Les roques

LES ROQUES: es defineixen com a agregats naturals de matèria mineral que formen part de l’escorça terrestre. Poden estar constituïts per un sol mineral com subseix amb la calcària(calcita) o les ortoquarsites(quars). Aquestes roques, reben el nom de roques monominerals.Tot això, les mes freqüents son les roques poliminerals que estan compostes per diversos minerals. Segons quin siga l’origen es distingeixen 3 tipus de roques en l’escorça terrestre: roques magmàtiques o roques ígnies, roques metamòrfiques i roques sedimentàries. A 1.MAGMATISME I ROQUES MAGMÀTIQUES:un magma es pot definir com una porció de mineral terrestre que es troba majoritàriament en estat líquid, encara que també pot contindre components en estat gasós i fins i tot en estat sòlid. La formació d’un magma requereix resistència de temperatures prou altes per a fondre material terrestre. El procés de solidificació d’un magma s’anomena magmatisme i les roques que creen es denominen roques magmàtiques. Tenim 3 tipus:A)Roques plutòniques o intrusives: si un magma solidifica lentament en l’interior de l’escorça terrestre i els minerals cristal·litzen també lentament tenim un magma plutònic o intrusiu.-B)roques filonianes:quan el magma ascendeix pot trobar fissures que anirà reomplint i ampliant, les roques que es generen quan el magma es refrede seran les filonianes.C)Roques volcàniques: de vegades, les fissures arriben fins a la superfície terrestre i el magma ix a l’exterior solidificat ràpidament, tenim les roques volcàniques. A 2.PRINCIPALS TEXTURES DE LES ROQUES ÍGNIES:la textura dels minerals i de les roques magmàtiques que aquestes genera depèn de la velocitat de refredament del magma en el moment de formar-se. A)Textura granulada:SI la temperatura del magma descendeix molt lentament la roca estarà integrada per molts grans cristal·lins amb  ben visil.les en la qual els minerals que la componen es poden reconèixer a simple vista. Els grans cristal·lins seran a mes angulosos i ben definits: (dibuix) aquesta textura es característica de les roques plutòniques. B) Textura microcristal·lina o vítria: es forma quan el refredament del magma és  molt ràpid i té lloc en la superfície terrestre o prop d’aquesta. Es característica de les roques volcàniques on es difícil reconèixer els minerals integrants ja que tots han cristal·litzat simultàniament(dibuix) C)Textura porfírica: es forma si el refredament es produeix al principi lentament i desprès ràpidament com passa amb el magma que flueix a través de fractures donant origen a les roques filonianes. S’originen fenocristalls: grans cristalls d’una espècie mineral determinada que apareixen envoltats per un grup de minerals de gran fi o microscòpic (dibuix) A3.SOLIDIFICACIÓ MAGMÀTICA:se suposa que el magma està en un primer moment fos quasi del tot i que posteriorment se solidifica la major part. A mesura que un magma es refreda comencen a formar-se cristalls ben menuts de minerals,començant com cal esperar per aquells que el punt de fusió dels quals siga el més alt. Si no es produeix cap esdeveniment que altere aquest procés,a l final s’originarà una roca, la composició química de la qual serà la que tenia el magma (cristal·lització fraccionada). Però sis els cristalls ja formats es separen del magma residual per alguna cosa, poden crear una roca que tinga en la composició només una part del magma inicial, mentre que la resta en acabar de solidificar-se donarà lloc a una altra roca diferent. Així es possible que a partir d’un mateix magma primari es generen dues o mes roques distintes. En el procés de solidificació magmàtica es pot considerar l’existència de diverses fases:A)Fase ortomagmàtica: es la més important de totes pel que fa a la gènesi de roques. Al començament d’aquesta fase la temperatura del magma es aproximadament de 1000º a 1200º i al final arriba a 600º. B)Fase pegmatítica: es desenvolupa a temperatures compreses entre els 600º i els 450º. La fluïdesa i la pressió del magma residual són molt grans a causa de la quantitat de gasos que posseeix, per la qual cosa, aquest s’espandeix i penetra en clivelles donant lloc entre altres, a les roques filonianes. C)fase pneumatolítica:es caracteritza per temperatures superiors als 374º, que es la temperatura crítica de l’aigua, per damunt de la qual sempre es troba en estat de vapor. Els components volàtics del magma s’escampen per fissures menudes que també originen jaciments filonians. D)Fase hidrotermal: es desenvolupa a temperatures inferiors al punt crític de l’aigua per la qual cosa pot estar en estat líquid. Ací l’aigua dissol gran quantitat de metalls que poden quedar encara en el magma i els transporta a través de fractures a llocs llunyans on constitueixen jaciments minerals de gran interès. A 4 TIPUS DE MAGMES:Bàsicament tenim 3 tipus de magmes segons el lloc del seu origen: a)magmes toleiítics:s’originen en les proximitats de les dorsals. b)magmes alcalins: es generen en el mantell a una profunditat entre 35-75km. c)magmes calcoalcalins: es desenvolupen en les zones de subducció a gran profunditat A 5 JACIMENTS MINERALS ASOCIATS AL MAGNETISME: els jaciments son depòsits naturals amb una concentració elevada de determinats minerals. En aquets el mineral que es explotat per l’interes que te es denomina MENA, i sempre va acompanyat d’altres de menor valor als quals es coneix com GANGA. La naturalesa dels jaciments minerals associats al magnetisme depèn de la fase magmàtica en que s’agen creat: a)fase ortomagmàtica: es formen minerals com el diamant, cromita, magnetita. b)fase pegmatítica: tenim minerals de estany, coure, plom, or… c)fase pneumatolítica: podem trobar minerals de cinc, plom, or… acompanyats per una ganga de quars i carbonats. d)fase hidrotermal: son característics d’aquesta fase els minerals de mercuri, antimoni i plata.B6 METAMORFISME I ROQUES METAMORFIQUES: el metamorfisme es un conjunts de processos pels quals una roca inicial en estat sòlid, que pot ser magmàtica, sedimentaria o fins i tot metamòrfica experimenta l’efecte de grans pressions, altes temperatures i fluïts químicament actius que circulen pels porus i clivelles de la roca. El resultat d’aquests efectes es la transformació de la roca primitiva en una altra diferent denominada roca metamòrfica. Roca inicial + Pressió + - Temperatura + - Fluids= Roca metamòrfica. La roca metamòrfica formada així s’assemblarà a la roca inicial si els agents que han intervingut o han fet amb escassa intensitat, es diu aleshores que la roca inicial ha experimentat un grau de metamorfisme baix. Per contra si el grau de metamorfisme ha sigut alt la roca metamòrfica no s’assemblarà a la inicial.b7 EFECTES DE LA PRESSIO I DE LA TEMPERATURA EN EL METAMORFISME: s’originen canvis en els minerals de la roca original quan actua un dels dos o els dos a l’hora. Son canvis isoquímics, es a dir es mante la composició química global de la roca. a)pressió: la qual esta sotmesa una roca inicial pot ser de dos tipus: pressió litostatica: que actua de la mateixa manera en totes les direccions i que es deu a la profunditat en que es trobe la roca, es a dir al pes dels materials que te per damunt i al seu voltant. La pressió dirigida: esta causada per forces que actuen en una direcció determinada. b)la temperatura: l’augment de la temperatura que intervé en el metamorfisme es deu fonamentalment a 3 causes: 1)la proximitat de la roca inicial a un focus magmàtic. 2)el gravient geotèrmic de l’interior de l’escorça terrestre. 3)el fragment o la fricció que es produeix en les falles quant 2 blocs llisquen. c) temperatura i pressió: els efectes de la pressió i la temperatura son els següents: -bretxificació: es la trituració i la ruptura dels minerals que es produeix quan una pressió dirigida actua sobre les roques. Es presenta en els plans i superfícies de falles. –reorientació: consisteix en la disposició dels minerals en bandes paral·leles la qual cosa confereix a la roca un aspecte fullós que s’anomena esquistositat. Es deu a la pressió dirigida que fa que els minerals s’orienten en direcció perpendicular a la força actuant. –deshidratació: es la pèrdua d’aigua en l’estructura dels minerals causa essencialment per la temperatura. –recristal·lització: es tracta del creixement dels minerals d’una roca a partir d’altres que al seu voltant s’han fet mes menuts. Es produeix per la temperatura i també per pressions dirigides. –polimorfisme: es el canvi de l’estructura cristal·lina d’un mineral estable a mes condicions determinades de pressió i temperatura, per una altra estructura mes acord amb aquestes noves condicions sense alterar la composició química. Un exemple de polimorfisme es el diamant i grafit, els dos amb la mateixa composició química però amb una disposició dels àtoms diferents, la qual cosa els dona mes propietats físiques ben distintes. –reajustaments mineralògics: es la formació de minerals nous a partir d’altres degut a la confluència dels dos agents(pressió i temperatura) al mateix temps i a les reaccions químiques que es produeixen entre ells. B 8 EFECTES DELS FLUIDS EN EL METAMORFISME: el procés metamòrfic pel qual els fluïts químicament actius que circulen en les proximitats d’una roca modifiquen la composició química inicial d’aquesta s’anomena metasomatisme. La raó de que el metasomatisme no sin colga en el mateix apartat que la pressió i la temperatura es que aquest procés dona lloc a minerals i roques amb una composició química diferent a la inicial la qual cosa no passava abans. El metasomatisme consisteix principalment en un procés de substitucions iròniques o canvi molt lleuger en la composició química d’un mineral original pel fet que part dels seus àtoms son reemplaçats per uns altres de grandària semblant que es troben en els fluïts actius.