Trets comuns unificació Itàlia i Alemanya

La Primavera dels pobles

Els pobles de l'Imperi Austro-Hongarès Foren protagonistes d'una colla d'intents revolucionaris contra la monarquia Absolutista, intents amb un fort contingut nacionalista, reivindicant la seva Llengua, història i tradicions: Praga, Polònia, Croàcia, Hongrias, Llombardia.

Si bé aquests moviment varen ser sufocats En aquell moment, donarien més tard el seu fruit.

Podem afirmar que la primavera dels pobles Va fracassar ja que cap de les revolucions va obtenir els objectius inicials. De totes les revolucions que van esclatar el 1848 només la francesa i la del Piemont van aconseguir un èxit relatiu amb l’obtenció de constitucions de Caràcter liberal. Tot i això, a França l’èxit seria relatiu al desembocar en Una forma de govern autoritari: el Segon Imperi de Napoleó III.

Les altres revolucions van fracassar en L’obtenció de les seves propostes proposades, però a poc a poc les monarquies Autoritàries deixarien pas a règims liberals moderats (Prússia i Àustria)

Els territoris de l’Europa occidental, les Revolucions de 1848 van comportar el sorgiment dels ideals democràtics (sufragi Universal, sobirania popular, igualtat social, etc.) i a la vegada van Comportar poder de la classe treballadora com a força política. D’altra banda, A l’Europa central i oriental, la lluita de 1848 va ser essencialment per L’anti-absolutista i contra la dominació de l’Imperi Austríac, donant pas al Nacionalisme. (va fallar)

El fracàs de les revolucions de 1848 Comportaria a ser  els ingredients que caracteritzarien a la segona meitat Del Segle XIX els processos d’unificació italià i alemany.

Les Unificacions d’Itàlia I d’Alemanya: Itàlia estava dividida En diferents estats, i zones com la Llombarda i el Vènet eren el domini Austríac. Un moviment d’afirmació nacional (Risorgimenta) va ser l’origen, cap Al 1830, d’organitzacions com ara la Jove Itàlia. Dirigida per Mazzani, Propugnava, per mitjà d’una insurrecció popular, la creació d’una república Democràtica, unitària i laica. Però el fracàs de la via revolucionària d’any 1848 va fer que la monarquia liberal constitucional del Piemont, sota la corona De Víctor Manuel II de Savoia i dirigida pel seu cap de govern, Covour, S’imposés com a única solució capaç d’aconseguir, per mitjà d’una guerra, la Unitat d’Itàlia. La unificació es va aconseguir gràcies a un pacte entre Garibaldí, Partidari de la via democràtica mazziniana, i la monarquia liberal del Piemont.

Cronologia de la unificació italiana: 1859-Victòria del Piemont vs Àustria. El Piemont s’annexa la Llombardia 1860-Els estats centrals són incorporats al Piemont. Cessió de Niça i Savoia a França, que reconeix el regne d’Itàlia. 1861-Garibaldí conquereix Nàpols i el regne de les dues Sicílies sud Itàlia que Cedeix les conquestes a Víctor Manuel, que és proclamat rei d’Itàlia. 1866-Annexió del Vènet després de vèncer els austríacs. 1870-Ocupació de Roma, Proclamada capital d’Itàlia

A Alemanya, el 1815 el Congrés de Viena havia Establert la Confederació Germànica, que aglutinava 38 estats. Al seu si, el Regne de Prússia pugnava amb l’Imperi austríac pel domini del territori. Un Primer pas cap a la unificació territorial va ser la creació de Zollverein O Unió Duanera, en la qual es va integrar Prússia però no Àustria. El 1848 els Sectors liberals i democràtics van fracassar per què Frederic Guillem, rei de Prússia, va rebutjar la corona que li oferien. Al final es va imposar L’estratègia d’Otto von Bismarck, canceller del nou kàiser, Guillem I 1862-1888: la unificació la va dirigir Prússia amb una Concepció conservadora De la nació i una estratègia autoritària i militarista, que va portar a Proclamar Guillem I com a emperador d’Alemanya.

Cronologia de la unificació Alemanya: 1864-Guerra de Prússia contra Dinamarca. Prússia venç i s’annexa els ducats de schleswig i holstein, de parla Alemanya. 1866-guerra contra Àustria, de la qual surt derrotada. Creació de la Confederació d’Alemanya del nord. 1870-guerra entre Prússia i França. Els Estats del sud s’uneixen a la confederació d’Alemanya del nord per enfrontar-se A França. Derrota francesa Sedan i annexions d’Alsacia i Lorena.