Conceptos Esenciales de Física, Química y Literatura Medieval

Conceptos Fundamentales en Ciencia

Termodinámica y Cinética Química

• Reacción exotérmica: Reacción química que desprende calor en su transcurso.
• Reacción endotérmica: Aquella que necesita un aporte energético externo para tener lugar.
• Diagramas entálpicos: Representación gráfica que muestra la variación de entalpía durante una reacción química.
• Entalpía estándar: Magnitud de estado que coincide con el calor de reacción cuando esta tiene lugar a presión constante.
• Entalpía de reacción: Se define como la cantidad de calor absorbido o desprendido durante una reacción química en condiciones estándar (C.C.) a 25°C y 1 atm. Se mide en kJ/mol.
• Entalpía de formación: Calor absorbido o desprendido, resultado de la formación de 1 mol de un compuesto químico a partir de sus elementos en sus estados de agregación más estables.
• Entalpía de combustión: Cantidad de calor desprendido por un sistema cuando se produce una oxidación completa a presión constante. El compuesto se oxida por oxígeno y se generan sustancias como CO₂ y H₂O.

Mecánica y Cinemática

• Sistema de Referencia Inercial (S.R.I.): Aquel en el que el punto 0 está en reposo o se mueve a velocidad constante.
• Sistema de Referencia No Inercial (S.R.N.I.): Aquel en el que el punto 0 tiene movimiento relativo acelerado respecto a un sistema inercial.
• Vector de posición: Vector con origen en el origen de coordenadas y extremo en la posición del punto. Muestra la posición del móvil en cada instante.
• Vector desplazamiento: Vector que une la posición inicial con la posición final en un intervalo de tiempo.
• Trayectoria: Sucesión de puntos por los que pasa un móvil.
• Componentes intrínsecas de la aceleración: Componentes de la aceleración consideradas respecto a un sistema de referencia intrínseco a la trayectoria, es decir, que es diferente en cada punto de la trayectoria.

Fórmulas de Cinemática

x = x₀ + v(t - t₀)

v² = v₀² + 2a(x - x₀)

x = ½ a(t - t₀)²

x = x₀ + v₀(t - t₀) + ½ a(t - t₀)²

Literatura Medieval Catalana

Géneros y Obras Clave

L’èpica i les novel·les de cavalleries són gèneres literaris clau en la tradició europea. Les cançons de gesta, com Beowulf o el Cantar de Mio Cid, són narracions en vers que exalten herois mítics. En valencià, no es conserva cap obra completa, però hi ha fragments a les Cròniques. La matèria de Bretanya, centrada en la llegenda del rei Artús, es va difondre per Europa, captivant amb històries de cavalleria i misteri. Les novel·les de cavalleries, com Blandín de Cornualla o La Faula de Guillem de Torroella, combinen personatges mítics, llocs exòtics i elements meravellosos.

L'Humor en la Literatura Medieval

L’humor també va tenir el seu lloc en la literatura medieval. Els fabliaux eren narracions breus i humorístiques, sovint amb to eròtic, que retrataven personatges de classes baixes en situacions còmiques. Aquesta tradició es reflecteix en obres com els Contes de Canterbury de Chaucer o el Decameró de Boccaccio. La novel·la cavalleresca va incorporar elements quotidians i humorístics, amb accions en llocs reals i personatges versemblants, com es veu en obres valencianes com Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, que combinen aventura, realitat i humor d’una manera única.

Tirant lo Blanc: Una Obra Cabdal

Tirant lo Blanc, publicat a València el 1490, és una obra cabdal de la literatura europea. Va tenir un gran èxit des de la seua publicació i va ser traduït a moltes llengües, influint obres com El Quixot de Cervantes. L’autor, Joanot Martorell, va redactar l’obra entre 1460 i 1466, però es va publicar pòstumament el 1490 gràcies a Martí Joan de Galba.

El tema principal és les aventures de Tirant, un heroi cavalleresc ideal, que destaca per la seua fidelitat, valor i defensa dels desvalguts. L’obra es divideix en cinc parts:

1. Tirant esdevé un cavaller famós a Anglaterra.
2. Viatja per la Mediterrània (Sicília, Rodes).
3. Lluita contra els turcs a l’Imperi Bizantí, on comença la seua relació amb Carmesina, influïda pels personatges de Plaerdemavida i Viuda Reposada.
4. Després d’un naufragi a Àfrica, torna a Bizanci.
5. Aconsegueix la victòria final, es casa amb Carmesina i mor sense heroïcitat, malalt.

L’estil combina realisme amb humor, ironia i erotisme. Utilitza un llenguatge col·loquial en escenes humorístiques i un registre formal en moments solemnes. Les influències literàries inclouen Ramon Muntaner i Ramon Llull.