Geografia examen bachillerato analizar esquemas

2. Definiu els conceptes altiplà i conca d’erosió Altiplà- és una meseta (espai pla i per sobre de nivell del mar).Conca d’erosió- Són  espais que han estat erosionades, excavades, per un riu , torrentEn trobar-se materials tendres, argiles . Com  el Collsacabra, el Lluçanès i el Moianès i l'altiplà de la Segarra3. Explica l’origen geomorfològic de la Depressió Central. Escriu el nom de tresaltiplans i/o planes que en formin part.La Depressió Central és constituïda per materials del terciari, que es dipositaren en el gran golf marí (i després llac) que delimitava el massís pirinenc i el massís catalano-balear.^[1] D'aquesta fase de sedimentació marina trobem gresos, calcàries i margues gris-blavenques (aquestes dues últimes allí on la sedimentació és més tranquil·la) i conglomerats (en els grans cons de dejecció dels rius pirinencs i catalano-balears). L' evaporació va produir la concentració de sals (sòdiques, potàssiques i guixos).4. Exposa resumidament les característiques del paisatge de la Depressió Central a) Trets principals del relleu de la Depressió Central. Des d'un punt de vista físic, és una successió d'altiplans d'entre els 800 i 1.000 metres que van perdent alçada (fins els 100 metres) cap a l'oest fins arribar a la Depressió de l'Ebre. Limitant aquestes alçades, s'estenen conques d'erosió que han anat excavant els rius en trobar-se materials tendres del tipus argiles i margues Conca de Barberà, Pla del Bages, Pla de LLeida .b) Tipus de clima, vegetació i classes de conreu que hi predominen.- Clima continental- Territori de la Segarra al Segrià, aproximadament. És una baixa plana (120-500 m) amplament oberta per l'oest. Aquesta plana és la terminació oriental de la gran plana de l'Ebre mitjà. El clima és mediterrani continental de tendència àrida, és le lloc on plou menys de Catalunya entre 400 i 350 litres. Clima continental- Vegetació: Màquia continental de garric i arçot.Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitats força variables i la presència d'un estrat herbaci poc important. Es troba a zones interiors de clima continental sec com la Depressió Central catalana. A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garric A l'estrat arbustiu podem trobar: càdec, arçot, savina- Conreu : Els conreus ocupen el 34% de la superfície comarcal. Hi predomina el secà: cereals (21 231 ha), vinya (3 286 ha), ametllers (727 ha) i olivera (460 ha), i també tenen una certa presència en l'agricultura comarcal el farratge (449 ha) i els conreus industrials (505 haEl règim de les explotacions agràries predominant és la propietat. En les activitats ramaderes es destaquen les granges d'aviram (608 260 caps el 1999) i de porcí (96 873 caps), a més del bestiar boví (7 141 caps) i l'oví (16 674 caps).c) Característiques del poblament i de les activitats econòmiques principals. Esmenta el nom de cinc capitals de comarca situades a la Depressió Central.     Borges BlanquesMollerussa Cervera LLeida Tàrrega.2. Definiu el concepte transport i exposeu les funcions que acompleix una xarxa de transport. Quins factors determinen que la xarxa de transport dun territori sigui més o menys densa?El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre. Les particularitats dels mitjans de transport es fonamenten en les tècniques per tal d'aconseguir els seus objectius, que són el moviment de càrregues o de persones d'un lloc a un altre en unes condicions determinades. Per aconseguir-ho es fan servir diferents tipus de transports, fàcilment classificables per separat, atenent als diferents tipus d'elements que les composen en termes de via, vehicle i planta motriu.
Els vehicles que es mouen per les xarxes de transport inclouen els automobils, les bicicletes, els autobusos, els camions, les persones, els helicòpters, i els avions. Les operacions tracten la manera en què s'utilitzen els vehicles, i els procediments especificats per aquest fi inclouen el finançament, els aspectes legals i les polítiques. A la indústria del transport, les operacions i la propietat de la infraestructura poden ser públiques o privades, segons el país i el mitjà de transport.4.Expliqueu què és una deslocalització de producció.
Deslocalització de producció es quan una empresa marxa dun païs a un altre on els salaris són més baixos, hi ha una productivitat acceptable i infraestructura suficient.5.Raoneu per què lexistència duna gran quantitat de mà dobra barata no és lúnic avantatge per efectuar una deslocalització.Perque per passar del salari al cost salarial unitari cal tenir en compte la productivitat. En aquest aspecte, els empleats dels països desenvolupats mantenen un avantatge a causa duna utilització del capital més important i amb més rendiment. Daltra banda, les deslocalitzacions no es realitzen cap als països on la mà dobra és menys cara, com els africans, sinó cap als que combinen mà dobra barata, productivitat acceptable i infraestructura suficient.9. Definiu els conceptes següents: comerç exterior i comerç interior; comerç majorista I comerç detallista; exportació i importació.El comerç exterior és lintercambi de bens i serveis entre dos regions economiques. Exemple: lintercambi de bens i serveis entre la Unió Europea i America.El comerç interior és comlexterior pero tot dintre el mateix païs.El comerç majorista és la activitat de compra venta que el seu comprador no és el consumidor final sino que ho tornara a vendre.El comerç detallista és quan es ven unproducta directament al consumidor final.L exportació és la venda de productes i prestació de serveis nacionals a lextranjer.Limportació és ladquisicio per part dun pa:is deproductes fabricats a lexterior.

2. Explica el significat dels conceptes biosfera i ecosistema.Biosfera: La biosfera és la part de la Terra en què es desenvolupen els organismes vius, comprèn la regió inferior de l'atmosfera, els mars i les capes més exteriors del sòl. Aquesta capa d'aire, terra i aigua és capaç de sustentar la vida incloent la totalitat dels éssers vius i el seu ambient.Ecosistema: és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius biocenosi i el medi físic on es relacionen biòtop, les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes Reserva de la Biosfera: Es pot dir que la Reserva de la Biosfera representa una figura de protecció mundial que implica la conservació tant de valors naturals com humans (creixement sostenible).Conservació dels paisatges, els ecosistemes, les especies i la diversitat genética. Parc Natural:  És aquell espai natural amb caracteristiques biólogiques o paisatgistiques en el que es preten garantitzar la seva protecció. Els parcs naturals enfoquen la seva atenció en la conservació y manteniment de la seva flora i fauna. Poden ser maritims o terrestres i trobarse a la muntanya, al mar, al desert o qualsevol altre espai definit geogràficament.Funcions ambientals dels espais naturals. La preservació dels valors naturals i paisatgístics dels espais naturals, agraris i forestals, en equilibri amb el desenvolupament socioeconòmic del territori i el seu ús social.  Importància de la biodiversitat per a les societats humanes.La biodiversitat és garantia de benestar i equilibri en la biosfera. Els elements diversos que constitueixen la biodiversitat conformen veritables unitats funcionals, que aporten i asseguren molts dels "serveis" bàsics         per a la nostra supervivencia. Principals amenaces que afecten els espais naturals actualment. Les principals amenaces són: el fort creixement demogràfic, la contaminació, la desforestació, la desaparició de les zones humides, els incendis forestals, introducció d’espècies no autòctones.

 cal que esmentem si ens trobem davant duna taula, un mapa polític (de Catalunya, Espanya, Europa...), un mapamundi, un gràfics (de barres, de línies, de sectors...), una piràmide de població, un climograma.Exemple: Ens trobem davant una piràmide de població...Què ens representa?Amb el títol del gràfic obtindrem fàcilment aquesta informació.De quin any o anys ens parla?.- Quina és la font?.5.- Com sens mostra aquesta informació?Cal descriure visualment la imatge, columnes, llegenda, colors que indiquen diferents dades, si hi ha agrupacions dels elements (per exemple, destacar si en una taula sagrupen els països que hi ha desglossats en països desenvolupats o subdesenvolupats), intervals dels valors presentats (per exemple, en una piràmide de població, destacar que se separen els homes de les dones -esquerra i dreta- i que les franges dedat són intervals de 5 anys). És important també dir en quins valors sens mostren les dades: milions, milers, percentatges, tants per mil...6.- Què és allò més destacable de la informació que sens presenta?Cal mencionar quins són els valors màxims i mínims que es representen (per exemple, en un mapa les ciutats més poblades, cal dir la més poblada i la menys...).- En cas daparèixer més dun valor (si shan de comparar preus amb nivell de producció, per exemple), cal esmentar els valors extrems dels dos i dir-ne la relació que mostra el gràfic (quan un augmenta, laltre disminueix). En altres casos, com els mapes, cal destacar com sagrupa geogràficament la informació que sens mostra (predominança en països desenvolupats o subdesenvolupats, zones costaneres o zones interiors).7.- Ús de termes geogràfics:saconsella que en els mapes sutilitzin els punts cardinals enlloc de termes com dreta, esquerra, a dalt i a baix.En els gràfics, és convenient parlar dels eixos (x, y) enlloc dhoritzontal i vertical.Aquest aspecte és important en totes les preguntes de redacció, com també ho és lús de sinònims i la presentació de la informació de forma estructurada.

2. Definiu els conceptes font d’energia i combustible fòssil- fonts d’energia: són recursos materials i fenòmens naturals utilitzats per extreure energia per a les activitats humanes. Des de molt antic s'han anat descobrint i utilitzant fonts d'energia molt diverses, que han anat variant en funció del desenvolupament tecnològic al què s'ha arribat en cada època històrica. A l’actualitat cada cop més estem utilitzant fonts d’energia renovables com el vent, el sol per obtenir electricitat..- combustible fósil: són aquells combustibles originats per la fossilització de la matèria orgànica. És una font      primària de la que formen part el carbó, el petroli i l gas natural. Es tracta d’una energia no renovable i l’ús en la producció i consum d’energia provoca un dels més importants impactes ambientals, l’increment de l’efecte hivernacle.3. Explica què és l’OPEP. Esmenta el nom dels països que en formin part. Quina és la influència de l’ OPEP en l’establiment del preu mundial del petroli?L’OPEP (Organització de Països exportadors de petroli) constitueix avui un dels principals agrupaments mundials. La seva acció determina el curs dels esdeveniments econòmics dels països d’occident. El control que exerceix sobre els preus del petroli i la unitat que fins ara ha tingut les seves decisions, l’han convertit en un poderós instrument de defensa dels interessos dels països productors.L’OPEP és una organització Inter- governamental creada a l’any 1960 a Irak per Veneçuela, Aràbia Saudita, Iran, Irak i Kuwait, a la que posteriorment es van integrar Argèlia , Emirats Àrabs Units, Indonèsia, Líbia, Nigèria, Qatar . L’ OPEP va ser registrada en la Secretaria de Nacions Unides el 6 de novembre e 1962.4. Exposa la problemàtica actual del consum de petroli d’acord amb l’esquemasegüent:a) Quin és l’origen del petroli, com s’extreu i es transporta?Origen fòssil, s’extreu amb l’utilització de grans torres de perforació i es transporta:Per terra amb ferrocarril, camions i oleoductes (tubs)Per mar amb grans vaixells , petrolersb) És el petroli un recurs sostenible? Justifica la resposta.Es tracta d’un recurs que té un vigència  vol dir que no és renovable i a més és escàs

 1.- Què és el PIB  i què és el PIB per càpita?P.I.B:És el valor monetari  total de la producció de bens i serveis d’un país durant un període de temps, normalment és un any o per trimestre.P.I.B per càpita: És el mateix però per habitants d’un país. S’utilitza per conèixer la riquesa del país del qual estigui valorant. 3.3. Com es veurà afectada Espanya en passar de l’Europa dels 15 a la dels  27 (any 2007). Any 2004  s’incorporen els països  Xipre, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, república Txeca, Eslovènia i EslovàquiaAny 2007 s’incorporen  els països de Bulgària i Romania La política comunitària de cohesió per al 2007-2013 ha implicat una reducció de recursos important per al conjunt d’Espanya, degut a la concentració dels recursos cap als nous estats membres de la UE incorporats després de 1 de gener de 2004 (Letònia, Lituània,Estònia, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Malta, Xipre, Bulgària i Romania) -que tenen un grau de desenvolupament molt per sota de la mitjana-, i també per la positiva evolució de la economia espanyola en els darrers anys.No obstant, la disminució dels recursos per a Espanya serà gradual, havent-ne establert un període transitori per al Fons de cohesió (3.250 milions d’euros a preus de 2004) i la creació d’un fons específic, l’ anomenat “Fons tecnològic”, amb una dotació de 2.000 milions d’euros (a preus de 2004) del FEDER, que té com a objectiu contribuir a reduir el “gap” tecnològic que existeix amb la resta de països desenvolupats. Cal assenyalar que en la negociació també es va aconseguir el manteniment de l’objectiu 2 Competitivitat regional i ocupació, que durant les negociacions de les perspectives financeres estava en risc de desaparèixer.quins requisits polítics i econòmics són necessaris per a formar part de la Unió Europea Els països candidats a formar part de la UE han d’estar regits per sistemes polítics democràtics. Han d’acceptar el principis de llibertat, democràcia i respecte als Drets Humans, així com les llibertats fonamentals pròpies dels Estats de dret. Els criteris econòmics que cal complir consisteixen en l’adopció d’una economia de lliure mercat en la qual ha de poder fer front a la competència inherent a aquest tipus d’economia. Per poder formar part de la zona euro s’ha de convergir en un seguit d’indicadors econòmics com el dèficit pressupostari, el  deute públic, la inflació, els tipus d’interès i l’estabilitat de canvi de la moneda pròpia.  Els Estats de la llista que no formen part de la UE són: Croàcia, Noruega, Islàndia, Ucraïna i Suïssa.principals formes politicoadministratives de l’organització territorial a l’Estat espanyol i a Catalunya..L Estat sorganitza territorialment en municipis, provincies i en les comunitats autonomes.Les províncies d'Espanya van ser la divisió administrativa anterior a la divisió actual de 17 autonomies amb diferents nivells d'autogovern, i actualment es consideren una subdivisió administrativa d'aquestes.Aquesta divisió, amb algunes diferències, fou plantejada en 1833 per Javier de Burgos basant-se en els límits dels antics regnes hispànics, i sobre un plantejament demogràficament i geogràficament homogeneïtzador, així com centralitzador de l'Estat cap a Madridles comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol.Aquestes comunitats autònomes són formades per provínciesamb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris d'entitat regionalhistòrica.Les autonomies gaudeixen d'autonomia legislativa i competències exclusives així com de la facultat d' administrar- se mitjançant llurs propis representants. el municipi com a sistema d’organització territorialomposició del consistori municipal (regidors i presidència de l’alcalde) i a les competències municipals: urbanisme, seguretat, transport públic, sanitat, medi ambient, contractació d’obres i serveis i a l’autoritat del govern de la comunitat autònoma en l’alteració dels límits municipals.Els municipis són administrats pels ajuntaments mitjançant un alcalde o alcaldessa, i un nombre de regidors o regidores, que estan en funció del nombre d’habitants. Les seves competències són reconegudes per la Llei de Bases de Règim Local i es centren bàsicament en l’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics, el transport d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i la protecció del medi ambient.