La Novela Catalana del Siglo XX: Narrativa Modernista y el Legado de Víctor Català

La novel·la del segle XX. La narrativa modernista.

A més de les dificultats en l'edició i la comercialització de novel·les en català, altres problemes d'ordre estètic enterbolien la creació i difusió de la narrativa modernista. La solució de la crisi decantà la narrativa modernista cap a les tradicionals decadentista i simbolista francesa, i féu ressaltar un element que el naturalisme havia deixat de banda: l'emotivitat. Les més representatives de l'època reproduïren la realitat social a través de la concepció simbolista de l'acte creatiu i d'una ideologia de contingut vitalista. El tema principal d'aquestes obres és la lluita entre el jo i la naturalesa, l'ésser humà i el món.

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís, l'Escala)

Filla de família terratinent, la mort precoç del pare la va obligar, com a filla gran, a assumir la funció de cap de família i l'administració de la renda familiar amb poc més de vint anys. Va concedir una gran importància a les seves obligacions socials i familiars, fins que va prioritzar la seva vocació literària. Aquesta actitud justifica l'ús del pseudònim Víctor Català (per ocultar-se). Fou premiada als Jocs Florals d'Olot el 1898 amb el relat La infanticida. No es va casar mai. Va exercir una influència innegable en les generacions de narradors posteriors.

Fou una escriptora de formació autodidacta. La major part de la seva producció és una bona mostra de les característiques essencials de la narrativa modernista:

• Visió caòtica i incognoscible del món.
• La relació de l'individu amb el món que l'envolta pot resoldre's amb harmonia si l'ésser humà aconsegueix confondre's amb una natura totalitzadora.
• L'artista pretén ordenar la naturalesa sotmetent-la a la superioritat de l'esperit i l'art.
• L'individu superior s'oposa a la multitud en una actitud de reafirmació personal i de revolta, que sovint comporta marginació i solitud.
• Temes per ferir la sensibilitat burgesa i la moral conservadora.

La seva narrativa es classifica en quatre etapes:

1. Drames rurals, Caires Vius, Solitud.
2. Un film (3.000 metres) i un recull de contes.
3. Marines i Contrallums.
4. Vida mòlta i Jubileu.

SOLITUD

La revista Joventut li va encarregar la redacció d'una novel·la. L'origen es troba en un conte ja existent o, almenys, esbossat. La novel·la completa s'acabà de publicar el 1905 en forma de fulletó setmanal.

Tema

Obra cabdal de la literatura catalana i universal, tracta el conflicte interior i el dolor d'una dona sola que lluita contra un entorn social i físic opressiu amb l'objectiu de superar la insatisfacció de la seva vida i aconseguir la pròpia realització personal a través de la recerca de l'amor i la llibertat, la marginació i la solitud.

Personatges

(Contingut sobre personatges no especificat en el text original)

L'espai

Natura simbòlica: la muntanya del Montgrí és transformada per la subjectivitat de Víctor Català fins a convertir-se en un referent simbòlic.

Llengua

El llenguatge emprat a la novel·la és ric, expressiu i difícil d'entendre, amb una gran quantitat de dialectalismes i neologismes creats per l'autora. Recrea una parla diferenciada de la resta, combinant trets dialectals empordanesos amb altres de pirinencs. La intenció és singularitzar el personatge per mitjà de la seva paraula única i màgica.