Música medieval: canto gregoriano y trovadoresco

UNITAT 3:Edat Mitjana:des del segle V (5) al segle XIV (15) La música s'escoltava a les esglesies i als monestirs. Als monestirs s'escoltava el CANT GREGORIÀ ( -Textura: monódica, a una sola voz, colectivo -timbre: vocal, a capella, sin instrumentos -texto: siempre latín -compositor: anónimos, no firmaban por humildad -movimiento: lento, sin prisa, sin pulsación marcada -ritmo: libre, dependiente del texto, sin compás, nada repetitivo -melodía: larga, según la fase del texto o de la vocal que se alarga -carácter: de recogimiento, relajante)Els TROBADORS eren els poetes, musics i refinats que canten en el seu idioma els ideals caballerescos del moment: amor, humor...(cants monodics i polifonics) El canoficial de l'esglesia era en llatí, perquè era la llengua culte. POLIFONIA: més d'una veu melodica articulan-se amb una sola linia melodica. Apareix al segle X (10) Exemple de cant gregorià: "Cantiga alfons dècim el savi" Ex. cant trobadoresc: " Tant m'abelis. B. de Palou"  CANT TROBADORESC (-Textura: monódico, a una sola voz -timbre: vocal, con acompañamiento de instrumentos -texto: en las distintas lenguas vernáculas, de temática humana -compositor: trovadores y trovairitz -movimiento: según el carácter -ritmo: marcado, con compás -melodía: cantable -carácter: sensual y expresa emociones)

UNITAT 3:Edat Mitjana:des del segle V (5) al segle XIV (15) La música s'escoltava a les esglesies i als monestirs. Als monestirs s'escoltava el CANT GREGORIÀ ( -Textura: monódica, a una sola voz, colectivo -timbre: vocal, a capella, sin instrumentos -texto: siempre latín -compositor: anónimos, no firmaban por humildad -movimiento: lento, sin prisa, sin pulsación marcada -ritmo: libre, dependiente del texto, sin compás, nada repetitivo -melodía: larga, según la fase del texto o de la vocal que se alarga -carácter: de recogimiento, relajante)Els TROBADORS eren els poetes, musics i refinats que canten en el seu idioma els ideals caballerescos del moment: amor, humor...(cants monodics i polifonics) El canoficial de l'esglesia era en llatí, perquè era la llengua culte. POLIFONIA: més d'una veu melodica articulan-se amb una sola linia melodica. Apareix al segle X (10) Exemple de cant gregorià: "Cantiga alfons dècim el savi" Ex. cant trobadoresc: " Tant m'abelis. B. de Palou"  CANT TROBADORESC (-Textura: monódico, a una sola voz -timbre: vocal, con acompañamiento de instrumentos -texto: en las distintas lenguas vernáculas, de temática humana -compositor: trovadores y trovairitz -movimiento: según el carácter -ritmo: marcado, con compás -melodía: cantable -carácter: sensual y expresa emociones)

UNITAT 3:Edat Mitjana:des del segle V (5) al segle XIV (15) La música s'escoltava a les esglesies i als monestirs. Als monestirs s'escoltava el CANT GREGORIÀ ( -Textura: monódica, a una sola voz, colectivo -timbre: vocal, a capella, sin instrumentos -texto: siempre latín -compositor: anónimos, no firmaban por humildad -movimiento: lento, sin prisa, sin pulsación marcada -ritmo: libre, dependiente del texto, sin compás, nada repetitivo -melodía: larga, según la fase del texto o de la vocal que se alarga -carácter: de recogimiento, relajante)Els TROBADORS eren els poetes, musics i refinats que canten en el seu idioma els ideals caballerescos del moment: amor, humor...(cants monodics i polifonics) El canoficial de l'esglesia era en llatí, perquè era la llengua culte. POLIFONIA: més d'una veu melodica articulan-se amb una sola linia melodica. Apareix al segle X (10) Exemple de cant gregorià: "Cantiga alfons dècim el savi" Ex. cant trobadoresc: " Tant m'abelis. B. de Palou"  CANT TROBADORESC (-Textura: monódico, a una sola voz -timbre: vocal, con acompañamiento de instrumentos -texto: en las distintas lenguas vernáculas, de temática humana -compositor: trovadores y trovairitz -movimiento: según el carácter -ritmo: marcado, con compás -melodía: cantable -carácter: sensual y expresa emociones)

UNITAT 3:Edat Mitjana:des del segle V (5) al segle XIV (15) La música s'escoltava a les esglesies i als monestirs. Als monestirs s'escoltava el CANT GREGORIÀ ( -Textura: monódica, a una sola voz, colectivo -timbre: vocal, a capella, sin instrumentos -texto: siempre latín -compositor: anónimos, no firmaban por humildad -movimiento: lento, sin prisa, sin pulsación marcada -ritmo: libre, dependiente del texto, sin compás, nada repetitivo -melodía: larga, según la fase del texto o de la vocal que se alarga -carácter: de recogimiento, relajante)Els TROBADORS eren els poetes, musics i refinats que canten en el seu idioma els ideals caballerescos del moment: amor, humor...(cants monodics i polifonics) El canoficial de l'esglesia era en llatí, perquè era la llengua culte. POLIFONIA: més d'una veu melodica articulan-se amb una sola linia melodica. Apareix al segle X (10) Exemple de cant gregorià: "Cantiga alfons dècim el savi" Ex. cant trobadoresc: " Tant m'abelis. B. de Palou"  CANT TROBADORESC (-Textura: monódico, a una sola voz -timbre: vocal, con acompañamiento de instrumentos -texto: en las distintas lenguas vernáculas, de temática humana -compositor: trovadores y trovairitz -movimiento: según el carácter -ritmo: marcado, con compás -melodía: cantable -carácter: sensual y expresa emociones)

UNITAT 3:Edat Mitjana:des del segle V (5) al segle XIV (15) La música s'escoltava a les esglesies i als monestirs. Als monestirs s'escoltava el CANT GREGORIÀ ( -Textura: monódica, a una sola voz, colectivo -timbre: vocal, a capella, sin instrumentos -texto: siempre latín -compositor: anónimos, no firmaban por humildad -movimiento: lento, sin prisa, sin pulsación marcada -ritmo: libre, dependiente del texto, sin compás, nada repetitivo -melodía: larga, según la fase del texto o de la vocal que se alarga -carácter: de recogimiento, relajante)Els TROBADORS eren els poetes, musics i refinats que canten en el seu idioma els ideals caballerescos del moment: amor, humor...(cants monodics i polifonics) El canoficial de l'esglesia era en llatí, perquè era la llengua culte. POLIFONIA: més d'una veu melodica articulan-se amb una sola linia melodica. Apareix al segle X (10) Exemple de cant gregorià: "Cantiga alfons dècim el savi" Ex. cant trobadoresc: " Tant m'abelis. B. de Palou"  CANT TROBADORESC (-Textura: monódico, a una sola voz -timbre: vocal, con acompañamiento de instrumentos -texto: en las distintas lenguas vernáculas, de temática humana -compositor: trovadores y trovairitz -movimiento: según el carácter -ritmo: marcado, con compás -melodía: cantable -carácter: sensual y expresa emociones)

UNITAT 4:El RENAIXEMENT: des del s. XV (15) al s. XVI (16), s'inicia a Italia (florencia) i es va expandir per tot europa. El artistes reinaxentistes es van interessar per dos cultures: Cultura romana i l'art clàssic. El renaixament reflectia els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa al s. XVIII(18) L'HUMANISME: és una cultura oberta al món,  un pensament enfocat a l'ésser humà. El mecenes és una persona interessada per la cultura i que finança els artistes. Les formes més populars d'aquesta època són les cançons i els MADRIGALS ( forma vocal italina a 4 o 5 veus, de textura polifónica complexa i amb un carácter descriptiu. Les cançons renaixentistes canten les preucupacions i les emocions humanes. La textura més utilitzada  és el homofòdic. Instruments més utilitzats al renaixament: -cordes polsades : llaüt, violí de mà. -cordes fregades: viola i violí de gamba. -cordes amb teclat: Clavicenval. -vent: Serpentó, bombarda, cornetto, flauta baixa, f. soprano, sacabutx i xeremies. Els intrumens polífonics són els intruments que no són melodics. Gràcies a la imprenta es van poder  escriure les partitures. Exemple de música religiosa: " la missa de Rèquiem"

UNITAT 4:El RENAIXEMENT: des del s. XV (15) al s. XVI (16), s'inicia a Italia (florencia) i es va expandir per tot europa. El artistes reinaxentistes es van interessar per dos cultures: Cultura romana i l'art clàssic. El renaixament reflectia els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa al s. XVIII(18) L'HUMANISME: és una cultura oberta al món,  un pensament enfocat a l'ésser humà. El mecenes és una persona interessada per la cultura i que finança els artistes. Les formes més populars d'aquesta època són les cançons i els MADRIGALS ( forma vocal italina a 4 o 5 veus, de textura polifónica complexa i amb un carácter descriptiu. Les cançons renaixentistes canten les preucupacions i les emocions humanes. La textura més utilitzada  és el homofòdic. Instruments més utilitzats al renaixament: -cordes polsades : llaüt, violí de mà. -cordes fregades: viola i violí de gamba. -cordes amb teclat: Clavicenval. -vent: Serpentó, bombarda, cornetto, flauta baixa, f. soprano, sacabutx i xeremies. Els intrumens polífonics són els intruments que no són melodics. Gràcies a la imprenta es van poder  escriure les partitures. Exemple de música religiosa: " la missa de Rèquiem"

UNITAT 4:El RENAIXEMENT: des del s. XV (15) al s. XVI (16), s'inicia a Italia (florencia) i es va expandir per tot europa. El artistes reinaxentistes es van interessar per dos cultures: Cultura romana i l'art clàssic. El renaixament reflectia els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa al s. XVIII(18) L'HUMANISME: és una cultura oberta al món,  un pensament enfocat a l'ésser humà. El mecenes és una persona interessada per la cultura i que finança els artistes. Les formes més populars d'aquesta època són les cançons i els MADRIGALS ( forma vocal italina a 4 o 5 veus, de textura polifónica complexa i amb un carácter descriptiu. Les cançons renaixentistes canten les preucupacions i les emocions humanes. La textura més utilitzada  és el homofòdic. Instruments més utilitzats al renaixament: -cordes polsades : llaüt, violí de mà. -cordes fregades: viola i violí de gamba. -cordes amb teclat: Clavicenval. -vent: Serpentó, bombarda, cornetto, flauta baixa, f. soprano, sacabutx i xeremies. Els intrumens polífonics són els intruments que no són melodics. Gràcies a la imprenta es van poder  escriure les partitures. Exemple de música religiosa: " la missa de Rèquiem"

UNITAT 4:El RENAIXEMENT: des del s. XV (15) al s. XVI (16), s'inicia a Italia (florencia) i es va expandir per tot europa. El artistes reinaxentistes es van interessar per dos cultures: Cultura romana i l'art clàssic. El renaixament reflectia els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa al s. XVIII(18) L'HUMANISME: és una cultura oberta al món,  un pensament enfocat a l'ésser humà. El mecenes és una persona interessada per la cultura i que finança els artistes. Les formes més populars d'aquesta època són les cançons i els MADRIGALS ( forma vocal italina a 4 o 5 veus, de textura polifónica complexa i amb un carácter descriptiu. Les cançons renaixentistes canten les preucupacions i les emocions humanes. La textura més utilitzada  és el homofòdic. Instruments més utilitzats al renaixament: -cordes polsades : llaüt, violí de mà. -cordes fregades: viola i violí de gamba. -cordes amb teclat: Clavicenval. -vent: Serpentó, bombarda, cornetto, flauta baixa, f. soprano, sacabutx i xeremies. Els intrumens polífonics són els intruments que no són melodics. Gràcies a la imprenta es van poder  escriure les partitures. Exemple de música religiosa: " la missa de Rèquiem"

UNITAT 4:El RENAIXEMENT: des del s. XV (15) al s. XVI (16), s'inicia a Italia (florencia) i es va expandir per tot europa. El artistes reinaxentistes es van interessar per dos cultures: Cultura romana i l'art clàssic. El renaixament reflectia els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa al s. XVIII(18) L'HUMANISME: és una cultura oberta al món,  un pensament enfocat a l'ésser humà. El mecenes és una persona interessada per la cultura i que finança els artistes. Les formes més populars d'aquesta època són les cançons i els MADRIGALS ( forma vocal italina a 4 o 5 veus, de textura polifónica complexa i amb un carácter descriptiu. Les cançons renaixentistes canten les preucupacions i les emocions humanes. La textura més utilitzada  és el homofòdic. Instruments més utilitzats al renaixament: -cordes polsades : llaüt, violí de mà. -cordes fregades: viola i violí de gamba. -cordes amb teclat: Clavicenval. -vent: Serpentó, bombarda, cornetto, flauta baixa, f. soprano, sacabutx i xeremies. Els intrumens polífonics són els intruments que no són melodics. Gràcies a la imprenta es van poder  escriure les partitures. Exemple de música religiosa: " la missa de Rèquiem"

UNITAT 4:El RENAIXEMENT: des del s. XV (15) al s. XVI (16), s'inicia a Italia (florencia) i es va expandir per tot europa. El artistes reinaxentistes es van interessar per dos cultures: Cultura romana i l'art clàssic. El renaixament reflectia els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa al s. XVIII(18) L'HUMANISME: és una cultura oberta al món,  un pensament enfocat a l'ésser humà. El mecenes és una persona interessada per la cultura i que finança els artistes. Les formes més populars d'aquesta època són les cançons i els MADRIGALS ( forma vocal italina a 4 o 5 veus, de textura polifónica complexa i amb un carácter descriptiu. Les cançons renaixentistes canten les preucupacions i les emocions humanes. La textura més utilitzada  és el homofòdic. Instruments més utilitzats al renaixament: -cordes polsades : llaüt, violí de mà. -cordes fregades: viola i violí de gamba. -cordes amb teclat: Clavicenval. -vent: Serpentó, bombarda, cornetto, flauta baixa, f. soprano, sacabutx i xeremies. Els intrumens polífonics són els intruments que no són melodics. Gràcies a la imprenta es van poder  escriure les partitures. Exemple de música religiosa: " la missa de Rèquiem"