Política: el regnat d’Alfons XIII (1902-1931)L’any 1902, quan el rei tenia 16 anys, se’l declara major d’edat i comença un regnat que es caracteritzarà per: sofrir els efectes del desastre del 98, la inestabilitat política i la consolidació dels moviments nacionalistes.El desastre del 98 va deixar l’exèrcit ferit en l’orgull perquè va ser acusat de ser el culpable de la pèrdua de les colònies. A més l’exèrcit té la percepció de que Espanya es trenca per culpa dels nacionalismes perifèrics.

D 98-Alfons XIII també ha de fer front a una alta inestabilitat política provocada per: la visió negativa del règim (creu que es corrupte), els governs que són molt inestables, l’alternança electoral provoca una alta abstenció i  la divisió interna dins els partits que tenien problemes de lideratge després de que Cánovas moris i Sagasta es desgastes, els líders passen a ser: Antoni Maura(conservador) i José Canalejas (liberal).----Tot i aquesta inestabilitat política es van portar a terme algunes reformes com: la llei de la reforma electoral per controlar el caciquisme (1907) i el projecte de reforma de l’Administració local, negociada per Maura amb Cambó, per descentralitzar municipis i províncies;promogudes pels conservadors. Les promogudes pels liberals són: la llei del Candau (1910) per prohibir la creació de nous ordes religiosos, la llei que prohibeix obviar el servei militar a canvi d’una paga, la llei de Mancomunitats (1912) i la llei de reformes d’impostos.La consolidació dels nacionalismes a Catalunya comença l’any de la creació de la Lliga Regionalista l’any 1901 que va obtenir el seu primer èxit polític triomfant en les eleccions municipals de Barcelona amb una candidatura de quatre persones molt influents anomenada la candidatura dels quatre presidents (Bartomeu Robert, Albert Rusiñol, Lluís Domènech i Muntaner i Sebastià Torres). Els començaments de la Lliga, però, no van ser fàcils ja que el partit va haver de fer front a les forces republicanes, a les vagues dels obrers i a discrepàncies internes produïdes per la visita del rei a Catalunya, aquesta visita va produir un trencament dins la Lliga.  ----Aquest trencament va produir la marxa dels sectors més d’esquerres de la Lliga que van fundar l’any 1906 el Centre Nacional Català (CNR) que tenia com a òrgan de difusió “El poble català”.----L’altre partit polític català important va ser el Partit Republicà Radical creat, l’any 1908, per Alejandro Lerroux, exmilitant del partit Unión Republicana. Aquest partit es va donar a conèixer en el manifest “El pueblo” on quedava clara la seva tendència anticlerical, antimonàrquica, revolucionària, obrerista i antinacionalista. Lerroux va fer una intensa propaganda del seu partit organitzant des de mítings fins a berenars fraternals per les classes obreres, en aquestes mítings utilitzava un llenguatge d’esquerres i molt entusiasta per atacar a la  Lliga. Va tenir el suport de les classes populars, especialment dels immigrants menys integrats en la societat catalana. Cal dir que tot i el seu perfil inicial d’esquerres el PRR va evolucionar cap a una postura de centre dreta durant la segona república.----L’any 1905 durant el govern liberal de Segismundo Moret el setmanari català el Cu-Cut va publicar un acudit antimilitarista amb l’excusa del triomf de la Lliga a les municipals. Aquests acudit, molt crític amb els militars, va provocar un assalt per part de 300 oficials a la seu de “La Veu de Catalunya” i la seu del setmanari. Aquest fet no va ser condemnat des de Madrid sinó tot el contrari, just un any després la llei de Jurisdiccions dona jurisdicció als militars per tots els assumptes d’ofensa a la pàtria.----Com a contrapartida a aquesta decisió es crea la coalició Solidaritat Catalana que pretén derogar aquesta llei i caminar cap a l’autonomia. Presenta el programa de Tívoli i aconsegueix 41 dels 44 escons al Congrés dels Diputats en les eleccions de l’any 1907, però l’excés de lideratge de la Lliga i la postura d’aquesta a les Setmana tràgica provocarà la dissolució de la coalició l’any 1909.----La Setmana Tràgica va ser la setmana del 26 de juliol al 1 d’agost en la qual es va convocar, el dia 26 de juliol una vaga protesta contra la guerra del Marroc, aquesta vaga de perfil anarquista va provocar incidents com la crema d’edificis religiosos. El govern va enviar les tropes, el dia 31 de juliol, per parar les protestes que s’havien estès per altres poblacions catalanes. Això va provocar la fugida a França de 2000 persones i la detenció de 2500, d’aquestes detencions en van sortir 59 cadenes perpètues i 17 penes de mort, entre les que destaca la de Francesc Ferrer i Guàrdia (fundador de l’escola Moderna laica i mixta) que va ser responsabilitzat dels fets sense proves. ----Aquests fets provoquen el trencament de Solidaritat Catalana (la Lliga es posiciona a favor de la repressió), la forçada dimissió de Maura amb el trencament del Pacte del Pardo per part del partit liberal i desprestigia els polítics.----Amb el trencament de Solidaritat les forces republicanes d’esquerra, fusionades amb Centre Català, funden la Unió Federal Nacional Republicana (UFNR) que té com a personatges més significatius Pere Coromines, Jaume Carner i Francesc Layret i suposa una alternativa d’esquerres a la Lliga.----L’any 1914 tot i la signatura del pacte de Sant Gervasi, que va ser un fracàs (es presentaven juntes les candidatures de PRR i UFNR), la Lliga va sortir vencedora de les eleccions i es consolida com a màxima força política catalana.----La Lliga, dirigida per Enric Prat de la Riba, posa en marxa el seu gran projecte “La Mancomunitat” que s’aconsegueix l’any 1913 gràcies a un decret de l’any 1912 que permet mancomunar-se les diputacions provincials. ----La Mancomunitat, inaugurada l’abril de 1914, és un organisme administratiu integrat per les 4 províncies catalanes, és una entitat de gestió amb un cert grau d’autonomia i té la seu a Barcelona. Compta amb el pressupost de les quatre províncies (bastant escàs) i serà presidida per Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch i Alfons Sala (antiautonomista, que la dissol). Era la primera vegada que Catalunya disposa d’un poder regional però sense sobirania política, es pot considerar el primer pas cap a una autonomia. La mancomunitat tenia com a objectius fer de Catalunya un país avançat, industrial i modern, per això va crear: una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics i va potenciar i promocionar la cultura i la llengua catalana (biblioteques, escoles d’estiu, l’ institut d’estudis catalans...). ----L’any 1917 arran del fracàs del Pacte de Sant Gervasi del 1914 l’esquerra crea el Partit Republicà Català liderat per Francesc Layret i Lluís Companys, entre altres. Aquest partit no superarà la lliga fins la 2na República amb el lideratge de Francesc Macià.----L’any 1918 la Lliga va presentar va presentar un projecte d’autonomia a Madrid que fou rebutjat, aquest fet va fer que Cambó tingues que tirar enrere les seves revindicacions d’autonomia per garantir l’ordre social.----L’any 1919 Macià va fundar la Federació Democràtica Nacionalista, precedent del partit Estat Català que es fundarà l’any 1922. El mateix any 1922, Antoni Rovira i Virgili entre altres, funden el partit Acció Catalana de tendència centrista.----Un sector optava per boicotejar la visita i l’altre liderat per Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba per presentar el seu projecte al rei. ----Context històric: les tropes del Rif, l’any 1909, derroten a l’exèrcit espanyol que veu la necessitat de convocar els reservistes. Aquesta guerra estava raspallada per l’exèrcit (que volia netejar la seva imatge), alguns polítics que volien tornar a l’imperi i companyies mineres amb inversions al Marroc. En canvi la majoria de la població hi estava en contra.  

La primera guerra mundial, en la que Espanya es va mantenir neutral, tot i que la va afectar. Va suposar un augment de la demanda de productes tan del camp com de l’industria, que Espanya subministrava als dos bàndols; un augment dels preus dels productes del mercat tant exterior com inferior i, tot i la pujada dels sous, el nivell de vida de les classes populars va empitjorar notablement. L’any 1917 la Revolució Russa influeix en les classes obreres que ho veuen com a una oportunitat per emancipar-se i són reprimides pel govern.----Acabada la guerra es reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles (molt important per a les aspiracions nacionalistes), s’accentua la divisió social entre els empresaris i els obrers i la caiguda de les demandes de productes generen atur, tensió i conflictivitat social sobretot entre els anys 1919 i 1923.----L’any 1917 hi ha una triple crisi, en l’àmbit militar, polític i social, que destrossa el sistema de la Restauració.La crisi militar es provocada per la precarietat de l’exèrcit, l’excés d’oficials (aconseguits per mèrits de guerra), sous militars endarrerits i descontentament dels oficials de baixa i mitja graduació que va provocar a Barcelona la formació de les Juntes de Defensa l’any 1916, on s’intenta recuperar el prestigi de l’exèrcit i es culpa al govern de la seva mala fama; es reclama un tracte igual en el sistema d’ascensos; i un tracte igualitari en els sous, ja que els militars de les colònies cobraven més. Aquestes Juntes, en principi il·legals, van provocar el tancament de les corts.La crisi política va ser produïda com a reacció pel tancament de les corts, l’Assemblea de Parlamentaris on destacava Cambó, exigeix la formació d’un govern provisional que reobri les corts, la descentralització autonòmica de l’estat i la reforma de la seva estructura. Aquesta assemblea va fracassar.La crisi social va ser provocada per la situació precària de les classes populars i va desembocà amb vagues per pressionar al govern perquè canvies la situació. La vaga general revolucionària del 1917 dirigida per la CNT i la UGT acabarà amb la declaració de la llei marcial, l’exèrcit als carrers i molts morts.----Aquestes crisis provocaran la formació de governs de concentració de curta durada i canvis constants entre els anys 1918 i 1923 en els que destaca Francesc Cambó. També empitjorarà encara més el nivell de vida de les classes populars que provocarà revolucions de pagesos entre els anys 1918 i 1921 anomenats el “Trienni Bolxevic”.La conflictivitat obrera als primers anys del segle XX, provocada per la pèrdua del mercat Cubà, va comportar la creació de la organització Solidaritat Obrera l’any 1907 que l’any 1911 va crear el sindicat CNT de perfil anarcosindicalista, on destaquen persones com Àngel Pestanya, Joan Peiró i Salvador Segui. Els trets definitoris d’aquest sindicat són: busca aconseguir la independència de la classe obrera respecte la burgesia i l’estat; vol aconseguir la unitat del sindicat de treballadors; i vol enderrocar el capitalisme amb una vaga general revolucionària. L’any 1919 s’inicia una vaga en el sector de la producció elèctrica anomenada la vaga de la Canadenca que es secundada per altres sectors d’àmbit públic, aquesta vaga durarà 3 mesos i suposarà la paralització del 70% de la producció industrial a Barcelona. Gràcies a aquesta vaga s’aconsegueix un augment salarial, una jornada laboral de 8h, el dret a la sindicació, la readmissió dels vaguistes acomiadats i l’alliberament dels detinguts.----Aquesta vaga provoca una època de conflictivitat social anomenada pistolerisme armat. És un període caracteritzat per la repressió sindical, el lock-out de la patronal (tancament de fàbriques i acomiadament dels treballadors), la radicalització dels dos bàndols amb la creació de bandes de pistolers a sou per assassinar tan líder sindicals (Francesc Layret i Salvador Seguí) com empresaris, gerents...------Davant aquesta situació i després de que l’any 1921 es perdés definitivament la guerra del Marroc, el 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera (Capità general de Catalunya) fa un pronunciament a Barcelona i instaura una dictadura militar amb el favor del rei.La dictadura de Primo de Rivera es justificada per les següents raons: Posar fi al pistolerisme i l’anarquisme, resoldre la por al bolxevisme soviètic, combatre la vella política de la Restauració, posar fi al moviment nacionalista i posar fi a la guerra del Marroc.-----Aquesta dictadura rebrà el suport del rei, els sectors conservadors del país i la burgesia catalana (que no coneix el sentiment anticatalanista del dictador).----La oposició a la dictadura seran les classes mitjanes de les ciutats, els nacionalistes, els socialistes i els republicans.----En teoria Primo de Rivera només tenia que estar tres mesos al govern, just per ficar ordre al país, però en realitat si va estar 7 anys dividits en dos governs: el directori militar (1923-1925) i el directori civil (1925-1930).----El directori militar va fer un seguit de reformes: va dissoldre les corts, va prohibir les activitats dels partits polítics i els sindicats (que van ser perseguits, sobretot la CNT), dissolució dels ajuntaments que van ser substituïts per juntes vocals associats, fundació d’un partit únic anomenat Unión Patriòtica i la fi de la guerra del Marroc amb el desembarcament de Alhucemas l’any 1925.----El directori civil integrat per membres del seu partit i d’orientació clarament dretana va crear l’Assamblea Nacional Consultiva l’any 1927 com a substitució del Congrés dels Diputats.----La política econòmica de la dictadura, es dona en un moment d’eufòria econòmica internacional però tot i així Primo de Rivera pren algunes mesures com: política proteccionista i intervencionista amb ajudes estatals als empresaris, obres públiques... Aquestes ajudes provoquen un endeutament de l’estat que va ser disfressat en els llibres de compatibilitat.----La política repressiva en vers el nacionalisme català. La dictadura va perseguir de forma indiscriminada els signes d’identitats catalans com: la llengua, la senyera i les sardanes. Es va dissoldre la Mancomunitat l’any 1925, es van clausurar les institucions catalanes i els actes com els jocs florals. Aquesta política va provocar l’intent de caiguda de la Dictadura dirigit des de França per Francesc Macià, conegut com la conspiració de Prats de Molló (novembre de 1926).----La caiguda de Primo de Rivera va ser provocada per la pèrdua de suport del dictador (la Lliga, els monàrquics, el rei, els intel·lectuals... que en un principi estaven a favor de la dictadura canvien la seva postura) i la crisi econòmica de l’any 1929. El gener de 1930 va presentar la seva dimissió i es va exilià a París. El govern va passar a mans de Dámaso Berenguer que volia tornar al règim anterior cosa que era impossible per varies raons: els partits dinàstics estaven desprestigiats, la societat identificava el rei com a culpable de la dictadura i les forces antidinàstiques havien pres la iniciativa. ----Amb la firma del Pacte de Sant Sebastià les forces republicanes van acordar la supressió de la monarquia i la proclamació de la República. Juan Bautista Aznar (substitut de Dámaso) convoca eleccions municipals el 12 d’abril on guanyen les forces republicanes de manera aclaparadora.----El 14 d’abril de 1931 es proclama la 2na República i el rei marxa a l’exili. A Barcelona Francesc Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica dins un context internacional poc favorable.