Figures retoriques
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,7 KB
FIGURES RETORIQUES :
Canç oneta incerta : Metonímia a la primera estrofa amb la “vila” i el “pi”, ja que vila es refereix a que el camí de la vida el trobarem amb gent i pi vol dir que el camí el trobarem individualment.
- Personificació a “Qui sap si trist o somrient” ja que es refereix al camí, i també a lliri blau i a teranyina.
Belgica : Anàfores: versos 8 (vora.... vora...) i 31 (de). Antítesis: vers 3 “llum grisa i groga pluja i sol Enumeracions: versos 5 i 37.Metàfores: vers 32 “paraigües eminents”.
Es Quan dormo que hi veig clar: Una enumeració “vestit d’algues, or i escata”Una personificació “i treu branques una mata”Dos antitesis “És quan dormo que hi veig clar,” i “foll d’una dolça metzina”Un epítet “foll d’una dolça metzina”Una metàfora “visc al cor d’una petxina;”Sol i de dol : Hipèrbaton vers 2 Metàfora vers 6 Paral·lelisme vers 12 i 14 .
Tot l'enyor de dema : En quasi tot el poema surt polisíndenton. ex. qui crida les noies i els hi diu: -Ja ho sé tot? I les noies somriuen . Repetició del so “ix”, Al·literació (repetició d’un so repetides vegades) ex. tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà. Si no em puc aixecar.
Canç oneta incerta : Metonímia a la primera estrofa amb la “vila” i el “pi”, ja que vila es refereix a que el camí de la vida el trobarem amb gent i pi vol dir que el camí el trobarem individualment.
- Personificació a “Qui sap si trist o somrient” ja que es refereix al camí, i també a lliri blau i a teranyina.
Belgica : Anàfores: versos 8 (vora.... vora...) i 31 (de). Antítesis: vers 3 “llum grisa i groga pluja i sol Enumeracions: versos 5 i 37.Metàfores: vers 32 “paraigües eminents”.
Es Quan dormo que hi veig clar: Una enumeració “vestit d’algues, or i escata”Una personificació “i treu branques una mata”Dos antitesis “És quan dormo que hi veig clar,” i “foll d’una dolça metzina”Un epítet “foll d’una dolça metzina”Una metàfora “visc al cor d’una petxina;”Sol i de dol : Hipèrbaton vers 2 Metàfora vers 6 Paral·lelisme vers 12 i 14 .
Tot l'enyor de dema : En quasi tot el poema surt polisíndenton. ex. qui crida les noies i els hi diu: -Ja ho sé tot? I les noies somriuen . Repetició del so “ix”, Al·literació (repetició d’un so repetides vegades) ex. tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà. Si no em puc aixecar.