Origen Indoeuropeu i Evolució del Llatí fins a les Llengües Romàniques

L'indoeuropeu i l'origen del llatí

El llatí és originari del Laci, una petita comarca de la Itàlia central, situada a la riba esquerra del riu Tíber i que limita al nord amb Etrúria, a l'est amb Úmbria, al sud amb els volscs i a l'oest amb el mar Tirrè.

El llatí era molt semblant a altres llengües que es parlaven a la península Itàlica com l'osc i l'umbre, l'origen de les quals és l'indoeuropeu.

Què és l'indoeuropeu?

L'indoeuropeu era una llengua parlada al quart mil·lenni aC al centre d'Europa i per algunes zones del sud-oest d'Àsia. El poble que parlava aquesta llengua, al segon mil·lenni aC, va emigrar des del seu assentament originari cap a occident, ocupant tota Europa, i cap a Orient, arribant fins a l'Índia. A causa d'aquesta dispersió geogràfica, l'indoeuropeu va evolucionar cap a diferents variants lingüístiques que serien les llengües indoeuropees.

Les llengües indoeuropees, parlades a tota Europa, algunes zones del sud-oest d'Àsia i l'Índia, presenten moltes similituds, pertanyen totes a una única família lingüística i provenen d'una única llengua que n'és l'origen comú. A aquesta llengua, els estudiosos l'han anomenada convencionalment indoeuropeu. Com que no s'han trobat testimonis escrits en indoeuropeu, es tracta d'una llengua hipotètica que s'ha hagut de reconstruir a partir de la comparació de les llengües derivades. Així, l'indoeuropeu estaria format per tots els trets comuns de les llengües que es van parlar posteriorment i es parlen actualment a Europa, el sud-oest d'Àsia i l'Índia.

Classificació de les llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees es classifiquen per grups lingüístics segons les afinitats que comparteixen.

Evolució del llatí fins a l'actualitat

Orígens i primers pobladors d'Itàlia

Al voltant de l'any 1000 aC, diversos pobles indoeuropeus arriben a la península Itàlica i s'estableixen a les zones centrals. Entre aquests pobles, destaquen els llatins, que procedien del centre d'Europa i es van instal·lar a la regió del Laci, on van fundar la ciutat de Roma l'any 753 aC. A més dels llatins, hi havia els umbres i els volscs, que parlaven l'umbre i l'osc, respectivament. Poc després, al segle VIII aC, els grecs, que també eren indoeuropeus, van arribar al sud de la península Itàlica i a l'illa de Sicília, zona que va rebre el nom de Magna Grècia. Molt abans, al tercer mil·lenni aC, els etruscs, un poble no indoeuropeu que procedia d'Àsia, es van establir a la regió d'Etrúria i van tenir el seu esplendor polític, econòmic i cultural al segle VII aC.

Expansió i fragmentació del llatí

A mesura que els llatins conquereixen la zona central d'Itàlia, després el nord i finalment el sud, aconsegueixen que tots els pobles sotmesos (a excepció dels grecs) abandonin la seva llengua i utilitzin el llatí com a llengua de comunicació. Després de la conquesta de tota la península Itàlica i fins al segle II dC, els romans aconsegueixen el domini de tota la Mediterrània occidental i oriental, del centre i del nord d'Europa i del Pròxim Orient. En tot aquest territori el llatí esdevé la llengua oficial.

A partir del segle III dC, l'Imperi Romà, que havia arribat a la seva màxima expansió territorial, per diversos motius (invasions dels pobles germànics, difusió del cristianisme, crisi política, etc.) entra en una lenta decadència, que s'agreuja amb la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 dC. Com a conseqüència d'aquests fets, el llatí pateix un procés de fragmentació lingüística que donarà lloc a l'aparició de les llengües romàniques entre els segles VIII i IX dC.

Les llengües romàniques

Aquestes llengües, derivades del llatí, són:

• Català
• Castellà
• Francès
• Portuguès
• Italià
• Gallec
• Occità
• Romanx
• Sard
• Romanès

Pervivència del llatí

Amb la substitució del llatí per les llengües romàniques, no obstant això, la llengua llatina no desapareix definitivament, sinó que només ho fa en l'àmbit oral, ja que en l'àmbit escrit perviu gairebé sense evolucionar des de l'època medieval fins als nostres dies. Així, des del segle IX fins a l'època del Renaixement, esdevé una llengua lligada al món de la cultura, emprada pels principals autors literaris, filòsofs, científics, etc. En l'actualitat, fins i tot, el llatí és la llengua oficial de l'Estat Vaticà, on un grup de llatinistes, en un intent de modernitzar i posar al dia la llengua dels antics romans, ha elaborat un diccionari, anomenat Lexicon Recentis Latinitatis, que incorpora moltes paraules del món actual definides en llatí.