteristiques basiques del genere. La veu solista sol interpretar els textos, que incorporen termes de l`argot juvenil i estan frequentment relacionats amb el tema del sexe i el mon dels adolescents, practicament cridant, sil-labejant com en el blues.
Ball: Valls El vals es un elegant ball musical a ritme lent, originari del Tirol (Austria) alla pel segle XII. El vals va conquistar el seu rang de noblesa durant els anys 1760 a Viena, i es va expandir rapidament per altres paisos. Alguns autors creuen que el vals va tenir el seu origen en la volte, dansa de ball en tres temps practicada durant el segle XVI.
La paraula vals va neixer en el segle XVIII, quan el vals es va introduir en l`opera i en el ballet. A l`origen tenia un moviment lent encara que, en l`actualitat, s`ha convertit en una dansa de ritme viu i rapid.
A l`escoltar la paraula vals, de seguida es relacionada amb musica classica, pero la veritat es que el vals nomes es una forma musical i pot estar en qualsevol estil, per exemple en forma de ranxeres mexicanes, encara que el Swing sempre es el ritme mes usat (el qual es de/4 4, en patro F, d, F, d). Frederic Chopin, el gran compositor i pianista polones, va aportar una quantitat d`exel-lents valses per a piano i, entre ells, els vals mes breu denominat Vals del Minut. Els Strauss tambe van destacar com grans compositors de valses, especialment Johann Strauss fill. En LLatinoamerica existeixen diverses variants com el vals perua, vals veneçola, el vals colombia, el vals brasiler i el vals equatoria amb caracteristiques que difereixen de pais a pais. Podem dir amb exactitud que tant aquests compositors com molts altres, han arribat a formar una musica que ha participat en el desenvolupament artistic, tan important per als humans. Es coneixen, per exemple, de Tchaikovsky peces tan famoses com el Vals del cascanueces, el Vals de La bella durmiente o el Vals del llac dels cignes, de la mateixa manera que haurem escoltat peces de Strauss tals com el Vals dels Nuvis o el Vals de l`Emperador.
La Coreografia de Moviments La seva caracteristica mes significativa es que els seus compassos son de tres temps, es a dir, de/3 4. En el compas de vals, el primer temps sempre es considerat com el temps fosrt (F), i els altres dos son febles (d). Aixi, el patro es F, d, d.