Sobre la Veritat i la Mentida en Sentit Extramoral

Sobre la Veritat i la Mentida en Sentit Extramoral

- Avaluació crítica del coneixement i el llenguatge: posa en dubte la validesa moral i metafísica absoluts.

- Autosupressió de la moral: els conceptes metafísics són metàfores.

- Llenguatge: prejudici ja format i consolidat.

- Crítica al platonisme (comporta nihilisme).

Anàlisi Ontològica

- Refusa tota onto que nega la vida com a esdevenir des d’un concepte de raó.

- Refuta la divisió metafísica ésser – aparença.

- Anàlisi genealògica: redueix la validesa d’idees al seu valor.

- Els conceptes fixats per la raó humana no responen a la raó ni són veritats lògiques ni necessàries; responen a la necessitat de supervivència.

- Raó i raó metafísica: expressions de la voluntat de poder.

- La metafísica platònica arrenca de l’error.

Anàlisi Epistemològica

- Els conceptes: ficcions útils del llenguatge, metàfores, no realitats, monedes sense encuny. La necessitat d’introduir ordre i unitat crea conceptes com a realitats objectives, fixes.

- La veritat: correspondència entre pensament i realitat, expressió d’una cosa prèvia, voluntat de poder, necessitat d’evitar l’esdevenir.

- Substitueix l'objectivitat del coneixement pel valor: veritat i concepte són només expressions del vol de poder i això és el que determina la veritat d’un concepte.

- Perspectivisme: tota veritat és una interpretació; no hi ha veritat objectiva. La interpretació és símptoma de voluntat de poder, múltiples interpretacions.

- Consciència del llenguatge: limita el pensament i la filosofia.

La Genealogia de la Moral

Període Positivista

- Química de les idees: valors transcendents com a sublimació de factors humans, massa humans.

- Errors en la moral: creure que puguin existir valors morals, creure en la llibertat d’elecció.

- Consciència: element compost que cal descompondre, escenari de conflictes.

- Criteri d’utilitat: l'home actua per instint de conservació; hipostèsia dels valors morals, seria contramoral — inversió de la moral i tancament del cercle.

Període Crític

- Genealogia dels valors morals (origen i valor), estudi de l’etimologia i anàlisi etimològica dels termes morals.

- Origen no moral de la moral: els nobles, des de la seva posició, designen i es distingeixen naturalment; creen llenguatge – és expressió del pathos a la distància.

- Moral noble (activa, afirmativa d’ells mateixos, expressa excel·lència i vol de poder) vs. Moral d’esclaus (reactiva, és una reacció, dèbil, nihilista; els sacerdots cerquen venjança imaginària).

- Inversió de la taula de valors (la moral occidental hereta, apareix la moral de ressentiment: origen en la interiorització dels sentits).

Així Va Parlar a Zaratustra

- Superació metafísica platònica: els valors i conceptes metafísics són metàfores.

- Mort de Déu: manca de valor dels pilars del cult occidental, no hi ha fonament – crisi cultural: s. Nihilisme.

- Il·lustració vs. postmodernitat.

- Nihilisme: consciència de l’engany – eliminació del món ésser, valors dominants i del sentit.

- Nihilisme passiu: desgràcia de la mort de Déu, incapaç d'afirmar la vida.

- Nihilisme actiu: possibilitat de crear nous valors, superació de 3 transformacions, afirmació del vol de poder; la innocència de l’esdevenir comporta l’etern retorn (principi cosmològic i vital, acceptació de l’amor al fet i no a un projecte amb finalitat).

- Vol de poder: força activa i no reactiva, intensitat, força, acceptació de la incertesa, risc.

- Temporalitat cíclica vs. lineal.

Utilitarisme de Mill

- Reformulació: hedonisme universalista.

- Obligació moral: simpatia i sentiment.

- Utilitarisme de la norma, qualitatius vs. quantitatius, satisfacció i felicitat (cultura com a espai comú, límits socials, democràcia cultural, requereix reforma).

Conreu Interior

- Reformulació dels límits del liberalisme, societat com a conjunt d’individus.

- Afirma individualitats i reforma social.

Llibertat

- Defineix llibertats socials: dret bàsic respectable.

- Individu independent a la societat: llibertat plena.

- Crítica dels processos d’uniformització: estat mínim (3 llibertats).

Filosofia Política

- Defensa de l'estat mínim i drets de les minories.

- Regulació de la societat pel principi de justícia (principi directiu de tota vida social, neix de la reflexió de la seva utilitat com a eina general del bé).

- Distinció entre moralitat i legalitat.