Estructures mentals

Anima: del llati anima, en sentit estricte, es el principi de vida. Nomes aixi senten que en la filosofia medieval es parlara danivma vegetal i animal. També senten que lanima haja estat concebuda de les formes mes diverses; com una cosa material, com lestructura del cos, com una força vital i com una substancia espiritual. Esperit; del llati spiritus, es una entitat immaterial. Ment. Del llati mens, es el conjunt dels processos mentals. Aixo significa que entenem per ment una activitat (processos). Entenem per mental tot proces que tinga aquestes tres caracteritiqueus; int, cons, i car repr. Intencionalitat. Es la propietat dels processos mentals de fer referencia a un objecti, tenir un objecte o contingut. Tot proces mental es sobre alguna cosa. Pej, si conec, necessariament conec alguna cosa, seria absurd dir estic pensant en no res. Act. Es defeneix intencionalitat com una actitud proposicional, es a dir, lobjecte o contingut de la ment es una proposició, i la intencionalitat es una actitud davant della. Consciencia. No es una cosa ni un espai en la ment, es el coneixement inmediat dels propis processos mentals. Es el coneixement del coneixement. Hi ha dos tipus de consciencia; la consciencia dun objecte, o consciencia directa, i la consciencia dun proces mental, o consciencia reflexa. Caracter representacional. Se sol insistir en el caracter representacional de la ment; un proces mental es sempre un re-presntar-se un objecte. Lobjecte no esta present en la ment en si mateix o en persona sinó nomes representat. Jerry Fodor ha afirmat que es tracta de representacions exclusivament simboliques, es a dir, de tipus lingüístic. Hi ha molts altres, que diuen que tenen diversos formats. Un dels arguments a favor desta tesi es que ni els animals ni els xiquets molt menuts pensen amb representacions lingüístiques. També existeixen altres formes de representació que son iconiques o pictorals i tenen caracter espacial: imatges, esquemes, prototips, etc. L'automat. En el Segle XVII, Galileu i Descartes feren triomfar lidea que el mon es una maquina. Des daleshores el cosmos havia de representarse intuitivament com una maquina i el que calia saber, en conseqüència, es com es comporta. Donat que maquina es un conjunt dunitats quantitatives dotat de moviment. La nova Concepció del mon sanomena mecanisme. Feren servir la mateixa noció de maquina com a model per a comprendre lesser huma; lhome seria com un automat. La seua proposta provoca un gran escandol. Potser la Raó del rebuig fora que la maquina eraconcebudda essencialment com un artefacte dotat de moviment, i no es podia concebre la manera com el simple moviment podia produir allo propi de la ment; sentiments, pensament i consciencia. El processador. En el Segle XVI, Schikard i Pascal havien construit maquines de pensar. Doncs, hi havia un altre concepte de maquina, la finalitat del qual no era reproduir el treball muscular dels cos huma, sinó reproduir la seua activitat mental. El Camí cap a la maquina pensant quedava obert, encara que encara quedaven dos passes fonamentals; la reducció del pensament a un conjunt de símbols i regles combinatories i la elaboració duna nova teoria de la maquina. La maquina com a model de la ment. La ment humana es quelcom difícil de pensar; sembla quasi impossible ferse una representació dallo que vertaderament pot ser la ment. La ment humana ha estat comparada quasi sempre amb maquines. Sha triat la maquina com a model de la ment, donat que aquest sembla simular prou be el funcionament de la ment. Lestructura de la ment. La ment esta constituida per processos caracteritzats per ser intencionals, conscients (encara que no sempre), i representacionals o basats en representacions. Tradicionalment, aquestos processos mentals shan atribuit a lanima, entesa com una substancia o entitat immaterial, es a dir, com un esperit. Pero els filosofs de la ment creuen que els processos mentals han dexplicarse en base a processos cerebrals. Lanima fa diverses operacions anímiques com jutgar, sentir o desitjar, aixi que cal concloure que te diversos poders o potencionalitats, anomenades facultats. La classificació de les facultats de lanima que va acabar imposantse reduia a tres basiques: la facultat de coneixer, la capacitat de sentir plaer i dolor, i la facultat de desitjar. Els processos mentals es produirien dacord amb lestructura de la facultat de la qual son obra o resultat, Laltra tendencia entre els que han atribuit lactivitat mental a lanima tindria un poder únic que rebria noms diversos segons la modalitat de la seua operació. Aixi doncs, aquestes teories negarien lexistencia duna estructura de lanima, i per tant, de la ment. Estructures mentals. Constructivisme. Es la doctrina dun psicoleg anomenat Jean Piaget. Segons ell. La ment dels éssers humans adults fa diversos tipus doperacions, i cadscun daquestos tipus dopracions sorganitza dacord amb certes estructures. Aquestes estructures mentals, son construides pel subjecte en la seua relació amb el medi ambient. A partir de les estructures nervioses propies dels organs sensorials i dels reflexos amb els que naxis lesser huma, la ment humana va organitzantse a si mateixa en lintercanvi amb lambient. Totes les estructures mentals serien auto-construides. Innatisme. Segons el lingüista Noah Chomsky, la ment te estructures innates, progamacions transmeses geneticament que sactiven en contacte amb el medi ambiet. No son aprees o construides pel subjecte. També pensa que les estructure mentals son especifiques per acada tasca o operació. Ment i cervell. El problema de la relació entre processos físics i mentals es pot plantejar mitjançant un trilema: A1existeixen estats físics A2 existeixen estats mentals. B nomes els estats físic oden realitzar una acció causal. C els estats mental interaccionen causalment entre si i amb els estats físics. Teories cognitives. 1Teoria de la identitat. Afirma que els estats mentals son estats físics del cervell. En la seua primera versió es tracta dun reduccionisme, per exemple si de la mateixa manera que diem que laigua no es altra cos que H20 direm que el dolor no es altra cosa que alteracions en determinades fibres cerebrals, pero aixo no vol dir que ni el dolor no existisca ni que laigua no existisca. Les critiques a auesta formulació portaren la creació de una segona versió; leliminativisme. Ara els estats mentals no son reduits, sinó reemplaçats, es a dir, eliminats: nomes hi ha estats físics. 2El funcionalisme. Afirma, que per mes que els processos mentals son produits per processos físic, no sidentifiquen amb aquestos i poden produir (causalment) conductes. Una funció es una operació causal que te un fi determinat, com la funció del cor es bombejar la sang. Dacord amb aquesta teoria, els processos mentals tindrien caracter funcional i per aixo, tot i ser produits per processos físics, no podrien identificarse amb aquestos. Teories no cognitives: lemergentisme. No pren com a model lordinador. Esta lligat en els seus orígens als problemes de levolucio de la vida. Parla duna evolució emergent que, a partir duna realitat previa, en produix una altra amb propietats emergents, es a dir, amb propietats totalment noves i imprevisibles.Lemergentisme es materialista, pero no es reduccionista, donat que les propietats mentals son justament emergents i per tant no son reduibles a propietats físiques. El cervell, a partir duna certa quantitat de connexions neuronals, assoliria propietats completament noves: les propietats mentals. Les propietats emergents son propietats fonamentals de cada nivell de complexitat de la materia, propietats que nomes poden trobarse en eixe nivell i que no poden deduirse de les propietats dun nivell mes simple. Lemergentisme no es incompatible amb el funcionaliseme, donat que podem considerar que els processos mentals son operacions ufncionals i que aquestes operacions funcionals son una propietat emergent dun cervell a partir dun cert nivell de comlexitat de la seua organització neuronal.