Digestió i Absorció de Lípids, Glúcids i Proteïnes a l'Enteròcit

Absorció de lípids

Les sals biliars ajuden a degradar els lípids; ho fan mitjançant una emulsificació (barreja de tot).

Les sals biliars, els lípids i el colesterol s'uneixen i formen una micel·la.

Aquesta micel·la té la part exterior (polar) que atreurà els lípids per anar cap a la micel·la, i la part apolar (de dintre) que farà que aquests lípids vagin a diferents llocs del cos.

Quan tenim aquesta micel·la formada, hi ha uns enzims (lipasa pancreàtica) que faran que aquesta micel·la es redueixi per a poder entrar dins de l'enteròcit per difusió simple.

Quan siguin a dins, es tornaran a ajuntar, en faran una de gran i llavors formaran els quilomicrons, que són uns transportadors. Aquests quilomicrons tindran apoproteïnes enganxades i ho transportaran tot cap a la limfa i al torrent sanguini.

Absorció de glúcids

Les unitats elementals dels hidrats de carboni (H de C) són els monosacàrids, principalment la glucosa, la fructosa i la galactosa.

Els transportadors de glucosa presents a les cèl·lules es classifiquen en dos grans tipus:

• Els GLUT.
• Els cotransportadors de sodi i glucosa (SGLT).

La glucosa i la galactosa entren des de la llum intestinal a l’enteròcit a través de SGLT (transport actiu secundari facilitat per cotransportador de Na⁺).

La fructosa entra per difusió facilitada a través de GLUT (transport passiu facilitat).

Des de l'enteròcit, passen al torrent sanguini mitjançant el transportador GLUT a través de la vena porta.

Absorció de proteïnes

Els productes de la digestió de les proteïnes són:

• Aminoàcids: necessiten transport actiu (amb despesa energètica).
• Dipèptids i tripèptids: s'absorbeixen per cotransport de sodi.

Els elements de les proteïnes absorbits pels enteròcits passaran a la sang per a ser distribuïts pels teixits.

Característiques generals dels sistemes de transport

• Especificidad: en general, cada transportador es específico para una sola sustancia o un grupo muy emparentado de estas.
• Saturación: la capacidad de transporte puede alcanzar un máximo cuando todos los sitios de unión para el soluto a transportar están ocupados.
• Competición: ocurre cuando más de una sustancia es capaz de ser transportada por el sistema transportador. En este caso, tal como ocurre en la inhibición competitiva de enzimas, el soluto que se encuentre a mayor concentración será preferentemente transportado.