Filo-MILL
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,9 KB
L'utilitarisme: John Stuart MILL
1.L'utilitarisme
Una ètica que considera que la finalitat de l'acció humana i específicament la felicitat que s'aconsegueix a través de les accions humanes està vinculada a la realització d'accions útils. D'una manera un xic simplificadora, podríem definir l'utilitarisme com l'ètica que afirma què és bo allò que ens útil per a ser feliços.
L'utilitarisme defensa que es pot arribar a un ordre moral a través dels desigs, diversos i contradictoris, dels individus, si s'assumeix la pràctica com a criteri d'avaluació de la realitat. En aquest sentit és una filosofia objectivista. Ordenar, educar i avaluar la realitat a partir de la praxi es fa possible, bàsicament, perquè s'evita qualsevol element de subjectivitat extrema en la praxi humana.
aracterístiques de l'ètica utilitarista.
L'utilitarisme implica una teoria del coneixement, una sociologia i una ètica, sovint difícilment destriables. El denominador comú és la idea que hem de ser feliços fent el que és útil. Tècnicament podem parlar d'una ètica amb quatre característiques:
1.- Teleolò gica: és a dir, creu que les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat. La finalitat a la qual s'adrecen les accions humanes és, estrictament, "ser feliç". La utilitat, per ella mateixa, no és cap finalitat sinó un instrument o una eina. L'útil és instrumental: és bo perquè ens fa feliços. La llibertat -estudiada per John Stuart Mill- tampoc no és, per ella mateixa cap finalitat, sinó un instrument imprescindible per a la felicitat, en la mesura que crea diversitat.
2.- Conseqüè ncialista: o, en altres paraules, considera que el bé ha de ser avaluat per les seves conseqüències. Sabem que l'útil és bo perquè podem avaluar les conseqüències d'haver fet aquesta tria. És important indicar que no totes les variant de l'utilitarisme són hedonistes. La utilitat pot ser simplement definida com l'indicatiu de satisfacció de les preferències d'un individu, tot i que potser aquesta satisfacció no es concreti en una experiència de plaer.
3.- Prudencial: la primera condició per a assolir la felicitat i el primer criteri d'utilitat és la prudència. Allò útil sempre tindrà alguna relació amb la societat en què es pretén ser feliç. D'aquí que algun cop l'utilitarisme sigui considerat relativista.
4.- Agregativa: val a dir, els utilitaristes creuen que es pot fer alguna mena de càlcul o de suma de plaers o de felicitat.
Utilitarisme de l'acte i utilitarisme de la regla.
1.- L'utilitarisme dels actes és un càlcul de profit en què ens plantegem davant de cada cas o en cada circumstància quin és el capteniment que maximitza el nostre plaer o la nostra felicitat, sense necessitat de seguir normes a priori. Cada acció té unes conseqüències i són elles les que ens permeten judicar el seu valor.
2.- L'utilitarisme de les regles és un intent d'universalitzar criteris i, bàsicament, la norma utilitarista del "màxim plaer per al màxim nombre". El bé o el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d'una acció concreta, sinó des de les conseqüències més globals d'una regla que ha de valer universalment.
Un exemple senzill de la diferència entre una i altra variants de l'utilitarisme el trobem en el retret de John Stuart Mill contra el seu pare a propòsit del vot femení. John Mill considerava que el vot de les dones no era un fet rellevant perquè, de fet, elles tendirien a votar com els seus marits i, en conseqüència només augmentaria pla paperassa electoral, es complicarien les campanyes i no canviaria el resultat.
Donar vot a les dones era, doncs, un acte que no augmentava la felicitat de ningú. En canvi, John Stuart Mill respongué que, fins i tot si aquest raonament era correcte, es passava per alt la dignitat de la dona com a ésser humà i, per tant, es conculcava una regla imprescindible per a ser feliç.
2. El principi d'utilitat
2.1 La felicitat més gran per al nombre més gran
El primer qui va defensar de manera sistematica el principi d'utilitat i qui va fer famosa la sentència "la felicitat més gran per al nombre més gran" com a criteri suprem de la moralitat i de la politica va ser Jeremy BENTHAM.
James MILL va compartir fervenment l'esperit reformador de les idees de BENTHAM, pero el seu fill John Stuart MILL qui va establir la formulació més reflexiva i matisada de l'utilitarisme, un corrent de pensament que s'ha convertit en la referencia, encara avui vigent, del que molts consideren la filosofia de la democracia.
MILL participa de les idees de BENTHAM i associa el bé moral amb la felicitat.
La fonamentació del principi d'utilitat
MILL respon que tot el que desitgem els humans esta orientat a la consecució de la felicitat, i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat es desitjable.
El contingut de la felicitat
Els problemes sorgeixen quan la felicitat s'associa al plaer. Existeix una jerarquia en els plaers i el retret que MILL fa a BENTHAM és que cal tenir present la qualitat tant o més que la quanitat. Existeixen els plaers superiors (intel·lectuals) i els plaers inferior (corporals). MILL inclou entre els plaers superiors els que rovenen del fet de contribuir a la felicitat col·lectiva. A mes, que el progres de la humanitat va accentuant la felicitat que obtenim incorporant als nostres sentiments el bé dels altres.
3.La construcció del sentiment moral
3.1. La sociabilitat, fonament de la moral
Segons MILL, existeix en nosaltres un sentiment natural de pertinença al col·lectiusocial. L'educacio ha de construir el sentiment moral.
MILL manté que la defensa de l'interes de tots respon al propi interes. MILL afirma que el sentiment favorable al bé dels altres també és dins nostre.
Sancions internes i externes
Per a MILL, tot sentiment moral és adquirit, per o el principi utilitarista té un fonament en la sociabilitat natural humana. Aquest sentiment moral, un cop establert, esdevé una interioritzacio de la vigilancia, una sensacio interna de la conducta.
Aquest sentiment que incorporaria el bé com a propi no és encara prou intens en la major part de les persones. El sentiment moral sigui la seva validacio última, la força de qualsevol norma té molt a veure amb l'existencia d'una sensacio externa.
L'associació entre el bé i el plaer
MILL recorre a les tesis de l'associacionisme, segons el quals les associacions d'idees poden explicar els fenomens de la ment. Insisteix en la necessitat d'establir una associacio entre el bé i el plaer. Podem establir un lligam entre virtut i felicitat, d'aquesta manera la voluntat ja no actuara moguda pel desig, sino per la influencia del nou habit que fa que ens sentim bé quan actuem bé.
1.L'utilitarisme
Una ètica que considera que la finalitat de l'acció humana i específicament la felicitat que s'aconsegueix a través de les accions humanes està vinculada a la realització d'accions útils. D'una manera un xic simplificadora, podríem definir l'utilitarisme com l'ètica que afirma què és bo allò que ens útil per a ser feliços.
L'utilitarisme defensa que es pot arribar a un ordre moral a través dels desigs, diversos i contradictoris, dels individus, si s'assumeix la pràctica com a criteri d'avaluació de la realitat. En aquest sentit és una filosofia objectivista. Ordenar, educar i avaluar la realitat a partir de la praxi es fa possible, bàsicament, perquè s'evita qualsevol element de subjectivitat extrema en la praxi humana.
aracterístiques de l'ètica utilitarista.
L'utilitarisme implica una teoria del coneixement, una sociologia i una ètica, sovint difícilment destriables. El denominador comú és la idea que hem de ser feliços fent el que és útil. Tècnicament podem parlar d'una ètica amb quatre característiques:
1.- Teleolò gica: és a dir, creu que les accions humanes prenen sentit per la seva finalitat. La finalitat a la qual s'adrecen les accions humanes és, estrictament, "ser feliç". La utilitat, per ella mateixa, no és cap finalitat sinó un instrument o una eina. L'útil és instrumental: és bo perquè ens fa feliços. La llibertat -estudiada per John Stuart Mill- tampoc no és, per ella mateixa cap finalitat, sinó un instrument imprescindible per a la felicitat, en la mesura que crea diversitat.
2.- Conseqüè ncialista: o, en altres paraules, considera que el bé ha de ser avaluat per les seves conseqüències. Sabem que l'útil és bo perquè podem avaluar les conseqüències d'haver fet aquesta tria. És important indicar que no totes les variant de l'utilitarisme són hedonistes. La utilitat pot ser simplement definida com l'indicatiu de satisfacció de les preferències d'un individu, tot i que potser aquesta satisfacció no es concreti en una experiència de plaer.
3.- Prudencial: la primera condició per a assolir la felicitat i el primer criteri d'utilitat és la prudència. Allò útil sempre tindrà alguna relació amb la societat en què es pretén ser feliç. D'aquí que algun cop l'utilitarisme sigui considerat relativista.
4.- Agregativa: val a dir, els utilitaristes creuen que es pot fer alguna mena de càlcul o de suma de plaers o de felicitat.
Utilitarisme de l'acte i utilitarisme de la regla.
1.- L'utilitarisme dels actes és un càlcul de profit en què ens plantegem davant de cada cas o en cada circumstància quin és el capteniment que maximitza el nostre plaer o la nostra felicitat, sense necessitat de seguir normes a priori. Cada acció té unes conseqüències i són elles les que ens permeten judicar el seu valor.
2.- L'utilitarisme de les regles és un intent d'universalitzar criteris i, bàsicament, la norma utilitarista del "màxim plaer per al màxim nombre". El bé o el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d'una acció concreta, sinó des de les conseqüències més globals d'una regla que ha de valer universalment.
Un exemple senzill de la diferència entre una i altra variants de l'utilitarisme el trobem en el retret de John Stuart Mill contra el seu pare a propòsit del vot femení. John Mill considerava que el vot de les dones no era un fet rellevant perquè, de fet, elles tendirien a votar com els seus marits i, en conseqüència només augmentaria pla paperassa electoral, es complicarien les campanyes i no canviaria el resultat.
Donar vot a les dones era, doncs, un acte que no augmentava la felicitat de ningú. En canvi, John Stuart Mill respongué que, fins i tot si aquest raonament era correcte, es passava per alt la dignitat de la dona com a ésser humà i, per tant, es conculcava una regla imprescindible per a ser feliç.
2. El principi d'utilitat
2.1 La felicitat més gran per al nombre més gran
El primer qui va defensar de manera sistematica el principi d'utilitat i qui va fer famosa la sentència "la felicitat més gran per al nombre més gran" com a criteri suprem de la moralitat i de la politica va ser Jeremy BENTHAM.
James MILL va compartir fervenment l'esperit reformador de les idees de BENTHAM, pero el seu fill John Stuart MILL qui va establir la formulació més reflexiva i matisada de l'utilitarisme, un corrent de pensament que s'ha convertit en la referencia, encara avui vigent, del que molts consideren la filosofia de la democracia.
MILL participa de les idees de BENTHAM i associa el bé moral amb la felicitat.
La fonamentació del principi d'utilitat
MILL respon que tot el que desitgem els humans esta orientat a la consecució de la felicitat, i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat es desitjable.
El contingut de la felicitat
Els problemes sorgeixen quan la felicitat s'associa al plaer. Existeix una jerarquia en els plaers i el retret que MILL fa a BENTHAM és que cal tenir present la qualitat tant o més que la quanitat. Existeixen els plaers superiors (intel·lectuals) i els plaers inferior (corporals). MILL inclou entre els plaers superiors els que rovenen del fet de contribuir a la felicitat col·lectiva. A mes, que el progres de la humanitat va accentuant la felicitat que obtenim incorporant als nostres sentiments el bé dels altres.
3.La construcció del sentiment moral
3.1. La sociabilitat, fonament de la moral
Segons MILL, existeix en nosaltres un sentiment natural de pertinença al col·lectiusocial. L'educacio ha de construir el sentiment moral.
MILL manté que la defensa de l'interes de tots respon al propi interes. MILL afirma que el sentiment favorable al bé dels altres també és dins nostre.
Sancions internes i externes
Per a MILL, tot sentiment moral és adquirit, per o el principi utilitarista té un fonament en la sociabilitat natural humana. Aquest sentiment moral, un cop establert, esdevé una interioritzacio de la vigilancia, una sensacio interna de la conducta.
Aquest sentiment que incorporaria el bé com a propi no és encara prou intens en la major part de les persones. El sentiment moral sigui la seva validacio última, la força de qualsevol norma té molt a veure amb l'existencia d'una sensacio externa.
L'associació entre el bé i el plaer
MILL recorre a les tesis de l'associacionisme, segons el quals les associacions d'idees poden explicar els fenomens de la ment. Insisteix en la necessitat d'establir una associacio entre el bé i el plaer. Podem establir un lligam entre virtut i felicitat, d'aquesta manera la voluntat ja no actuara moguda pel desig, sino per la influencia del nou habit que fa que ens sentim bé quan actuem bé.