Variació diafàsica, Curial i Güelfa i Isabel de Villena

1. La Variació Diafàsica

La variació diafàsica es produeix com a fenomen d'adaptació, d'adequació pragmàtica del discurs de l'emissor al receptor i a l'àmbit d'ús lingüístic en què se situa. Origina els anomenats registres; és el reflex de la capacitat humana d'adaptar-se a usos lingüístics restringits, marcats per certes normes, preferències lèxiques o morfosintàctiques que tenen en compte criteris (la innovació, la tradició, la moda).

Tipus de registres

• Formal: àmbit acadèmic, jurídic.
• Literari: àmbit literari.
• Estàndard: àmbit periodístic, publicitari, de formació constant.
• Col·loquial: informals, conversacionals.

2. Curial i Güelfa

Escrita a mitjan segle XV, Curial i Güelfa és una obra anònima. Es tracta d'una història d'amor i d'armes en què el cavaller Curial fa proeses i gestes bèl·liques en nom de la noble Güelfa, amb un afany de promoció personal.

Curial és un heroi que actua dins els límits humàns. D'origen humil, assoleix l'honor i la fama propis d'un bon cavaller. L'acció transcorre durant el segle XIII; l'estil i la llengua són elaborats, i la descripció és realista i versemblant. A més del tema amorós i cavalleresc, és el medi que farà possible l'ascens social del protagonista.

Estructura de l'obra

• 1r Llibre (Tema amorós): Curial, un jove humil, entra en la cort del marquès de Montferrat i s'inicia en la cavalleria. La germana del marquès, Güelfa, és la doncella que s'enamora d'ell. Curial viatja a Àustria, on se li ofereix la mà de Làquesis. Güelfa es retira a un convent, gelosa i traïda.
• 2n Llibre (Tema militar): Curial lluita al costat del rei Pere el Gran i esdevé el millor cavaller del món. Curial viu episodis amorosos; Güelfa pensa en la infidelitat de Curial.
• 3r Llibre (Saber i ciència): Curial naufraga en les costes d'Àfrica i és apresonat. A Tunis coneix una doncella que s'enamora de Curial, però ell la rebutja per amor a Güelfa. Curial retorna i prova de recuperar a Güelfa; ell venç els turcs, obté el perdó de Güelfa i es casen.

3. Isabel de Villena

Isabel de Villena nasqué a València. Dona del segle XV, fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València. Fou una dona culta, autora d'una única obra, Vita Christi, que relata la vida de Jesucrist, on el paper principal s'otorga a la Mare de Déu.

L'obra atorga un gran protagonisme a les dones que envoltaren la vida de Jesús. Conté només aquells passatges de l'Evangeli en què hi ha dones. En l'estil destaca la naturalesa i la senzellesa d'un discurs entenedor, detallant escenes amb gran afectivitat.