El món inteligible

**Mon sensible:(cova)material,físic. Representa la realitat q coneixem mitjançant els sentitsq ens ofereix 1 coneixement temporal i subjectiu. Aquest mon tmbé sanomena : el mon de les coses→realitat imperfecta, o de segona classe→al existir 1 altra realitat mes perfecta. **Mon intel-ligible:( realitat suprema ) ( exterior, sol ) o el mon de les idees (idea del be), de la llum. És totalment immaterial, al q només tenim accés a través d la raó q fa posible obtenir un cneixement no temporal i objectiu.És el món de les formes ideals, prfectes i universals. Aquest mon es perfecte→plena realitat i es estable. [El grau més elevat del món intel·ligible és la idea de bé, per això conèixer “el bé en si mateix ”és el coneixement "més sublim” o superior. Els qui l’assoleixen, han assolit la saviesa i la veritat absolutes perquè han transcendit el coneixement sensible i es guien només per la raó. Es el que s’anomena Dialèctica . Segons el text, aquestes persones han de posar aquesta saviesa al nivell de la societat. Encara que la societat estigui a 1 nivell “més baix”, la llei ha d’obligar (per les bones o per l’autoritat) a compartir la saviesa per tal que tota la societat en surti beneficiada i el progrés no sigui només individual sinó col·lectiu.] *“bé en si”: l’essència o concepte de bé; el bé objectiu, etern i immutable que només es pot conèixer racionalment , corregint els  seus propis errors. *"desgraciats captius": presoners dels sentits i de l’opinió incapaços de trencar amb el coneixement sensitiu i acostar-se al coneixement racional i al món intel·ligible ja q ells viuen en una imaginació i creença.