Sobre la Veritat i la Mentida en Sentit Extramoral
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,92 KB
Sobre la Veritat i la Mentida en Sentit Extramoral
- Avaluació crítica del coneixement i el llenguatge: posa en dubte la validesa moral i metafísica absoluts.
- Autosupressió de la moral: els conceptes metafísics són metàfores.
- Llenguatge: prejudici ja format i consolidat.
- Crítica al platonisme (comporta nihilisme).
Anàlisi Ontològica
- Refusa tota onto que nega la vida com a esdevenir des d’un concepte de raó.
- Refuta la divisió metafísica ésser – aparença.
- Anàlisi genealògica: redueix la validesa d’idees al seu valor.
- Els conceptes fixats per la raó humana no responen a la raó ni són veritats lògiques ni necessàries; responen a la necessitat de supervivència.
- Raó i raó metafísica: expressions de la voluntat de poder.
- La metafísica platònica arrenca de l’error.
Anàlisi Epistemològica
- Els conceptes: ficcions útils del llenguatge, metàfores, no realitats, monedes sense encuny. La necessitat d’introduir ordre i unitat crea conceptes com a realitats objectives, fixes.
- La veritat: correspondència entre pensament i realitat, expressió d’una cosa prèvia, voluntat de poder, necessitat d’evitar l’esdevenir.
- Substitueix l'objectivitat del coneixement pel valor: veritat i concepte són només expressions del vol de poder i això és el que determina la veritat d’un concepte.
- Perspectivisme: tota veritat és una interpretació; no hi ha veritat objectiva. La interpretació és símptoma de voluntat de poder, múltiples interpretacions.
- Consciència del llenguatge: limita el pensament i la filosofia.
La Genealogia de la Moral
Període Positivista
- Química de les idees: valors transcendents com a sublimació de factors humans, massa humans.
- Errors en la moral: creure que puguin existir valors morals, creure en la llibertat d’elecció.
- Consciència: element compost que cal descompondre, escenari de conflictes.
- Criteri d’utilitat: l'home actua per instint de conservació; hipostèsia dels valors morals, seria contramoral — inversió de la moral i tancament del cercle.
Període Crític
- Genealogia dels valors morals (origen i valor), estudi de l’etimologia i anàlisi etimològica dels termes morals.
- Origen no moral de la moral: els nobles, des de la seva posició, designen i es distingeixen naturalment; creen llenguatge – és expressió del pathos a la distància.
- Moral noble (activa, afirmativa d’ells mateixos, expressa excel·lència i vol de poder) vs. Moral d’esclaus (reactiva, és una reacció, dèbil, nihilista; els sacerdots cerquen venjança imaginària).
- Inversió de la taula de valors (la moral occidental hereta, apareix la moral de ressentiment: origen en la interiorització dels sentits).
Així Va Parlar a Zaratustra
- Superació metafísica platònica: els valors i conceptes metafísics són metàfores.
- Mort de Déu: manca de valor dels pilars del cult occidental, no hi ha fonament – crisi cultural: s. Nihilisme.
- Il·lustració vs. postmodernitat.
- Nihilisme: consciència de l’engany – eliminació del món ésser, valors dominants i del sentit.
- Nihilisme passiu: desgràcia de la mort de Déu, incapaç d'afirmar la vida.
- Nihilisme actiu: possibilitat de crear nous valors, superació de 3 transformacions, afirmació del vol de poder; la innocència de l’esdevenir comporta l’etern retorn (principi cosmològic i vital, acceptació de l’amor al fet i no a un projecte amb finalitat).
- Vol de poder: força activa i no reactiva, intensitat, força, acceptació de la incertesa, risc.
- Temporalitat cíclica vs. lineal.
Utilitarisme de Mill
- Reformulació: hedonisme universalista.
- Obligació moral: simpatia i sentiment.
- Utilitarisme de la norma, qualitatius vs. quantitatius, satisfacció i felicitat (cultura com a espai comú, límits socials, democràcia cultural, requereix reforma).
Conreu Interior
- Reformulació dels límits del liberalisme, societat com a conjunt d’individus.
- Afirma individualitats i reforma social.
Llibertat
- Defineix llibertats socials: dret bàsic respectable.
- Individu independent a la societat: llibertat plena.
- Crítica dels processos d’uniformització: estat mínim (3 llibertats).
Filosofia Política
- Defensa de l'estat mínim i drets de les minories.
- Regulació de la societat pel principi de justícia (principi directiu de tota vida social, neix de la reflexió de la seva utilitat com a eina general del bé).
- Distinció entre moralitat i legalitat.