Semblances entre filosofia i ciencia
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,7 KB
1.L paraula filosofia prvé dl grec i signific literalmen amic o amant de la saviesa.Quan parlem de la filosofia parlem d'una manera peculiar de saber: allò que es racional, sistemàtic i crític.Es va originar a Jònia S.VI aC 1.1 aquest tipus de narracions van ocupar un lloc important en l'evolució cultural de molts pobles,perque els va proveir de les seves primeres descripcions i esplicacions del món. Trets que comparteixen els mites: Recorren a personatges llegendaris. Són relats fantàstics.Autor dl mite és desconegut o colectiu. Tenen un caràcter tradicional i acrític.2.1 la filosofia es el resultat d'una activitat hi ha una cosa que sí que sembla que caracteritz a l'activitat filosofica.3 caracters: Racional perques es basa en argumentacions logiques i en menos mesura en observacions de l'experiencia. Sistematic, exige que totes les afirmacions estiguin relacionades i jerarquitz adés, de manera k l'explicació de qüestions particulars es basi en la d'aspectes més generals.Crític, no admet res sense un examen racional previ i postula k cuasevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat, si es troben raons per ferho.2.2 durant molts segles, no hi va haver distinció entre activitat filosofica i la científica, ja k en tots 2 casos:•son saber racionals i sistematics que pretenen trobar veritats universals sobre el mon.•comparteixen el mateix objecte d'estudi.Apartir del S.XVI i del nacimiento de l ciencia moderna, es produeix un alluñament gradual entre filo i ciencia, ja que les ciencies experimentals adquereixen característiques específiques.2.3coincidencies.Comparteixen inquietuds i problemes:el sentit de existencia, la transcendència de l'esser humà, l'existencia de Déu.Dimensió practica:Pretenen enseñar a dur una bona vida, x la cual cosa ens ofereixen preceptes o normes de com hem d'actuar.Divirgencies:Tipues de saber filosofia:constitueixen un forma de saber racional i crítica que sovint comporta incertesa i dubtes.Religió: Es una forma de saber basada en la fe i que, per tant, es caracteritsa per la creença en les veritats revelades.
2.4 principals branques de la filo:Metafísica: propietat de tot el que és o existeix, independenment del que sigui. Lógica:n'estudia l'estructura, la forma i la correcció i estableix quan un raonament esta ben construit i per tant podem estar segurs de la validesa de la seva conclusió. Epistemologia: teoria del coneixement. Ètica: analitsa les norstres normes morals, la fonamentació d'aquestes normes, la validesa, la universitat... Estètica: Interesada per l'art i la bellesa.Filosofia medieval:Constitueix un del períodes mes llargs i heterogenis de la historia de la filo, ja que influeixen múltiples cultures i religions.Ens limitarem a esplicar la relació entre relació i fe. Va hi haver moltes preguntes y moltes respostes, les mes destacades son les de Sant agustí: representant de la patrística.Reconeix i valora la raó. Sant tomás: representant + genial de l'escolástica, filosofic + imporatant de Edat Mitjana, es caracteritsa per interès teològic. El nominalisme d'Occam(1298.1349) comporta l'abandó de l'Edat Mitjana i entrada a la moderna.Filosofia Moderna: S'inaugura l'humanisme corrent cultural que reivindica la dignitat i la válua humanes.Es produeix a la Revolució Científica no es estany que la filosofia adquireixi un interès epistemològic destacat per a determinar la possibilitat i els límits del coneixement.Destaken 2 corrents filosofikes conraposats: Racionalisme i Empirisme.3.2 en l'antiguitat tenim exemple de dones que tot y que tenien vedada la categoria de ciutadanes de ple dret, van aconseguir dedicar a la filo, mates o poesia. En Edat Mitjana, els monestirs i els convents van ser importants centres de conversació i transmissió cultural.En l'Edat Moderna, algunes dones van tenir accés més fácil a la cultura es van dedicar a divulgar l'obra i el pensament del seus coetanis. S. XX i XXI es caracteritsan pel lent inaturable procés d'equipació de drets de tots dos sexes.4. Moltes crítiques: manca dacord, el seu caracter residual, futilitat del seus problemes, hermetisme.
2.4 principals branques de la filo:Metafísica: propietat de tot el que és o existeix, independenment del que sigui. Lógica:n'estudia l'estructura, la forma i la correcció i estableix quan un raonament esta ben construit i per tant podem estar segurs de la validesa de la seva conclusió. Epistemologia: teoria del coneixement. Ètica: analitsa les norstres normes morals, la fonamentació d'aquestes normes, la validesa, la universitat... Estètica: Interesada per l'art i la bellesa.Filosofia medieval:Constitueix un del períodes mes llargs i heterogenis de la historia de la filo, ja que influeixen múltiples cultures i religions.Ens limitarem a esplicar la relació entre relació i fe. Va hi haver moltes preguntes y moltes respostes, les mes destacades son les de Sant agustí: representant de la patrística.Reconeix i valora la raó. Sant tomás: representant + genial de l'escolástica, filosofic + imporatant de Edat Mitjana, es caracteritsa per interès teològic. El nominalisme d'Occam(1298.1349) comporta l'abandó de l'Edat Mitjana i entrada a la moderna.Filosofia Moderna: S'inaugura l'humanisme corrent cultural que reivindica la dignitat i la válua humanes.Es produeix a la Revolució Científica no es estany que la filosofia adquireixi un interès epistemològic destacat per a determinar la possibilitat i els límits del coneixement.Destaken 2 corrents filosofikes conraposats: Racionalisme i Empirisme.3.2 en l'antiguitat tenim exemple de dones que tot y que tenien vedada la categoria de ciutadanes de ple dret, van aconseguir dedicar a la filo, mates o poesia. En Edat Mitjana, els monestirs i els convents van ser importants centres de conversació i transmissió cultural.En l'Edat Moderna, algunes dones van tenir accés més fácil a la cultura es van dedicar a divulgar l'obra i el pensament del seus coetanis. S. XX i XXI es caracteritsan pel lent inaturable procés d'equipació de drets de tots dos sexes.4. Moltes crítiques: manca dacord, el seu caracter residual, futilitat del seus problemes, hermetisme.