Hume

Impressió primeres dades de kan ostra ment modificacions de les quals donen lloc a la resta de erc que apareixen en elles. Son les sensacions, passions i emcions que incideixen amb força i vivacitat de la nostra ment. Idea annexa a un terme percepció poc viva que denota una paraula la qual pot ser rellevant si la idea demostrada es correspon amb alguna imp`ressió, o irrellevant si no ‘hi correspon.Experiència.  és un sinònim d’un cúmul de percepcions, tant de l’externa com la percepció interna. Coneixement adquirit per haver observat reiteradament un fenomen. Per a l’empirisme: adalt.Demostració un argument deductiu. Obtenir una conclusió necessària a partir d’unes premises. No es basa en lexperiencia sino en els fonaments topics com el de no contradiccio.<<Poders pels quals actúen…>> força que suposadamenty tendrien es coser per a provocar necessariament un efecte en altres cossos (con.nec)Equival a la idea de connexio neces. Entre c i e, que segons Hume es observable<<qualitatsa sensibles>> carácter. Dels cossos q podem captar sentirs, i doncs, tenir impressions.Creença idea viva vinculada o assoc. A una impresio present. Manera difer. De concebre una idea acompanyada per un fort o intens sentiments de la veritat esmentada.Ficció represen. Vaga de la imaginacio considerada en la seva llibvertat esencial. Per principi en la ment humana totes les associacions son posibles, fins i tot les + absurdes- Dif. Entre f i c.Idees innates tot el que sofereix de la percepcio intera, contingut de consciencia. Imatges debilitades de les impressions, com quan pensem, imaginem o recordem.Escèptica uqalitat la qual es basa en q l’home no pot tenir coneixements certs o no potarribar a saber la veritat. Un esceptisme radical queda exclòs per lógica.Habit disposicio que se crea en la nostra ment a partir de lexperiencia reiterada d’alguna cosa, es mes que la rao, la guía de la vida humana i de les nostres expectatives cap a un futur.

Comparacions.  La relacio de causalitat. Decartes: c->E. connexio necesaria entre dos coses. Si c es causa de e ha d’existir un poder per causa e i c necessariament per produir e. Es posible una conneixemnt a pripori de les reacions causals. Te valo rontologic, es objectiu real i vinculta a les causes. Valor gnoseologic fort en proporciona certeza i te un valor demostratiu. Es basa en la raó. Es poden usar arguments causals per demostrar les idees metafisiques.(Anima, deu, mon). Hume: C,E successio constant entre percepcions. No trobem l’esmenat poder ni la necessitat o es contradictoria q les causes tinguin efectes dif. Dels que hem exerimentat. No es posible l’esmenat coneixement a priori, sino unicament a partir de l’exp. No te valor ontologic, es subjectiu, es una forma dassociacio d’idees suposada per la ment. Valor gnoseologic débil, es una simple crrença basada en labit o costum i no es pot demostrar. Els vincles causals son valids si s’apliquen al mon empiric, pero no al metafisic.L’anima. Decsrtaes: lanima es una substancia completament diferent del cos. L’essencia, latribut, de la nima es el pensament general. Lanima es simple, el cos es compost. La identitat personal es una evidencia que es fonamenta en el carácter substancial de l’anim. Hume: No existeixen susbt. Ni materials ni esporotuals nomes coneixemen qualitats i percepecions particulars. La nocio pensament general es ininteligible, només existeixen percepcions particular. L’anima es una successio de percepcions difer., els cossos son una coleccio de qualitats reunides en un nom. No tenim cap impresssio que sigui permanent i idéntica en tot temps, confonem succesui amb identitat personal, es una creenca un producte de la memori.

Concepte didea. (Plat, Desc.Hume) Caracterer: entitas pbjectives, absolutes, indep de la ment i del mon sensible. Arquetips-mpdes q les coses materials copien/ Son de carácter subjt idea es qualsevol entitat mental. Representacions de coses(subs) o accidents(modes)/ Carácter subjectiu pero el q anomenem idees per a Hume son percepcions. Son representacions mes febles de les impressions. Coneixement: son conegudes mitjançant els conceptes abstractes dinteligensia. Son accesibles a la rao, drectament a través de la dialéctica o a partir de les perc. Sensibles mitjansant la reminiscencia/ Levidencia de les idees innates es resultat dun proces inmeditat: la intuicio intelectual./ La validesa de les idees depend de levidencia de les impressions(principi de la copia) levidencia de les impressions es resultat dun proces inmediat dintuicio sensible Origen i tipus: eternes i un ordre herarquuic(no te origen) precidit per idea del be. El coneixement de les idees es innat/ poden ser innates, adventícies o facticies. No depenen de lexperiencia/ soriginen en les impressions. No tenim idees innates. Es clasifiquen en simples, complexes, segons la facultat de la memoria. Depenen totalmen de l’exper. Fiabilitat: expressen l’essencia lautentica realitat de les coses./ Nomes les innates yernen certeza metafísica i ens permeten coneixer les subst anima, deu i mon. Les idees advent no son fact/ No dona fiabilitat a les idees, ja q la imaginacio les distorsiona i les confon amb altres de semblants per associacio diides. Nega realitat metafísica a les idees.