Catalanisme polític
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,04 KB
Valentí Almirall va ser una figura clau per entrendre la transició del federalisme cap al catalanisme polític. Del que ha sigut l'impulsador. Va crear una organització política específicament catalana. El pensament polític va quedar recollit a “Lo Catalanisme” on es van establir les bases ideològiques del catalanisme progressista. Catalunya representava un element de progrés er a Espanya. L'objectiu d'unir totes les forces catalanistes va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880). Aplegava el federalisme republicà i el corrent més literari. Va constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana, i també la creació del Centre Català, que inspirava una associació interclassista en defensa dels interessos de Catalunya. El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883) que va tenir gran importància en la configuració del catalanisme polític.El Congrés va quedar inacabat per causes polítiques conjunturals i per les discrepàncies entre els diferents sectors del catalanisme, malgrat arribar a acords en qüestions específiques com la defensa del proteccionisme i del dret català.
El memorial de Greuges
L'any 1885 el Centre Català va convocar un míting. Almirall pretenia l'aproximació del moviment catalanista a la burgesia. A la reunió es va aprovar la redacció d'un manifest, conegut com el Memorial de Greuges, que recollia els motius pels quals Catalunya se sentia agreujada. S'hi denunciava l'opressió del rpegim centralista sobre Catalunya, i formulava reivindicacions en defensa del proteccionisme i del dret civil català. Considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme.
El fracà s del projecte d'Almirall
El projecte es va mostrar inviable. Presentava una catalanisme massa republicà. No va sabe treure's tampoc les bases populars. El Centre Català va desaparèixer a la meitat de la dècada dels anys noranta.
Nova generació d'intel·lectuals (Riba). Van fundar la Liga de Catalunya 1887. defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execusció d'una política exclusivament catalanista. Un de els primeres iniciatives va ser el Missatge a la reina regent.
El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages
El catalanisme defensava la necessitat de la descentralització administrativa de l'Estat espanyol. Durant la Restauració part del clergat va cercar un espai dincs el liberalisme més conservador. El vigatanisme, va ser un moviment cultural i ontel·lectual, impulsar pels membres de les institucions eclesiàstiques.
Torres i Bages era un bisbe de Vic que va defensar un catalanisme amb arrels cristianes.va voler plantejar una alternativa catòlica i conservadora al catalanisme laic.
Unio Catalanista i les Bases de Manresa. Lany 1891 es va fundar la Unió Catalanista que volia ser una federacio de tots els grups, centres i publicacions catalanistes, tenia com a objectiu la propagació de les idees regionalistes i la realització dun programa comú per a tots els grups catalanistes. La seva base social era una mostra de la burgesia catalanista i conservadora, tenia un suport massiu de la Catalunya rural. La unió catalanista va aconseguir desvetllar en amplis sectors de la societat catalana la consiencia del seu particularisme i va significar els triomf definitiu de les tésis pròpiament catalanistes sobre les regionalistes. Un dels primers actes de la Unió es va celebrar a Manresa (1892) va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. El document conegut com a Bases de Manresa consta de dues parts: una que correspon a la primera base, tracta del poder central, que es configurava com a federal, i de les seves atribucions a Catalunya. Laltre tracta del poder regional català. Shi defensa la plena sobirania de Catalunya en el govern interior i la possessio de competencies absolutes en materia legislativa, educación, justicia… Proclama loficialitat de la llengua catalana i estableix que els carrecs publics a Catalunya només podrán ser exercits per catalans. Proposa el restabliment de les velles institucions catalanes com lAudiencia de Catalunya i les Corts, que hauría de ser elegida per sufragi corporatiu i la vinculació de Catalunya a Espanya a partir dun pacte entre la Corona i aquestes institucions. Aquestes bases tenien un carácter medievilitzant i presentaven un regionalisme tradicionalista i corporatiu
------------------------Evolució demografica s.XIX a Espanya
La demografia de l'antic regim es caracteritzava per unes taxes de natalitat molt elevades,la qual cosa comportava un creixement natural molt debil de la població.Apareixien malalties catastrofiques,produides per fams degudes a males collites i epidemies que feien disminuir el nivell de població. /Demografia catalana: Catalunya dobla la seva població, per tant té més consumidors i més treballadors, a més a més, avança industrialment. S’està produint un procés d 'urbanització . --------------------------Grups socials s.XIX:
Amb el triomf del liberalisme va despareixer l'anr¡tiga organitzacio estamental propia de l'Antic Règim i es va consolidar la divisio en classes socials;la noblesa va mantenir un gran poder politic i grans extensions de terra de la qual obtenien grans ingressos.;La gran burgesia estava forma pels grans propietaris agricoles,els financers,els comerciants i els industrials.;Dins la classe mitjana trobem militars,funcionaris,botiguers,advocats,notaris i metges.Quant a les classes populars,la gran majoria eren camperols o menestrals.
El memorial de Greuges
L'any 1885 el Centre Català va convocar un míting. Almirall pretenia l'aproximació del moviment catalanista a la burgesia. A la reunió es va aprovar la redacció d'un manifest, conegut com el Memorial de Greuges, que recollia els motius pels quals Catalunya se sentia agreujada. S'hi denunciava l'opressió del rpegim centralista sobre Catalunya, i formulava reivindicacions en defensa del proteccionisme i del dret civil català. Considerat com el primer manifest polític unitari del catalanisme.
El fracà s del projecte d'Almirall
El projecte es va mostrar inviable. Presentava una catalanisme massa republicà. No va sabe treure's tampoc les bases populars. El Centre Català va desaparèixer a la meitat de la dècada dels anys noranta.
Nova generació d'intel·lectuals (Riba). Van fundar la Liga de Catalunya 1887. defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execusció d'una política exclusivament catalanista. Un de els primeres iniciatives va ser el Missatge a la reina regent.
El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages
El catalanisme defensava la necessitat de la descentralització administrativa de l'Estat espanyol. Durant la Restauració part del clergat va cercar un espai dincs el liberalisme més conservador. El vigatanisme, va ser un moviment cultural i ontel·lectual, impulsar pels membres de les institucions eclesiàstiques.
Torres i Bages era un bisbe de Vic que va defensar un catalanisme amb arrels cristianes.va voler plantejar una alternativa catòlica i conservadora al catalanisme laic.
Unio Catalanista i les Bases de Manresa. Lany 1891 es va fundar la Unió Catalanista que volia ser una federacio de tots els grups, centres i publicacions catalanistes, tenia com a objectiu la propagació de les idees regionalistes i la realització dun programa comú per a tots els grups catalanistes. La seva base social era una mostra de la burgesia catalanista i conservadora, tenia un suport massiu de la Catalunya rural. La unió catalanista va aconseguir desvetllar en amplis sectors de la societat catalana la consiencia del seu particularisme i va significar els triomf definitiu de les tésis pròpiament catalanistes sobre les regionalistes. Un dels primers actes de la Unió es va celebrar a Manresa (1892) va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. El document conegut com a Bases de Manresa consta de dues parts: una que correspon a la primera base, tracta del poder central, que es configurava com a federal, i de les seves atribucions a Catalunya. Laltre tracta del poder regional català. Shi defensa la plena sobirania de Catalunya en el govern interior i la possessio de competencies absolutes en materia legislativa, educación, justicia… Proclama loficialitat de la llengua catalana i estableix que els carrecs publics a Catalunya només podrán ser exercits per catalans. Proposa el restabliment de les velles institucions catalanes com lAudiencia de Catalunya i les Corts, que hauría de ser elegida per sufragi corporatiu i la vinculació de Catalunya a Espanya a partir dun pacte entre la Corona i aquestes institucions. Aquestes bases tenien un carácter medievilitzant i presentaven un regionalisme tradicionalista i corporatiu
------------------------Evolució demografica s.XIX a Espanya
La demografia de l'antic regim es caracteritzava per unes taxes de natalitat molt elevades,la qual cosa comportava un creixement natural molt debil de la població.Apareixien malalties catastrofiques,produides per fams degudes a males collites i epidemies que feien disminuir el nivell de població. /Demografia catalana: Catalunya dobla la seva població, per tant té més consumidors i més treballadors, a més a més, avança industrialment. S’està produint un procés d 'urbanització . --------------------------Grups socials s.XIX:
Amb el triomf del liberalisme va despareixer l'anr¡tiga organitzacio estamental propia de l'Antic Règim i es va consolidar la divisio en classes socials;la noblesa va mantenir un gran poder politic i grans extensions de terra de la qual obtenien grans ingressos.;La gran burgesia estava forma pels grans propietaris agricoles,els financers,els comerciants i els industrials.;Dins la classe mitjana trobem militars,funcionaris,botiguers,advocats,notaris i metges.Quant a les classes populars,la gran majoria eren camperols o menestrals.