Comunicació del llenguatge

La comunicació:establir alguna cosa amb algú altre no només ho fan els éssers humansElements de la comunicació:emissor:agent que emet el missatgeReceptor:agent que rep el missatgeMissatge:informació que es vol transmetreCodi: conjunt de paraules, gestos...que utilitzem per construir el missatgeCanal: mitjà pel qual es transmet el missatge(aire,cable...)Soroll: transferències que pot haver en la transmissió del missatge.Context:tota la situació que envolta el missatge i que condiciona la interpretació del significat del missatge Intencionalitat:implica la intenció de comunicarFeedback:fa que retorni la informacióEl Codi:és regeixen per un conjunt de regles i si no hi ha regles no hi ha codiSigne: representació perceptible pels sentits (significants), d’una realitat (significat)Tipus de Codis:Codi lingüístic:codi de la llengua (verbal)Codi no lingüístic:no basat en llengües(visuals, gestuals,acústics,tàctilsVisuals:semàfors,banderes de la platjaGestual:signes,la policia a la carreteraAcústic:basats en el soroll,timbre del coleTipus de signes:Indici:signe que permet deduir la presència d’un fenomen, degut a la relació que existeix entre ells(fum=foc)Icona:signe creat en base a la natura, d’allò que representa (la imatge del lavabo noi i noia)Símbols:signe que s’ha creat per convenció, costum o decisió social.arbitrari i no té perquè tenir relació amb la realitat(números, paraules)Formes de la comunicació humana:parteix de dos eixos: verbal,no verbal:Parla,Escriptura   vocal,no vocal:Parallenguatge, Kinèsia,ProxèmiaC. verbal:l'executa l’ésser humà, a través dels seu aparell bucofonatori i/o moviments motrius. Pot ser vocal(paraules sonores,parla) i no vocal(correspon als diferents tipus d’escriptura)C. no verbal:es produeix a través de signes de gran varietat: imatges sensorials,visuals,auditiva.És tot aquell que no té components lingüístics.La regla de Meharabian: verbal(30%),no verbal(70%) en alguns casos verbal(7%)no verbal(93%). Podem distingir: Parallenguatge:component vocal de la comunicació , que no té en compte el contingut verbalKinesia:no és vocal.la informació que recollim quan una persona està parlant. Estudia tots aquells fenòmens no verbals que en l’ésser humà oscil·len entre el comportament i la comunicació (moviments que fem quan ens comuniquem), els aspectes més importants de la comunicació humana: comunicació facial, mirada i les mans.Proxemia:estudia l’espai interpersonal en les relacions i les comunicacions, segons com les persones utilitzem aquest espai, influeix en la seva capacitat de relacionar-se i facilita la consecució de determinants objectius comunicatius. Espai interpersonal:D.mínima: 15-45 cmD.personal: 46-120 cmD.social: 120-360 cmD.pública:+de 360 cmllenguatge:fenomen serveix per intercanviar idees, emocions i sentiments mitjançant un sistema de signes orals i escritsLa llengua:sistema de signes orals i escrits que estretament units a una comunitat cultural i social, formant a la seva vegada una comunitat lingüísticaLa parla:realització concreta de la llengua en un moment i en una situació determinadaFuncions del llenguatge:segons l’objectiu que persegueix la comunicaciófunció instrumental:utilitzem el llenguatge per fer cosesfunció reguladora de la conducta dels altres: utilitzem el llenguatge per controlar o modificar la conducta del altreFunció interraccional:utilitzem el llenguatge per relacionar-nos amb els altresfunció imaginativa:utilitzem el llenguatge per imaginar, jugarFunció informativa:utilitzem el llenguatge com a recurs per explicar o manifestar fets.Components del llenguatge:3 componentsContingut: té que veure amb el que es diu, fa referència al significat(realitat)Significat:contingutSignificant:paraules,representació de la realitatForma:l’aspecte extern del llenguatge,el com es diu coloquial,formal)Ús(pragmàtica): és l’intenció que té el que es diu, el perquè diem allò*Aquests 3 continguts s’han de tenir molt en compte quan estem amb discapacitats. El llenguatge verbal:Mecanismes fisiològics:La comunicació mitjançant el llenguatge verbal(parla), requereix de la participació de diverses estructures i sistemes fisiològics.En el cas del llenguatge verbal oral, el procés és el següent:Recepció: el missatge arriba en forma de so,vibracions de l’aire a la via auditiva. A l’oïda intern les vibracions són transformades en impulsos nerviosos que a través del nervi auditiu van al cervellExpressió i comprensió: el cervell està dividit en diverses àrees que s’ocupen de funcions específiques en els processos de comunicació intervenen dos àrees:a)àrea de descodificació o Wernicke: és on els impulsos nerviosos són descodificats, és l’àrea del llenguatge relacionada amb la comprensió del significat de les paraules.b)àrea de descodificació o Broca. És on els impulsos nerviosos són codificats, per lo tant és l’àrea on es creen(produeixen) el missatge.c)Emissió: aparell bucofonador o fonoarticulatori és el responsable de transformar en so articulat els missatges que rep del cervell en forma d’impulsos nerviosos. Els principals components de l’aparell bucofonador són:Aparell respiratori, que ens proporciona aire. Les cordes vocals, situades a la laringe que és on es crea el so quan les cordes vibran amb l’aire que passa.Un sistema articulatori, que permeti el so creat a les cordes vocals i es transformi en paraules.Les parts implicades en l’articulació són: llavis, dents, llengua, paladar tou, paladar dur i vel del paladar.Caixa de ressonància del so, que són les fosses nassals , la boca, la faringe.Caixa de ressonància del so, que són les fosses nassals , la boca, la faringe. Components del llenguatge: Contigut,Forma, Us.Nivell d'analisis del llenguatge:Semantica:estudia el significat de les paraules.Fonologia:el so de les paraules. Morfosintaxi:estudia la composicio de les paraules i l'estructura d'aquetes.Pragmatica:Estudia els coneixements que  relacionen els contextos amb  els usos del llenguatge. La intencionalitat de l’acte  comunicatiu.

Unitats lingüístiques:

-Fonema:unitat mínima sonora del llenguatge i no té significat.

-Morfema:unitat mínima construïda que es pot separar en la cadena verbal i que té significat.

-Oració:unitat lingüística composada per subjecte i predicat. L’oració està formada per paraules

-Discurs:conjunt articulat d’oracions i sobretot ha de tenir coherència.

1.4.1 Mecanismes que intervenen en l’adquisició del llenguatge verbal:

Hi ha dos tipus:

1.Intern:a)nivell d’intel·ligència: influeix en la capacitat d’adquisició del llenguatge   verbal.b)maduresa fisiològica: no podem arribar a un cert nivell de llenguatge sino estan desenvolupats aquests.Externs: tres aspectes interrelacionats bàsics per al bon desenvolupament de la capacitat lingüísticaProcessos d’imitació: com a font d’aprenentatge, mecanisme bàsic per a un bon aprenentatge del llenguatge.Estimulació adequada: si a una persona no se l’estimula de manera adequada, no aprendrà , no desenvoluparà un llenguatge adequatInteracció amb els altres: bàsicament els processos d’imitació i estimulació adequats es basen en una interacció amb els altresTeories de l’adquisició del llenguatge verbal:

1.Conductisme:Paulov(J.B Watson, F.B Skinner)estímul/resposta:teoria que vol explicar la conducta humana de forma científica, com el que passa dins del cervell no és valorable científicament per lo tant se n’obliden, diuen que el cervell és una caixa negre. Per això ens hem de basar en conductes observables. El llenguatge són respostes adaptatives als estímuls Cognitivisme(J.Piaget, L.Vygotski)corrent del construccionisme,(per aprendre l’individu té que tenir un paper actiu. L’individu construeix el seu propi coneixement)Deien que no pot ser que no tinguéssim en compte el cervell , perquè com pot ser que varies persones amb els mateixos estímuls donin respostes diferents. Deien que dintre del cervell hi ha moltes coses.Diferència entre Piaget i Vigotski: Piaget:capacitats cognitives el llenguatge està subordinat. Tens una limitació segons la teva capacitat cognitiva podràs aprendre més o menysVygotski: parla interna, la parla la interioritzem i condiciona, és el vehicle del nostre pensament. La interacció amb el medi pot potenciar la nostre capacitat. 3.NoamChomsk(Cognitivisme/Connexionisme,eclèctic):Capacitat innata, independent del pensament, de la memòria, dins de les funcions cerebrals que és la lingüística. A la capacitat l’anomena GU(gramàtica Universal). Tenim un mecanisme que ens ajuda a executar aquesta capacitat. Aquest mecanisme l’anomena LAD(mecanisme adquisició del llenguatge).Etapes del desenvolupament del llenguatge per edats:1.F. prelingüística: de 0 a 2 mesos.2.Comença a fer sons: 3-4 mesos.3.Comença a formar síl·labes: 6-8 mesosF.lingüística: explosió lingüística, l’aprenentatge evoluciona molt ràpid.

4.Comença a imitar paraules i a construir frases: 18 mesos- 2 anys.

5.+Fluïdesa, es segueix desenvolupant:3-4 anys