Polítiques hídriques
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,52 KB
onques hidrografiques: conjunt de terres i aqüifers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu; cabal fluvial i el seu règim. la majoria de rius espanyols són de règim fluvial irregular, am crescudes a l'epoca del desglaç i am estiatges intensos. Les conques fluvials s'ordenen: -vessant cantabric, -v.gallec, -v.atlantic, -v.mediterrani. La disposicio del relleu espanyol condiciona lextensio de les conques fluvials(rius gallecs i cantabrics + curts...) .El vessant atlantic, pel fet q la Meseta meridonial esta inclinada cap a l'ocea Atlantic, rep la majoria dels grans rius espanyols.
recursos hidrics: Les confederacions hidografiques son entitats q gestionen els recursos hidrics del territori. A Espanya els recursos hidrics disponibles son superiors a la demanda total.
l'aigua x a us agricola i ramader: El consum d'aigua a Espannya x a us agricola es superior al 80%. Es evident que el regadiu fa augmentar la productivitat i millora el nivell de vida dels agricultors. Pero l'aigua utilitzada x akest us planteja alguns problemes, un dakets es la contaminacio de laigua x lus d'adobs quimics, per pesticides i pels purins. Actualment s'han prohibit lus de productes molt contaminants i es tendeix a controlar l'abocament de purins, els agricultors reben ajudes x transformar en reg per aspercio o per degoteig la modalitat tradicional de reg per inundacio.
L'aigua x a us urbà i industrial: El consum d'aigua x usos urbans i industrials presenta una demanda molt inferior a la del consum agrari. La provisio d'aigua per a usos domestics es prioritaria i presenta elevades exigencies de qualitat q en garanteixin la potabilitat. El creixement d'ubanitzacions a zones del litoral mediterrani etc, s'han convertit en un greu problema en alguns casos. Quan hiha mes demanda es justament en l'epoca que hi ha menys disponibilitat (estiu). Aquests ultims anys el problema de la contaminacio de les aigues am abocament urbans i industrials d'aigües residuals, s'ha corregit en gran part gracies al control mes estricte dels abocaments i per lobligacio d'instal.lar depuradores.
POLITIQUES HIDRIQUES: orientades a trobar i obtenir aigua.
- politica de transvassament: la desigual dels recursos hidrics ha fet plantejar la possibilitat d'una politica de transvassaments. Per fer-los són necessaries unes obres q troben molta oposicio entre la poblacio, i tamb exigeix obres d'ingenyeria i bombeig cosas q son molt costoses. A mes la cessio de cabals dun riu pot arribar a produir canvis als aqüifers, limitacions per ampliar l'us de laigua a les conques fluvials d'origen i canvis en l'aportació de sediments.
-dessalinitzacio de l'aigua del mar: actualment, es mira de satisfer la demanda de les arees deficitaries mitjançant la instal.lacio de plantes dessalinitzadores.Aquesta solucio resulta cara. Pero l'aigua que se n'obte és de bona qualitat. A Espanya actualment funcionen plantes dessalinitzadores, s'estan construint noves instal.lacions a diferents punts de la costa mediterrania.
-recuperacio dels aqüifers: Les aigües subterranies, s'exploten per mitjà de la perforació de pous i ell bomebig d'aigua. l'extraccio d'aigua dels aqüifers no solament n'ha fet disminuir el nivell, sinó que ha provocat també la dessecacio total i parcial d'arees lacustres i palustres. A les arees litorals, el risc mes greu es la salinitzacio de l'aigua dels aqüifers. La manca de pressio de l'aigua dolça trenca lequilibri entre la pressio q fa aquesta i l'aigua de mar, la qual penetra als aqüifers i provoca la salinitzacio dels sòls de conreu i la perdua de la seva fertilitat. La creixent urbanitzacio de la costa mediterrania i l'agricultura i la ramaderia intensives han afavorit la filtracio d'aigües residuals, purins i productes quimics que han corromput la qualitat de moltes aigües subterranies.
-plans de sanejament dels rius: A Espanya s'hi apliquen plans de sanejament dels rius am la finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l'aigua i d'assolir un bon estat ecològic.
Espanya, un pais am deficit de recursos energètics: A Espanya l'augment del consum d'energia primeria ha fet cami paral.lel am la seva industrialitzacio. Tot això implica la importacio de recursos energètics (Espanya es un pais dependent). Els darrers plans energetics nacionals han tingut com a objectius reforçar les energeties tradicionals, reduir el consum de petroli i diversificar les fonts d'abastiment i intensificar la introduccio d'energies renovables. El q han aconseguit els diferents plans energètics ha estat relatiu.
L'aigua com a recurs energètic: L'us de la força desenvolupada mitjançant salts d'aigua es conegut des de l'antiguitat. Els forts desnivells que han de salvar alguns rius permeten aprofitar la força de l'aigua pel funcionament de centrals hidroelectriques. La quantitat d'energia hidroelectrica que es genera a Espanya es important. El problema de les centra hidroelectriques es que el seu cost inicial es molt elevat. En tot cas, l'elevada explotacio hidroelectrica dels rius espanyols no permet pensar a ampliar aquest recurs energetic. En l'actualitat les grans centras hidroelectriques estan connectades a la xarxa nacional electrica.
recursos hidrics: Les confederacions hidografiques son entitats q gestionen els recursos hidrics del territori. A Espanya els recursos hidrics disponibles son superiors a la demanda total.
l'aigua x a us agricola i ramader: El consum d'aigua a Espannya x a us agricola es superior al 80%. Es evident que el regadiu fa augmentar la productivitat i millora el nivell de vida dels agricultors. Pero l'aigua utilitzada x akest us planteja alguns problemes, un dakets es la contaminacio de laigua x lus d'adobs quimics, per pesticides i pels purins. Actualment s'han prohibit lus de productes molt contaminants i es tendeix a controlar l'abocament de purins, els agricultors reben ajudes x transformar en reg per aspercio o per degoteig la modalitat tradicional de reg per inundacio.
L'aigua x a us urbà i industrial: El consum d'aigua x usos urbans i industrials presenta una demanda molt inferior a la del consum agrari. La provisio d'aigua per a usos domestics es prioritaria i presenta elevades exigencies de qualitat q en garanteixin la potabilitat. El creixement d'ubanitzacions a zones del litoral mediterrani etc, s'han convertit en un greu problema en alguns casos. Quan hiha mes demanda es justament en l'epoca que hi ha menys disponibilitat (estiu). Aquests ultims anys el problema de la contaminacio de les aigues am abocament urbans i industrials d'aigües residuals, s'ha corregit en gran part gracies al control mes estricte dels abocaments i per lobligacio d'instal.lar depuradores.
POLITIQUES HIDRIQUES: orientades a trobar i obtenir aigua.
- politica de transvassament: la desigual dels recursos hidrics ha fet plantejar la possibilitat d'una politica de transvassaments. Per fer-los són necessaries unes obres q troben molta oposicio entre la poblacio, i tamb exigeix obres d'ingenyeria i bombeig cosas q son molt costoses. A mes la cessio de cabals dun riu pot arribar a produir canvis als aqüifers, limitacions per ampliar l'us de laigua a les conques fluvials d'origen i canvis en l'aportació de sediments.
-dessalinitzacio de l'aigua del mar: actualment, es mira de satisfer la demanda de les arees deficitaries mitjançant la instal.lacio de plantes dessalinitzadores.Aquesta solucio resulta cara. Pero l'aigua que se n'obte és de bona qualitat. A Espanya actualment funcionen plantes dessalinitzadores, s'estan construint noves instal.lacions a diferents punts de la costa mediterrania.
-recuperacio dels aqüifers: Les aigües subterranies, s'exploten per mitjà de la perforació de pous i ell bomebig d'aigua. l'extraccio d'aigua dels aqüifers no solament n'ha fet disminuir el nivell, sinó que ha provocat també la dessecacio total i parcial d'arees lacustres i palustres. A les arees litorals, el risc mes greu es la salinitzacio de l'aigua dels aqüifers. La manca de pressio de l'aigua dolça trenca lequilibri entre la pressio q fa aquesta i l'aigua de mar, la qual penetra als aqüifers i provoca la salinitzacio dels sòls de conreu i la perdua de la seva fertilitat. La creixent urbanitzacio de la costa mediterrania i l'agricultura i la ramaderia intensives han afavorit la filtracio d'aigües residuals, purins i productes quimics que han corromput la qualitat de moltes aigües subterranies.
-plans de sanejament dels rius: A Espanya s'hi apliquen plans de sanejament dels rius am la finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l'aigua i d'assolir un bon estat ecològic.
Espanya, un pais am deficit de recursos energètics: A Espanya l'augment del consum d'energia primeria ha fet cami paral.lel am la seva industrialitzacio. Tot això implica la importacio de recursos energètics (Espanya es un pais dependent). Els darrers plans energetics nacionals han tingut com a objectius reforçar les energeties tradicionals, reduir el consum de petroli i diversificar les fonts d'abastiment i intensificar la introduccio d'energies renovables. El q han aconseguit els diferents plans energètics ha estat relatiu.
L'aigua com a recurs energètic: L'us de la força desenvolupada mitjançant salts d'aigua es conegut des de l'antiguitat. Els forts desnivells que han de salvar alguns rius permeten aprofitar la força de l'aigua pel funcionament de centrals hidroelectriques. La quantitat d'energia hidroelectrica que es genera a Espanya es important. El problema de les centra hidroelectriques es que el seu cost inicial es molt elevat. En tot cas, l'elevada explotacio hidroelectrica dels rius espanyols no permet pensar a ampliar aquest recurs energetic. En l'actualitat les grans centras hidroelectriques estan connectades a la xarxa nacional electrica.