Estil concertat Barroc

Clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,93 KB

Context historic: Políticament, el barroc és l'època de les monarquies absolutes. El rei, en aquest sistema polític aglutina tot el poder (executiu, jurídic i legislatiu). Lluís XIV, el Rei Sol, a França; Felip II a espanta. També la religió (catòlica, protestant o anglicana) vol assentar i reforçar el seu poder davant dels fidels i es pren l'art com a mitjà propagandístic. Es produeixen grans avenços en els ciències i les matemàtiques (Descartes, Galileu, Newton). El compositor estava al servei de la cort i convivia habitualment al palau del seu protector, ja fos un rei, un noble, un ric burgès o una institució eclesiàstica. El compositor havia de compondre una gran quantitat d'obres, tant de gènere profà (per a les festes, àpats, vetllades, etc. ...) com religiós. Aquestes obres, a vegades interpretades, ja no se solien repetir encara que haguessin tingut una gran acceptació. ETIMOLOGIA i cronología barroc: Definicions de "barroc". En general, les definicions que hem pogut trobar sobre "barroc" fan referència a lo irregular, extravagant, desigual, complicat, carregat, confús, etc. No serà fins mitjans segle XIX que Jacob Burckhardt, en la seva obra "Der Cicerone" (1856) es replanteja les idees negatives que s'havien associat amb el barroc. Finalment, el 1888, Heinrich Wölfflin en el seu tractat "Renaixement i Barroc" defineix l'estil barroc com un estil amb un llenguatge propi, diferent i oposat al del renaixement. És per això que s'acostuma a acceptar l'any 1600 (data de l'estrena de la primera òpera conservada a, Florència , "Euridice" de Jacopo Peri i Giulio Caccini, estrenada amb motiu del casament entre Maria de Medicis i Enric IV de França) com l'inici del barroc i el 1750 (data de la mort de Joan Sebastià Bach) com a final del període.

Tecniques musicals barroques:Estil Concertat: consistent en la no uniformitat, el contrast deliberat (sigui entre una veu i una altra o entre instruments, entre un grup i un altre grup d'instruments, entre un grup i un solista, etc. Estil Policoral: La catedral de Sant Marc de Venècia tenia a finals segle XVI, a l'igual que ara, certs problemes acústics que d'altra banda són força habituals: la ressonància o reverberació. Per tal de combatre aquest problema, Giovanni Gabrielli (1557-1612) va idear un sistema consistent a col·locar a les tribunes laterals dos orgues, orquestres i cors oposats, creant d'aquesta manera una atmosfera musical envolvent sobre els assistents. Aquests grups instrumentals o vocals en pocs moments tocaven junts i mantenien una mena de diàleg aconseguint així dissimular la reverberació i donar alhora la sensació de moviment i ambigüitat. Baix Continu: És la darrera de les tècniques musicals utilitzades durant el període barroc i és la que s'apropa més a la idea d'ascensionalitat i monumentalitat tant pròpia de l'arquitectura .Naixement de lopera:el llenguatge musical es va veure en la necessitat d'ampliar-se per tal de poder fer front a les noves necessitats expressives. Inicialment es va intentar desenvolupar aquestes noves idees a través de l'ampliació de les tècniques renaixentistes (la polifonia) Finalment, gràcies a les noves expectatives obertes per la "seconda prattica", va aparèixer el melodrama. Entenem per "òpera" (= obra) una obra teatral que combina l'art musical amb l'acció, els decorats, el ball, etc.

Entradas relacionadas: