Prosa humanística.

Canvis socials segle XIV:

A partir del segle XIV, el sistema de valors medieval és qüestionat i, es comença a gestar la societat moderna. Les lluites per el poder, la fam, etc.. provoquen epidèmies, males collites, conflictes entre nobles, camperols revoltats, etc...Això implicà la crescuda de les ciutats, el creixement de l'activitat mercantil i el neixament de l'economia de mercat. Apareixen els burgesos, nou estament que competirà amb els nobles i els religiosos. Cultura ciutadana més profana. Aquesta actitud serà l'autèntic motor del progrès.

Cancelleria Reial:

Mitjan segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la cancelleria reial (Ordinacions palatines, 1344), funcionaris cultes, coneixedors cultura clàssica, destres en llatí, que produeixen tota mena documents administratius amb prosa complexa, madura i elegant. influència primer humanisme, revitalitza cultura clàssica, aporta: 1-Complexitat oracional, oracions llargues, predomini subordinació, 2-Precisió semàntica, freqüents cultismes i tecnicismes administratius, 3- col·locació verb principal al final del conjunt oracional (hipèrbaton), 4- moderat ús dels articles en llatí no existien. Aquestes característiques contribueixen a donar més solemnitat a la prosa cancelleresca. Funconaris que compartiren tasques administratives= bernat Metge.

Esperit humanista::

Mitjan segle XIV, símptomes visió del món, de l'homa i la cultura completament diferents als de la societat estamental i teocentrista. Font, Florència, i cada pic s'escampa més per europa. Desde un punt humanista, l'edat mitjana era un retroce´s en el procés evolutiu de la humanitat. el progrés passava per recuperar ciència dels antics, i també dels moderns (jueus, musulmans). Doncs, concluim que l'humanisme és un corrent de pensament que aspira al progés de la humanitat, a partir dels valos més intrínsecs de la persona: la intel·ligència, la raó i el coneixement.

Literatura humanística:

Finalitat moralitzadora, textos que transmeten una reflexió crítica de valors ètics i morals, relacionats amb la condició i la dignitat humana. Humanistes defensaven conreaven un estil de prosa més elaborat, no defensaven valors literatura medieval. Carac: 1- Humanistes utilitzen clàssics de l'antiguitat grega i romana com a model moral, enfront dels moralistes medievals, que utilitzaven la Bíblia i la lireatura patrística, 2- Estil prosa humanística es contagia sintaxi llatina, a força de lectures i traduccions dels clàssics: complexitat sintàctica, estil ampul·lós i solemne, riquesa lèxica amb adopció de cultismes, etc..

Bernat Metge:

Alt funcionari Cancelleria Reial, afeccionat literatura clàssica: notari de la reina Elionor, esposa Pere III, Cerimoniós, més tard, escrivà de Joan I i secretari reial. Mor Joan I, 1396, és acusat amb altres funcionaris, d'algunes irregularitats(exemple, Joan I mor sense confessió). Fou empresonat. 1399, escriu lo somni, i es alliberat i restituït en els seus càrrecs pel nou rei Martí I, l'Humà. Obres medievals: Llibre de Fortuna e Prudència ( obra al·legòrica escrita en noves rimades, en que fortuna i prudència debaten sobre quina d'elles és millor), Sermó (paròdia sobre sermo`ns de l'època que a vegades recorden l'actitud escèptica i desencantada del llibre de bons amonestaments).

Obres humanistes, mesclades amb medievals: L'Apologia (diàleg filosòfic estil Plató), Valter e Griselda (novel·la moral, la darrera del Decameró de Bocaccio, fou traduïda per Petrarca al llatí, i Metge la va tornar a traduir del llatí de Petrarca) Aquesta obra, primera mostra de petrarquisme península ibèrica. Estil elegantíssim.

Lo somni:

Té com a finalitat defensar-se er obtenir la restitució de càrrecs. Intenta demostrar que Joan I no s'ha condemnat, sinó que és al purgatori. Acaba elogiant la reina Maria de Luna, esposa rei Martí I.

Primer llibre; metge i joan I, aparegut en somnis, dialoguen sobre la immortalitat de l'ànima. debat erudit on basen els seus arguments en la Bíblia i en els clàssics. Segon llibre; Joan I encarrega a Metge la redacció del lllibre, al purgatori li explica l'afecció per la caça, música i astrologia. Es troba acompanyat munió de gossos, d'Orfeu i de Tirèsias. Tercer llibre; `Tirèsias fa un discurs terrible contra les dones. Quart llibre: Metge elogia la condicío femenina fent un repàs de les dones il·lustres de la història, i acaba elogiant les darreres reines de la Corona d'Aragó.

La novel·la:

Mitjan segle XIV, Giovanni Boccasio dona aquest nom a cadascuna de les narracions que formàven Decameró. En els orígens, la novel·la és un gènere narratiu en prosa, breu i exemplficat, finalitat moralitzadora, de caràcter realista: Reflectia quotidianitat, fets creïbles, llengua tendia al col·loquialisme, connectava amb realitat immediata. Va evlucionar en varietat temàtica, també en dimensions. Culmina amb dues gran obres de temàtica cavalleresca. Curial e Güelfa (anònim), Tirant lo Blanc (Joanot Martorell).

Novel·la cavalleresca: Són escrits dels joglars sobre cavallers, que al segle XV. es transformen, en barrejar-se amb la mentalitat burgesa de l'època. -Incorporació de realisme i de la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç. Tenen versemblança, geografia coneguda, ambientació en l'època actual del moment, molt més reals que les narracions cavalleresques.

Narracions Cavalleresques: Caràcter fantàstic, castells, palaus, llocs exòtics, personatges trets de la tradició artúrica (matèria de Bretanya), agradaven a l'aristrocràcia, recreaven temps heroics i daurats de la cavalleria. Sovint intenció moralitzadora amb intenció de mostrar el sentit de la cavalleria (intent de reformar-la). Escrites en provençal més ur, construïdes en versos també apariats, 8 síl·labes.