Hj
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,04 KB
Agitació social i pistolerisme
La formació d’un nou sindicalisme
Primers anys s. XX à enfrontaments entre patrons i obrers per fer front a la pèrdua del mercat cubà
renovació maquinària
reduir llocs treball
substituir treball masculí per femení
lluiten
pel manteniment dels llocs de treball
per la reducció de la jornada laboral
per un salari digne
aquesta lluita es concreta en la vaga general de Barcelona (1902)
fracassa per intransigència patronal i repressió
A partir d’aquí à preocupació per crear organitzacions obreres fortes
La formació d’un nou sindicalisme
1907 à Solidaridad Obrera
- federació d’organitzacions obreres molt diverses
- important a Barcelona
1911 à Confederación Nacional del Trabajo (CNT)
- força sindical hegemònica a Catalunya
- sindicat anarquista i revolucionari
(vaga general revolucionària)
- tres principis
independència del proletariat respecte a la burgesia
necessitat de la unitat sindical dels treballadors
voluntat d’enderrocar el capitalisme
- líders principals Salvador Seguí Angel Pestaña Joan Peiró
La CNT i la vaga de La Canadenca
CNT à Congrés de Sants (1918)
aconseguir més força unint tots els obrers
reafirma el seu apoliticisme
defensa la negociació directa entre obrers i patrons
1919 à fort moviment vaguístic
s’inicia a la Barcelona Traction, Light and Power, Co
[La Canadenca] dura un mes i mig i paralitza Barcelona
la vaga s’acaba per
l’exèrcit ocupa la fàbrica i militaritza els obrers
acord amb la patronal
- readmissió dels acomiadats
- alliberament dels detinguts
- augment de sou
- jornada laboral de 8 hores
Els anys del pistolerisme
Incompliment promesa alliberar presos
reinici vaga
repressió
RADICALITZACIÓ DE LES POSICIONS
Les autoritats militars es faran amb el control de Catalunya
estat d’excepció entre 1919 i 1922
Els anys del pistolerisme
La lluita sindical degenera en activisme violent atemptats contra les autoritats, els patrons i les forces de l’ordre
Els empresaris van reaccionar
organitzant bandes de pistolers a sou per assassinar dirigents obrers
recorrent al locaut
fomentant un nou sindicat à Sindicat Lliure
El governador civil de Barcelona (Martínez Anido)
va protegir els pistolers de la patronal
va exercir una forta repressió contra els sindicalistes
va posar en pràctica la llei de fugues
El pistolerisme es va estendre per tot Barcelona entre 1917 i 1922 (+800 atemptats)
La descomposició del sistema
La fallida dels governs de concentració
Amb la crisi de 1917 apareixen els governs de concentració
[liberals, conservadors, reformistes i catalanistes]
Van ser governs de curta durada, perquè els partits retiraven el suport al govern al més mínim problema
El 1919 es va tornar al torn dinàstic
La campanya per l’autonomia
El 1918 la Lliga Regionalista endega una campanya en defensa d’una autonomia més gran
Aquesta proposta topà amb l’oposició del govern i la col·laboració de la Lliga en els governs de coalició no va significar més autonomia
La Lliga, però, va continuar donant suport al govern per mantenir l’ordre social
Els sectors catalanistes més d’esquerra i radicals van crear nous grups polítics com a oposició a la postura de la Lliga
Acció Catalana (1922)
escissió de la Lliga
Antoni Rovira i Virgili, Lluís Nicolau d’Olwer
Partit Republicà Català (1917)
defensa un catalanisme popular i proper a l’obrerisme
Francesc Layret, Lluís Companys
Estat Català (1922)
independentista
Francesc Macià
La formació d’un nou sindicalisme
Primers anys s. XX à enfrontaments entre patrons i obrers per fer front a la pèrdua del mercat cubà
renovació maquinària
reduir llocs treball
substituir treball masculí per femení
lluiten
pel manteniment dels llocs de treball
per la reducció de la jornada laboral
per un salari digne
aquesta lluita es concreta en la vaga general de Barcelona (1902)
fracassa per intransigència patronal i repressió
A partir d’aquí à preocupació per crear organitzacions obreres fortes
La formació d’un nou sindicalisme
1907 à Solidaridad Obrera
- federació d’organitzacions obreres molt diverses
- important a Barcelona
1911 à Confederación Nacional del Trabajo (CNT)
- força sindical hegemònica a Catalunya
- sindicat anarquista i revolucionari
(vaga general revolucionària)
- tres principis
independència del proletariat respecte a la burgesia
necessitat de la unitat sindical dels treballadors
voluntat d’enderrocar el capitalisme
- líders principals Salvador Seguí Angel Pestaña Joan Peiró
La CNT i la vaga de La Canadenca
CNT à Congrés de Sants (1918)
aconseguir més força unint tots els obrers
reafirma el seu apoliticisme
defensa la negociació directa entre obrers i patrons
1919 à fort moviment vaguístic
s’inicia a la Barcelona Traction, Light and Power, Co
[La Canadenca] dura un mes i mig i paralitza Barcelona
la vaga s’acaba per
l’exèrcit ocupa la fàbrica i militaritza els obrers
acord amb la patronal
- readmissió dels acomiadats
- alliberament dels detinguts
- augment de sou
- jornada laboral de 8 hores
Els anys del pistolerisme
Incompliment promesa alliberar presos
reinici vaga
repressió
RADICALITZACIÓ DE LES POSICIONS
Les autoritats militars es faran amb el control de Catalunya
estat d’excepció entre 1919 i 1922
Els anys del pistolerisme
La lluita sindical degenera en activisme violent atemptats contra les autoritats, els patrons i les forces de l’ordre
Els empresaris van reaccionar
organitzant bandes de pistolers a sou per assassinar dirigents obrers
recorrent al locaut
fomentant un nou sindicat à Sindicat Lliure
El governador civil de Barcelona (Martínez Anido)
va protegir els pistolers de la patronal
va exercir una forta repressió contra els sindicalistes
va posar en pràctica la llei de fugues
El pistolerisme es va estendre per tot Barcelona entre 1917 i 1922 (+800 atemptats)
La descomposició del sistema
La fallida dels governs de concentració
Amb la crisi de 1917 apareixen els governs de concentració
[liberals, conservadors, reformistes i catalanistes]
Van ser governs de curta durada, perquè els partits retiraven el suport al govern al més mínim problema
El 1919 es va tornar al torn dinàstic
La campanya per l’autonomia
El 1918 la Lliga Regionalista endega una campanya en defensa d’una autonomia més gran
Aquesta proposta topà amb l’oposició del govern i la col·laboració de la Lliga en els governs de coalició no va significar més autonomia
La Lliga, però, va continuar donant suport al govern per mantenir l’ordre social
Els sectors catalanistes més d’esquerra i radicals van crear nous grups polítics com a oposició a la postura de la Lliga
Acció Catalana (1922)
escissió de la Lliga
Antoni Rovira i Virgili, Lluís Nicolau d’Olwer
Partit Republicà Català (1917)
defensa un catalanisme popular i proper a l’obrerisme
Francesc Layret, Lluís Companys
Estat Català (1922)
independentista
Francesc Macià