Historia
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,18 KB
EL BIENNI REFORMADOR Entre el 14 d'abril de 1931 i el 19 de novembre de 1933 el govern de la república fou dirigit per fores de ceentreesquerra.EL GOVERN PROVISIONAL. El govern provisional de la república, presidit per Nieto Alcalà Zamora, convocà eleccions legislatives per el 28 de juny. Al mateix temps començar a actuar per decret en quatre fonts: el treball al camp, l'educació, l'exèrcit iles relacions amb l'esglèsia.El camp: primeres mesures.1es decreta la jornada de 8 hores. 2.l'obligació de donar feina als jornalers dels propis municipis abans que als de fora. 3.els propietaris que tinguin terres sense cultivar ls hauran de cedir en un defruit als jornalers.L'educació.1.creació de 6730 escales i 7000 places noves de mestres 2.pujada dels salaris. 3.creació d'una xarxa bàsica de bibliotèques.L'exèrcit.
Manuel Azaña ocupà la cartera de Guerra en aquest gover provisional i decretà: 1.oferta als generals, caps i oficials de la possibilitt de jubilar-se am el seu integre. 2.clausura de l'academia militar de Saragossa (dirigida per Franco).3.anulació de tos els ascensos per mèrits de guerra del priòde de Primo de Rivera.4creació de la guàrdia d'Assal (cos de policía armada moderna de fidelitat republicana).Les relacions amb l'esglèsia.L'esglèsia vinculada tradicionalment amb la monarquia es va manetenir expectant. El vaticà va demanar als bisbes respecte per la nova situació política, però dos successos van enterbolir la situació. 1.una pastoral del cardenal segura ofensiva cap els republicans i que es va fer llegir a totes les parròquies. El govern demanà la destitució que no es produí pel recolzament de la resta de bisbes espanyols. 2.l'11 de maig, es va produïr una crema de convents a Madrir per grups degent incontrolada, com a conseqüència d'una aprovocació d'un grup de jover del Círculo Monárquico que havien instal·lat un gramòfon qu emetia la Marxa Reial i que es podia sentir des del carrer.Les eleccions generals del 28 de juny de 1931. Les eleccions van donar el triomf a les forces d'esquerra i de centre. La dreta que s'havia presentat desorganitzada, va esdevenir minotària. Entre els partits de dreta van destacar els partits agraris (Castella) o Acción Nacional (desprès, Acción Popular) juntament amb els grupuscles desclaradament entirrepublicans o monàrquics.LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA. L'organització de les dones a fi d'aconsegir el vot va ser intensa a tot l'esat. Un dels punts que va aixecar més controvèrsia va ser el de la concessió del dret de vot a les dones, aspiració llargament reivindicada que va tenir els seus contraris.
A Gran Bretanya l'ho del vot es va barrejar amb la reivindicació d'igualtat de salari de la dona treballadora. A mesura que posaven els anys de la dona anava treballant més a les fàbriques.Victòria Kent: volia el vot de la dona.Clara Campoamor: no volia el vot de la dona.La constitució de 1931. 1.la sobirania popular.2.l'aconfesionalitat de l'estat i la llibertat de cultes.3.el legislatiu unicameral.4.garanties individuals i concessió de les llibertats i drets democràtics.5.la possibilitat d'autonomia pels territoris que no ho salocitessin.6.sufragi universal autoritari.7.introduccio del concepte d'Utilitat Social que permeté l'expropiació dels grans latifundis.Aspectes polèmics de la constitució republicana.1.l'esglèsia catòlica es sent maltractada.2.les forces polítiques no republicanes no s'hi senten representades.
els historiadors opinen que s'hauria d'haver fet un esforç de concens.AUTONOMIA DE CATALUNYA.1931: La generalitat estava restarada, una comissió escollida per l'assamblea de representants dels ajuntaments catalans es van reunir a Núria i van enllestir un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
(Nieto Alcalà Zamora).Aprovació en referendum popular a Catalunya el 2 d'agost de 1932, motivat en par per la seva oposició de l'estatutva fer que el vot republicà s'aplegués a favir de la seva aprovació (encara que amb una retallada considerable) desprès d'un brillant discurs del president del Govern de la Repúblicana Manuel Azaña.Primeres eleccions al parlament català.President de la Generalitat: Francesc Masià.Cap de Govern: LLuís Companys.El món obrer.Votava majoritàriament d'Esquerra Republicana.Els anarcosindicalistes eren partidaris de combinar l'estratègia revolucionària amb la defensa concreta dels interessos quotidians de la classe obrera.La CNT-FAI considerava el règim republicà com a continuador del sistema monàrquic i postulaven que cavia desdestabilitzar-lo per implantar la societat anarquista.
EL GOVERN CONSTITUCIONAL (desembre de 1931-novembre de 1933).El govern continuà les reformes iniciades en el periòde provisional (l'exèrcit, l'esglèsia, l'educació, el camp). El tema méscontrovertit fou la llei de reforma agrària.Les primeres actuacions van ser:
- L'inici d'espropiació de latifundis sense cultivar Moltes Ha de terra van quedar a disposició de l'estat que va començar a distribuir-ne la propietat entre els camperols.Primeres conseqüències.1.els jornalers es queixen de la lentitud de les adjudicacions i comencen les ocupacions il·legalsde terres.2.molts propietaris de terres comencen a alarmar-se i consideren la revolució agrària revolucionària.L'aplicació de la reforma agrària.
Terres expropiables, segons el tipus de terra:ofertes volutàriament.comprades amb fins especulatius.d'un sol propietari.mal cultivades.les que estven sempre subjectes a arrendaments.les que superaven un gran nombre d'Ha. L'expropiació va ser realitazada per l'institut de la reforma agrària, que les a entregar a la comunitat de campreols per dur a terme assentaments.La qüestió religiosa.es van impulsar de forma preferent:matrimoni civil i divorci.ensenyament laic.llei de congregacions religioses
Manuel Azaña ocupà la cartera de Guerra en aquest gover provisional i decretà: 1.oferta als generals, caps i oficials de la possibilitt de jubilar-se am el seu integre. 2.clausura de l'academia militar de Saragossa (dirigida per Franco).3.anulació de tos els ascensos per mèrits de guerra del priòde de Primo de Rivera.4creació de la guàrdia d'Assal (cos de policía armada moderna de fidelitat republicana).Les relacions amb l'esglèsia.L'esglèsia vinculada tradicionalment amb la monarquia es va manetenir expectant. El vaticà va demanar als bisbes respecte per la nova situació política, però dos successos van enterbolir la situació. 1.una pastoral del cardenal segura ofensiva cap els republicans i que es va fer llegir a totes les parròquies. El govern demanà la destitució que no es produí pel recolzament de la resta de bisbes espanyols. 2.l'11 de maig, es va produïr una crema de convents a Madrir per grups degent incontrolada, com a conseqüència d'una aprovocació d'un grup de jover del Círculo Monárquico que havien instal·lat un gramòfon qu emetia la Marxa Reial i que es podia sentir des del carrer.Les eleccions generals del 28 de juny de 1931. Les eleccions van donar el triomf a les forces d'esquerra i de centre. La dreta que s'havia presentat desorganitzada, va esdevenir minotària. Entre els partits de dreta van destacar els partits agraris (Castella) o Acción Nacional (desprès, Acción Popular) juntament amb els grupuscles desclaradament entirrepublicans o monàrquics.LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA. L'organització de les dones a fi d'aconsegir el vot va ser intensa a tot l'esat. Un dels punts que va aixecar més controvèrsia va ser el de la concessió del dret de vot a les dones, aspiració llargament reivindicada que va tenir els seus contraris.
A Gran Bretanya l'ho del vot es va barrejar amb la reivindicació d'igualtat de salari de la dona treballadora. A mesura que posaven els anys de la dona anava treballant més a les fàbriques.Victòria Kent: volia el vot de la dona.Clara Campoamor: no volia el vot de la dona.La constitució de 1931. 1.la sobirania popular.2.l'aconfesionalitat de l'estat i la llibertat de cultes.3.el legislatiu unicameral.4.garanties individuals i concessió de les llibertats i drets democràtics.5.la possibilitat d'autonomia pels territoris que no ho salocitessin.6.sufragi universal autoritari.7.introduccio del concepte d'Utilitat Social que permeté l'expropiació dels grans latifundis.Aspectes polèmics de la constitució republicana.1.l'esglèsia catòlica es sent maltractada.2.les forces polítiques no republicanes no s'hi senten representades.
els historiadors opinen que s'hauria d'haver fet un esforç de concens.AUTONOMIA DE CATALUNYA.1931: La generalitat estava restarada, una comissió escollida per l'assamblea de representants dels ajuntaments catalans es van reunir a Núria i van enllestir un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
(Nieto Alcalà Zamora).Aprovació en referendum popular a Catalunya el 2 d'agost de 1932, motivat en par per la seva oposició de l'estatutva fer que el vot republicà s'aplegués a favir de la seva aprovació (encara que amb una retallada considerable) desprès d'un brillant discurs del president del Govern de la Repúblicana Manuel Azaña.Primeres eleccions al parlament català.President de la Generalitat: Francesc Masià.Cap de Govern: LLuís Companys.El món obrer.Votava majoritàriament d'Esquerra Republicana.Els anarcosindicalistes eren partidaris de combinar l'estratègia revolucionària amb la defensa concreta dels interessos quotidians de la classe obrera.La CNT-FAI considerava el règim republicà com a continuador del sistema monàrquic i postulaven que cavia desdestabilitzar-lo per implantar la societat anarquista.
EL GOVERN CONSTITUCIONAL (desembre de 1931-novembre de 1933).El govern continuà les reformes iniciades en el periòde provisional (l'exèrcit, l'esglèsia, l'educació, el camp). El tema méscontrovertit fou la llei de reforma agrària.Les primeres actuacions van ser:
- L'inici d'espropiació de latifundis sense cultivar Moltes Ha de terra van quedar a disposició de l'estat que va començar a distribuir-ne la propietat entre els camperols.Primeres conseqüències.1.els jornalers es queixen de la lentitud de les adjudicacions i comencen les ocupacions il·legalsde terres.2.molts propietaris de terres comencen a alarmar-se i consideren la revolució agrària revolucionària.L'aplicació de la reforma agrària.
Terres expropiables, segons el tipus de terra:ofertes volutàriament.comprades amb fins especulatius.d'un sol propietari.mal cultivades.les que estven sempre subjectes a arrendaments.les que superaven un gran nombre d'Ha. L'expropiació va ser realitazada per l'institut de la reforma agrària, que les a entregar a la comunitat de campreols per dur a terme assentaments.La qüestió religiosa.es van impulsar de forma preferent:matrimoni civil i divorci.ensenyament laic.llei de congregacions religioses