Valenciano 3 eso primera evaluacion
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,02 KB
TEMA 3 :
EL CONTE
Narrar és explicar fets reals o ficticis que tenen lloc en un espai i un temps determinat.
Es una narració curta, generalment en prosa. Sol girar al voltant d’un únic esdeveniment i té pocs personatges.
Ha d´atraure látenció del lector en les primeres linies.
L’argument que es conta és molt més senzill que en la novel-la.
Els personajes no són nombrosos, i els pocs que hi apareixen no són caracterizats amb deteniment.
L’espai i l’época on es localitza no solen ser molt diversificats.
No hi abunden les descripcions ni els diàlegs.
L’èstil del conte es molt treballat.
ESTRUCTURA DEL CONTE
PLANTEJAMENT: descriu l’entorn, ofereix pistes temporals i espais per conéixer on transcorre l’acció , planteja els personatges, etc.
NUC: part on tenen lloc els fets principals. L’aparició d’un conflicte va seguida per tot un ventall de situaciones que tendeixen a embolicar la trama.
DESENLLAÇ : resolució del conflicto argumental.
ELS GRUPS SINTÀCTICS
Es un mot o contjunt de mots entorn d’un nucli que fa una funció determinada en la oració.
El grup nominal fa la funció de subjecte y el grup verbal de predicat.
TIPUS DE GRUPS SINTÀCTICS NUCLI EXEMPLE
Grup nominal Nom el xic
Grup verbal Verb arriba demà
Grup adjetival Adjectiu bastant gran
Grup adverbial Adverbi molt lentament
ELS DIPTONGS I ELS HIATS
DIPTONG: Es la pronúncia en una mateixa síl-laba de dues vocals.
Existeix dftong quand entren en contacte dues vocals, la segona de les quals és una i o una u. També en els grups g/q mas u mas vocal.
DIPTONGS CREICENTS :
G/Q mes U mes VOCAL
UA : guany, qua-tre
ÜE: qües-ti-ó , un-güent
ÜI: pin-güí , o-bli-qüi-tat
UO: quò-rum, quo-ta
DIPTONGS DECREIXENTS:
VOCAL MES I/U
AI: ai-re, mai AU: cau-ré
EI: rei-na, re-mei EU: he-reu, veu-re
OI: boi-ra, he-roi IU: es-tiu, viu-re
UI: buit, cui-na OU: cou-re, re-mou
Uu: duu, lluu
ELS HIATS
Es la concurrencia de dues vocals juntes que no formen part de la mateixa síl-laba.
Existeix hiat quan entren en contacte dues vocals, la segona de les quals no és ni una i ni una u.
Excepció: Si la primera vocal és u precedida de g o q forma diftong i no hiat.
COMPOSICIÓ
És el procediment amb qué formem paraules noves partint de la combinació de dos o més mots que tenen un significat propi.
FORMACIÓ DE PARAULES COMPOSTES
Poden formar-se a partir de distints procediments:
· Units directament: portaveu
· Units per un guionet: tres-cents
· Escrits per separat: pas zebra
Poden pertànyer a distintes categories gramaticals.
VERB+NOM : penja-robes, salvavides, trencaclosques…
NOM+NOM: ferrocarril, gos llop, nord-est…
NOM+ADJETIU: bonaventura, pas doble…
NOM+ ADJECTIV/PARTICIPI: benvingut, primmirat, clarivident
ADJECTIU+PARTICIPI : benvingut, primmirat, clarivident..
ADJECTIU+ADJECTIU: agredolç, artisticomusical..
NOM+VERB: colltòrcer, capgirar..
ADJETIU/ADVERBI+VERB: malparlar,menystenir
Composició amb un prefix tonic
Algunes paraules están formades per un prefix tònic i una altra paraula.
Els prefixos àtons com a-, en-, des-, etc els considerem prefixos derivatius.
LITERATURA
L’ÈPICA MEDIEVAL
Composicions que recollien la realitat histórica de l’epoca.
· EPOPEIES.
Poemes èpics que narraven fets heroics.
· CANÇONS DE GESTA
Poemes narratius centrats en fets historics, divulgada pels joglars amulants acompanyants d’instruments de corda, que recitaven o cantaven davant de públics de tota clase.
· CRÒNIQUES
Estan entre la historia i l’èpica . S’escriuen per a ser llegides, per a ser escoltadesi recitades.
Barregen la veritat histórica.
S’escriuen en la llengua propia.
L’ÈPICA I LA HISTÒRIA EN LES NOSTRES LLETRES
Corresponen a mitja segle XIII , la política expansionista de la casa d’Aragó s’orientà cap a la península Ibèrica.
Aquesta expansió territorial, consolidá la Corona d’Aragó i es produí una expansió cultural.
La data d’inici de la nostra literatura data de la segona mitat del segle XIII amb obres de Ramon Llull i la redacció de la Crònica del rei Jaume I.
LES CRÒNIQUES
Tenen gran valor històric i literari.
Finalitats:
· Explicar al poble accions politiques del rei.
· Exaltar el rei: la monarquía es presenta com a element cohesionador de tota la Corona d’Aragó.
EL CONTE
Narrar és explicar fets reals o ficticis que tenen lloc en un espai i un temps determinat.
Es una narració curta, generalment en prosa. Sol girar al voltant d’un únic esdeveniment i té pocs personatges.
Ha d´atraure látenció del lector en les primeres linies.
L’argument que es conta és molt més senzill que en la novel-la.
Els personajes no són nombrosos, i els pocs que hi apareixen no són caracterizats amb deteniment.
L’espai i l’época on es localitza no solen ser molt diversificats.
No hi abunden les descripcions ni els diàlegs.
L’èstil del conte es molt treballat.
ESTRUCTURA DEL CONTE
PLANTEJAMENT: descriu l’entorn, ofereix pistes temporals i espais per conéixer on transcorre l’acció , planteja els personatges, etc.
NUC: part on tenen lloc els fets principals. L’aparició d’un conflicte va seguida per tot un ventall de situaciones que tendeixen a embolicar la trama.
DESENLLAÇ : resolució del conflicto argumental.
ELS GRUPS SINTÀCTICS
Es un mot o contjunt de mots entorn d’un nucli que fa una funció determinada en la oració.
El grup nominal fa la funció de subjecte y el grup verbal de predicat.
TIPUS DE GRUPS SINTÀCTICS NUCLI EXEMPLE
Grup nominal Nom el xic
Grup verbal Verb arriba demà
Grup adjetival Adjectiu bastant gran
Grup adverbial Adverbi molt lentament
ELS DIPTONGS I ELS HIATS
DIPTONG: Es la pronúncia en una mateixa síl-laba de dues vocals.
Existeix dftong quand entren en contacte dues vocals, la segona de les quals és una i o una u. També en els grups g/q mas u mas vocal.
DIPTONGS CREICENTS :
G/Q mes U mes VOCAL
UA : guany, qua-tre
ÜE: qües-ti-ó , un-güent
ÜI: pin-güí , o-bli-qüi-tat
UO: quò-rum, quo-ta
DIPTONGS DECREIXENTS:
VOCAL MES I/U
AI: ai-re, mai AU: cau-ré
EI: rei-na, re-mei EU: he-reu, veu-re
OI: boi-ra, he-roi IU: es-tiu, viu-re
UI: buit, cui-na OU: cou-re, re-mou
Uu: duu, lluu
ELS HIATS
Es la concurrencia de dues vocals juntes que no formen part de la mateixa síl-laba.
Existeix hiat quan entren en contacte dues vocals, la segona de les quals no és ni una i ni una u.
Excepció: Si la primera vocal és u precedida de g o q forma diftong i no hiat.
COMPOSICIÓ
És el procediment amb qué formem paraules noves partint de la combinació de dos o més mots que tenen un significat propi.
FORMACIÓ DE PARAULES COMPOSTES
Poden formar-se a partir de distints procediments:
· Units directament: portaveu
· Units per un guionet: tres-cents
· Escrits per separat: pas zebra
Poden pertànyer a distintes categories gramaticals.
VERB+NOM : penja-robes, salvavides, trencaclosques…
NOM+NOM: ferrocarril, gos llop, nord-est…
NOM+ADJETIU: bonaventura, pas doble…
NOM+ ADJECTIV/PARTICIPI: benvingut, primmirat, clarivident
ADJECTIU+PARTICIPI : benvingut, primmirat, clarivident..
ADJECTIU+ADJECTIU: agredolç, artisticomusical..
NOM+VERB: colltòrcer, capgirar..
ADJETIU/ADVERBI+VERB: malparlar,menystenir
Composició amb un prefix tonic
Algunes paraules están formades per un prefix tònic i una altra paraula.
Els prefixos àtons com a-, en-, des-, etc els considerem prefixos derivatius.
LITERATURA
L’ÈPICA MEDIEVAL
Composicions que recollien la realitat histórica de l’epoca.
· EPOPEIES.
Poemes èpics que narraven fets heroics.
· CANÇONS DE GESTA
Poemes narratius centrats en fets historics, divulgada pels joglars amulants acompanyants d’instruments de corda, que recitaven o cantaven davant de públics de tota clase.
· CRÒNIQUES
Estan entre la historia i l’èpica . S’escriuen per a ser llegides, per a ser escoltadesi recitades.
Barregen la veritat histórica.
S’escriuen en la llengua propia.
L’ÈPICA I LA HISTÒRIA EN LES NOSTRES LLETRES
Corresponen a mitja segle XIII , la política expansionista de la casa d’Aragó s’orientà cap a la península Ibèrica.
Aquesta expansió territorial, consolidá la Corona d’Aragó i es produí una expansió cultural.
La data d’inici de la nostra literatura data de la segona mitat del segle XIII amb obres de Ramon Llull i la redacció de la Crònica del rei Jaume I.
LES CRÒNIQUES
Tenen gran valor històric i literari.
Finalitats:
· Explicar al poble accions politiques del rei.
· Exaltar el rei: la monarquía es presenta com a element cohesionador de tota la Corona d’Aragó.