Català

Cinema. Tipus de plans: Gran pla general: la forma humana apareix molt petita, Pla de conjunt/sencer: figura humana sencera, Pla americà/tres quarts: figura humana tallada per sota del genoll, Pla mitjà: figura humana de cintura cap amunt, Primer pla: la cara duna persona, Pla detall: molt de prop un objecte. Vocabulari: Guió: Obra escrita sobre la qual es fa un film. Crèdits: llista de persones que participen en una pel·lícula. Caracterització: procés dadaptació dun actor a un personatge (maquillatge, vestuari...) Rodatge: filmació de la pel·lícula. Presa: fragment de pel·lícula rodat ininterrompudament per la càmera. Seqüència: conjunt de fotogrames corresponents a una sola filmació. Pla: sèrie de plans que constitueixen una unitat daccions dins el mateix temps i espai. Director: persona que dirigeix la filmació duna pel·lícula. Càmera: aparell que permet enregistrar les imatges dun objecte en moviment. Gag: escena que provoca el riure del públic. Producció: conjunt dactivitats econòmiques per a la realització dun film. Muntatge: procés dordenar, unir i tallar el material filmat per crear una pel·lícula. Doblatge: substitució del so original per un altre de millor qualitat o en una altra llengua. Tràiler: muntatge efectuat amb algunes escenes del film amb una finalitat promocional. Estrena: primera exhibició duna pel·lícula davant el públic. Elaboració duna pel·lícula: guió literari, guió tècnic, selecció dactors, distribució, rodatge, banda sonora, muntatge, doblatge, estrena. Cprep i CC . El Cprep completa el significat d'un verb de règim preposicional. Les preposicions Febles (a, amb, de, en, per) desapareixen davant que. Davant d'un infinitiu s'ha de posar a o de. El CC afegeix informació addicional a allò que expressa el verb. El Cprep i el CCL introduïts per la preposició de se substitueixen pel pronom feble en. Tots els altres per hi. El mots homònims són els que deriven de dues paraules diferents però sescriuen i pronuncien igual. Piula: petard petit de paper, el pollet crida la gallina. Pilot: munt dobjectes desordenats els uns sobre els altres, conductor duna nau o un avió. Negar: dir que una cosa no es certa, asfixiar per immersió en un líquid. Busques: les agulles dun rellotge, cercar alguna cosa. Falla: fractura de lescorça terrestre, el que es crema a València. El complement atributiu expressa una qualitat del subjecte amb ser, estar, semblar. Quan el complement atributiu és un article o un demostratiu se substitueix per el, la, els, les.El complement atributiu indeterminat se substitueix pel pronom ho. Quan volem remarcar l'atribut també podem substituir-lo pel pronom en. El complement predicatiu: adjectiu després del verb, se substitueix pel pronom hi. El pronom en substitueix: fer-se, dir-se, elegir, nomena o per intensificar. Oficis i professions. Lampista: repara una aixeta que goteja. Electricista: instal·la un endoll. Drapaire: recull roba i paper vell. Mecànic: canvia loli del cotxe. Escura-xemeneies: neteja la xemeneia. Escombraire: recull la brossa. Matalasser: ven somiers i matalassos. Cardiòleg: opera el cor. Serraller: canvia el pany de la porta. Veterinari: vacuna a un animal. L'empresa i el comerç. Ex.1: Apoderat: persona que ha rebut poders duna altra per representar-la. Majorista: comerciant a lengròs. Proveïdor: aquell qui subministra mercaderies a empreses i comerciants. Executiu: membre de la direcció duna empresa comercial. Comissionista: persona que actua com a agent duna altra i que cobra una part de les transaccions. Secretari: encarregat de ladministració, el telèfon i lordinador. Corredor: agent mediador que intervé en compres i vendes de tota mena. Administrador: persona encarregada de gestionar béns o negocis duna altra persona, societat, etc. Tresorer: persona que guarda i administra els cabals dun banc, duna associació, duna dependència pública, etc. Ex.2: Bestreta-acompte, fallida-bancarrota, atur-desocupació, liquidació-quitança, prima-plus, lloguer-arrendament, remuneració-retribució, quota-derrama, benefici-guany, empresa-societat. Ex.3: L'augment de vendes ha fet que l'empresa tanqués l'exercici amb rèdit. He invertit bé el meu capital i n'he obtingut un superàvit elevat. La Generalitat li va expropiar uns terrenys per construir l'autopista. El banc li ha hagut d'embargar el pis. L'ajuntament fa anys que arrossega un gran dèficit pressupostari. La galeria d'art ha organitzat una subhasta per vendre un Picasso.

Cinema. Tipus de plans: Gran pla general: la forma humana apareix molt petita. Pla de conjunt/sencer: figura humana sencera.Pla americà/tres quarts: figura humana tallada per sota del genoll.Pla mitjà: figura humana de cintura cap amunt.Primer pla: la cara duna persona.Pla detall: molt de prop un objecte. Vocabulari: Guió: Obra escrita sobre la qual es fa un film. Crèdits: llista de persones que participen en una pel·lícula. Caracterització: procés dadaptació dun actor a un personatge (maquillatge, vestuari...). Rodatge: filmació de la pel·lícula. Presa: fragment de pel·lícula rodat ininterrompudament per la càmera. Seqüència: conjunt de fotogrames corresponents a una sola filmació. Pla: sèrie de plans que constitueixen una unitat daccions dins el mateix temps i espai. Director: persona que dirigeix la filmació duna pel·lícula. Càmera: aparell que permet enregistrar les imatges dun objecte en moviment. Gag: escena que provoca el riure del públic. Producció: conjunt dactivitats econòmiques per a la realització dun film. Muntatge: procés dordenar, unir i tallar el material filmat per crear una pel·lícula. Doblatge: substitució del so original per un altre de millor qualitat o en una altra llengua. Tràiler: muntatge efectuat amb algunes escenes del film amb una finalitat promocional. Estrena: primera exhibició duna pel·lícula davant el públic. Elaboració duna pel·lícula: guió literari, guió tècnic, selecció dactors, distribució, rodatge, banda sonora, muntatge, doblatge, estrena. CPREP I CC. El Cprep completa el significat d'un verb de règim preposicional. Les preposicions Febles (a, amb, de, en, per) desapareixen davant que. Davant d'un infinitiu s'ha de posar a o de. El CC afegeix informació addicional a allò que expressa el verb. Substitució: El Cprep i el CCL introduïts per la preposició de se substitueixen pel pronom feble en. Tots els altres per hi.  El mots homònims són els que deriven de dues paraules diferents però sescriuen i pronuncien igual. Vocabulari: Piula: petard petit de paper, el pollet crida la gallina. Pilot: munt dobjectes desordenats els uns sobre els altres, conductor duna nau o un avió. Negar: dir que una cosa no es certa, asfixiar per immersió en un líquid. Busques: les agulles dun rellotge, cercar alguna cosa. Falla: fractura de lescorça terrestre, el que es crema a València. El complement atributiu expressa una qualitat del subjecte amb ser, estar, semblar. Substitució: Quan el complement atributiu és un article o un demostratiu se substitueix per el, la, els, les. El complement atributiu indeterminatse substitueix pel pronom ho. Quan volem remarcar l'atribut també podem substituir-lo pel pronom en. El complement predicatiu. Substitució: Generalment hi substitueix el complement predicatiu. En substiteix el CPred. de verbs com fer-se, dir-se o quan es vol remarcar alguna cosa. Oficis i professions. Reparar una aixeta: lampista. Instal·lar un endoll: electricista. Recollir roba i paper vell: drapaire. Canviar l'oli del cotxe: mecànic. Netejar les xemeneies: escura-xemeneies. Recollir la brossa: escombraire. Vendre somiers i matalassos: matalasser. Operar el cor: cardioleg. Canviar el pany d'una porta: serraller.  Vacunar un animal: veterinari. L'empresa i el comerç. Ex.1: Apoderat: persona que ha rebut poders d'una altra per representar-la. Majorista: comerciant a l'engròs. Proveïdor: qui subministra mercaderies a empreses i comerciants. Executiu: membre de la direcció d'una empresa comercial. Comissionista: persona que actua com a agent d'una altra i que cobra una part de les transaccions. Secretari: persona encarregada d'administrar els paper i estar al telèfon i ordinador. Corredor: Agent mediador que intervé en compres i vendes de tota mena. Administrador: persona encarregada de gestionar béns o negocis d'una altra persona o societat. Tresorer: persona que guarda i administra els cabals d'un banc. Ex.2: bestreta-acompte, fallida-bancarrota, atur-desocupació, liquidació-quitança, prima-plus, lloguer-arrendament, remuneració-retribució, quota-derrama, benefici-guany, empresa-societat. Ex.3: L'augment de vendes ha fet que l'empresa tanqués l'exercici amb rèdit. He invertit bé el meu capital i n'he obtingut un superàvit elevat. La Generalitat li va expropiar uns terrenys per construir l'autopista. El banc li ha hagut d'embargar el pis. L'ajuntament fa anys que arrossega un gran dèficit pressupostari. La galeria d'art ha organitzat una subhasta per vendre un Picasso.