Text Humanistic
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,53 KB
Text Humanístic
Tenen com a tema principal tot allò que és refereix, als valors, espiritualitat dignitat i existencia humana; tot el que sigui cultural i es refereixi a l’home, serà humanistic.
Les disciplines que recullen el text humanistic:
filosofia
Dret , Història , Art , Sociología , Geografia , Literatura , Lletres , Política
…
Utilitzen tot tipus de textos, pero abunden els argumentatius i expositius.
A nivel formal les caracteristiques que presenta el text humanistic són:
- Registre culte o estándar
- Són textos abstractes i per tant els vocables són abstractes, la qual cosa diferencia els textos humanistics dels cientifics, quie són concrets.
- L’abundacia de la polisemia i la sinonimia,( Els textos cientifics no poden utilitzar-los).
- Tendencia a l’us connotatiu en front del text cientific que é referencial i denotatiu. Normalment els autors estàn lligats a una escola, per tant, per evitar la representació aleatoria, cal saber abans l’escola dels autors.
- La terminología, del lexic, freqüenment és antic o culte podem trobar cites en llatí i grec. El lexic és renova, poc a poc, i no tan ràpid com es el text cientific.
- Es evident que la caracteristica textual que no pot ser soldada; sempre és buscara la cohesió, la coherencia,
Dins el text humanistic em de posar l’assaig.
L’assaig és un escrit destensió variable en el qual l’autor esposa un tema i el desenvolupa amb rigor d’argumentació, pero sense les dades exhaustives, proves i sistema que clen en un text cientific.
La paraula ”assaig” va ser creada per MOUNTAIGNE, escriptor francès del s. XVI que publica l’obra “Assaig” en el 1580.
La caracteristica principal del assaig es que presentí una argumentació rigurosa i clara.
VOCABULARI:
Doctrina: Conjunt de principis que s’empren en un sistema humanistic.
Especulació: Es un procès mitjançant el qual la ment realitza recerques teoriques sense preocupar-se d’aplicacions pràctiques.
Resenya o Recensió: Un escrit en el qual s’ofereix un resum de l’informació més important d’un llibre o d’una publicació lliurament amb una opinió critica que valora l’aportació de l’escrit en l’història.
Tenen com a tema principal tot allò que és refereix, als valors, espiritualitat dignitat i existencia humana; tot el que sigui cultural i es refereixi a l’home, serà humanistic.
Les disciplines que recullen el text humanistic:
filosofia
Dret , Història , Art , Sociología , Geografia , Literatura , Lletres , Política
…
Utilitzen tot tipus de textos, pero abunden els argumentatius i expositius.
A nivel formal les caracteristiques que presenta el text humanistic són:
- Registre culte o estándar
- Són textos abstractes i per tant els vocables són abstractes, la qual cosa diferencia els textos humanistics dels cientifics, quie són concrets.
- L’abundacia de la polisemia i la sinonimia,( Els textos cientifics no poden utilitzar-los).
- Tendencia a l’us connotatiu en front del text cientific que é referencial i denotatiu. Normalment els autors estàn lligats a una escola, per tant, per evitar la representació aleatoria, cal saber abans l’escola dels autors.
- La terminología, del lexic, freqüenment és antic o culte podem trobar cites en llatí i grec. El lexic és renova, poc a poc, i no tan ràpid com es el text cientific.
- Es evident que la caracteristica textual que no pot ser soldada; sempre és buscara la cohesió, la coherencia,
Dins el text humanistic em de posar l’assaig.
L’assaig és un escrit destensió variable en el qual l’autor esposa un tema i el desenvolupa amb rigor d’argumentació, pero sense les dades exhaustives, proves i sistema que clen en un text cientific.
La paraula ”assaig” va ser creada per MOUNTAIGNE, escriptor francès del s. XVI que publica l’obra “Assaig” en el 1580.
La caracteristica principal del assaig es que presentí una argumentació rigurosa i clara.
VOCABULARI:
Doctrina: Conjunt de principis que s’empren en un sistema humanistic.
Especulació: Es un procès mitjançant el qual la ment realitza recerques teoriques sense preocupar-se d’aplicacions pràctiques.
Resenya o Recensió: Un escrit en el qual s’ofereix un resum de l’informació més important d’un llibre o d’una publicació lliurament amb una opinió critica que valora l’aportació de l’escrit en l’història.