Reproduccion
Clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,67 KB
Què és la pubertat? Quins canvis físics es produeixen en nois i noies?La pubertat és una època de la vida de les persones en què es produeixen canvis, tan físics com psicològics, que afecten a l'aspecte, al funcionament del cos, la personalitat i les relacions amb els altres. Sol començar a partir dels 10 o 11 anys, però cada noi o noia arriba a la pubertat en una edat diferent.Els canvis físics són els següents:
En nois: al pubis, a la barba, bigoti i a gran part del cos, eixamplament de les espatlles i pit, augment de la musculatura, canvi de la veu; el penis i els testicles creixen i es comencen a produir espermatozoides.
En noies: pèl al pubis i les aixelles, distribució de greix corporal, desenvolupament de les glàndules mamàries, eixamplament dels malucs, aparició la menstruació, desenvolupament i maduració dels òrgans sexuals .
Què regulen els estrògens i la progesterona?
Els estrògens i la progesterona són les hormones sexuals femenines produïdes per les gònades. Els estrògens, produïts als ovaris, s'encarreguen de l'activació dels caràcters sexuals femenins(glàndules mamàries, pèl al pubis i aixelles...) i el control del cicle menstrual. La funció de la progesterona és preparar l'úter per a mantenir un òvul fecundat, que es realitza durant la meitat de cada cicle, i també d'estimular l'augment de les mames.
Defineix caràcters sexuals secundaris. Cita els caràcters sexuals secundaris del noi i de la noia.
Els caràcters sexuals secundaris són aquells que apareixen amb la maduresa sexual, gràcies a l'acció de les hormones sexuals.
En les noies. Els principals canvis que pateixen són: l'aparició de pèl al pubis i les aixelles, la distribució de greix corporal, desenvolupament de les glàndules mamàries, s'eixamplen els malucs, apareix la menstruació, desenvolupament i maduració dels òrgans sexuals.
En els nois. Es caracteritza per l'aparició de pèl al pubis, a la barba, bigoti i a gran part del cos, per l'augment de la densitat òssia i de la musculatura, pel canvi de la veu; el penis i els testicles creixen i es comencen a produir espermatozoides.
Quines hormones són les responsables de la formació dels òvuls i els espermatozoides?
La testosterona és l'hormona que s'encarrega de la formació dels espermatozoides.
Els estrògens és la hormona que s'encarrega de la formació dels òvuls.
Òvul i espermatozoide.
Els òvuls són els gàmetes femenins. Són cèl·lules molt grans que es mouen amb molta dificultat. Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on pot ser fecundat per un espermatozoide o sinó morirà.
Els espermatozoide són gàmetes masculins. Són molt petits i mòbils. Tenen la capacitat de fecundar un òvul i formar un nou ésser. En estat madur estan formats per un cap, una part intermèdia(coll) i la cua. Poden arribar a viure tres dies a l'interior de l'aparell genital femení.
Conducte deferent i uretra.
Els conductes deferents son petits conductes a través dels quals els espermatozoides arriben a les vesícules seminals i connecten amb la uretra.
La uretra és el conducte que travessa el penis i acaba al meat urinar
FISONOMIA DELS ÒRGANS
Defineix:
Espermatogènesis: procés de formació dels gàmetes masculins o espermatozoides. Té lloc a dins dels testicles i es comencen a produir-los a la pubertat i es continua a producció al llarg de la vida.
Ovogènesis: procés de formació dels gàmetes femenins o òvuls. Els òvuls es desenvolupen en el tercer mes de desenvolupament fetal, que es fabriquen aproximadament dos milions, i no fan cap funció fins a la pubertat. A partir de llavors, per l'influencia hormonal, cada 28 dies aproximadament, i fins a la menopausa, un òvul madur pot ser fecundat o no. Si és fecundat, naixerà una criatura, sinó s'expulsarà a l'exterior.
Gònades: glàndula sexual productora dels gàmetes masculins i femenins i de les hormones sexuals. Les gònades femenines són els ovaris, que produeixen els òvuls, i les masculines són els testicles, que produeixen els espermatozoides. També produeix les hormones sexuals; les masculines són els andrògens, de les quals l'hormona més important és la testosterona; i les femenines són els estrògens, dels quals la més important és la progesterona.
Cicle menstrual: temps que passa entre el primer dia de la regla i el primer dia de la següent. Aquest període acostuma a ser d'uns 28 dies, però en moltes noies pot variar.
Zigot: cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació, ou.
Embaràs: estat de la dona desprès de la fecundació i fins al part, on es desenvolupa el zigot, futura persona.
Esterilitat: incapacitat d'una persona en no poder reproduir-se(tenir descendència) per diversos problemes.
Tap mucós: moc espès que té com a funció principal impedir el pas de gèrmens a la cavitat uterina. En el moment de la primera dilatació, es cau.
Òrgans genitals exteriors: són els òrgans que es troben a l'exterior del cos i són visibles. En el cas dels homes serien el penis i l'escrot, i els de les dones serien el mont de Venus i la vulva (llavis menors i majors, el clítoris, l'entrada a l'uretra i a la vagina).
Embrió: organisme viu des de l'estat d'òvul fecundat fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura o és capaç de portar una vida independent.
Fetus: embrió dels vivípars des que ja s'hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.
Menopausa: període en que es cessa de forma natural la menstruació.
Part: acte mitjançant el qual es produeix el naixement del nou individu quan s'arriba al final de l'embaràs, en el que s'expulsa el fetus i la placenta.
Mètodes de fertilitat: mètodes mitjançant els quals l'òvul es fecundat per un espermatozoide.
Fecunditat in vitro: mètode de reproducció assistida mitjançant el qual s'extreu l'òvul de la mare i l'espermatozoide del pare. L'òvul es fecundat, ja que no es podien ajuntar de manera natural, i quan l'embrió té dos dies de vida, s'injecta a l'úter de la mare perquè es fixi.
Líquid àmnic: substància líquida clara i de color grogenc que envolta al fetus dins de l'úter durant l'embaràs i que està contingut en el sac amniòtic. Les seves funcions són: protecció del fetus, permet la mobilitat d'aquest, manté la temperatura constant i permet el creixement.
Què és l'endometri? Explica breument els canvis que es produeixen en l'endometri durant el cicle ovàric?
L'endometri és una membrana mucosa que recobreix la cavitat uterina.
Durant el cicle menstrual, l'endometri pateix molts canvis, que consisteixen en el període de creixement, de regressió i d'hemorràgia, degut a les hormones.
En la menstruació, l'endometri és com una hemorràgia, i es desprèn.
Després de la menstruació, l'endometri es va regenerant. Al principi el gruixut és petit, de 1 a 2 mm; però a mesura que passen els dies, aquesta capa va creixent fins a mesurar 3 o 5 vegades més.
Què és el semen? De que està format?
És el líquid que s'expulsa en l'ejaculació. Està format per: els espermatozoides, el líquid aportat per les vesícules i el líquid aportat per la pròstata.
Fes el dibuix i pinta'l d'un espermatozoide, indicant-hi els noms de les parts.
Fes una descripció amb dibuix inclòs del recorregut d'un espermatozoide des de la seva formació fins la seva fecundació a l'òvul. En el recorregut, has de citar totes les estructures per on passa.
Els espermatozoides es formen als testicles. En el moment del coit, aquests surten a l'exterior passant per els conductes deferents i l'uretra, tot barrejant-se amb altres substàncies, com els líquid prostàtic i el líquid seminal; i s'introdueixen a la vagina. Després de passar per l'úter, arriba ales trompes de Fal·lopi. Allà, si s'ha produït l'ovulació, es trobarà amb un òvul. De tots els espermatozoides que han sortit dels testicles, només uns quants arribaran a l'òvul; però finalment només un, habitualment, penetrarà i el fecundarà.
Què és la placenta?
És un òrgan arrodonit i pla que es desenvolupa a l'úter durant la gestació, que fa d'intermediari entre la mare i el nou ser, i d'una part neix el cordó umbilical.
Quin és l'òrgan on es fa l'intercanvi de substàncies entre la mare i el fill?
El cordó umbilical és l'òrgan que permet fer l'intercanvi de substàncies entre la mare i el fill. La mare envia nutrients, suficients per poder alimentar-lo, i oxigen, i el nadó envia diòxid de carboni i residus que la mare eliminarà.
Per què totes les persones tenim una cicatriu al ventre que s'anomena melic? Per a què serveix?
Totes les persones tenim, al ventre, la nostra primera cicatriu, anomenada melic. El seu origen és quan ens comencen a formar i ens troben a l'úter de la nostra mare. Era el cordó umbilical, mitjançant el qual ens alimentàvem i rebien oxigen; i el qual, al néixer ens van tallar per així poder començar a respirar i menjar com qualsevol altre persona.
Amb diferents cures, es cicatritza i, segons com te'l col·loquin, pot adquirir dues formes: cap endins o cap enfora.
Es probable que alguna vegada hagis sentit, quan una dona ha començat el procés de part, expressions com ara “ ha trencat aigües” o “ha trencat la bossa” explica el significat d'aquestes expressions.
Als nou mesos, normalment, el fetus ja està format i preparat per a sortir. Quan arriba el moment néixer, l'úter fa força( les contraccions), per a què es dilati la vagina i el nen pugui sortir amb més facilitat.
Les contraccions provoquen que es trenqui l'amni, la membrana que conté el líquid àmnic, i per tant el líquid surti a l'exterior.
La dona nota aquest efecte perquè es sent mullada.
Molts cops, en el vocabulari col·loquial, ens referim a aquests fets amb expressions com ara “ha trencat aigües” o “ha trencat la bossa”.
Explica les fases del part.
Dilatació del coll uterí: comença amb les contraccions de les parets de l'úter i la dilatació del coll de l'úter. Les contraccions fan que es trenqui l'amni ( membrana que conté el líquid àmnic i on es desenvolupa el fetus durant l'embaràs) i el líquid àmnic surti a l'exterior.
Expulsió del fetus: les contraccions de les parets de l'úter i la pressió del dels músculs abdominals empenyen el fetus a través de la vagina cap a l'exterior.
Expulsió de la placenta: quan el nadó ja és a l'exterior , cal tallar-li el cordó umbilical; la cicatriu que deixa umbilical constitueix el melic. Posteriorment, la placenta es desprèn de les parets de l'úter i és expulsada juntament amb altres restes d'embolcalls.
SISTEMES DE CONTRACEPCIÓ
Classifica els mètodes contraceptius en tres tipus:
Els que eviten l'arribada dels espermatozoides a l'òvul.
El preservatiu femení i masculí.
El diafragma
El dispositiu intrauterí (DIU).
Els espermicides.
El lligament de trompes.
La vasectomia.
Els mètodes d'abstinència periòdica: ogino i temperatura basal, moc cervical o Billings i marxa enrere o coit interromput.
Els que impedeixen la formació de l'òvul.
La píndola anticonceptiva.
Els que impedeixen la implantació de l'òvul a l'endometri.
El dispositiu intrauterí (DIU).
Anticoncepció postcoital.
MALATIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL (MTS)
Busca informació sobre el tipus de malalties de transmissió sexual i fes-ne un cuadre explicatiu.
Malaltia Microorganisme causant Símptomes Malaltia Microorganisme causant Símptomes
Sífilis Bacteri: Treponema pallidum Ulceracions als òrgans genitals i inflamacions dels ganglis.
Gonorrea Bacteri: Neisseria gonorrhoeae Gonorrea Bacteri: Neisseria gonorrhoeae Comença amb la inflamació dels òrgans genitals i amb el temps, provoca esterilitat i es transmet per la sang.
Candidiasi Fong: Candida albicans Irritació de la vagina i fluix vaginal abundant i lletós, inflamació del gland.
Herpes genital Virus de l'herpes Vesícules als genitals i a l'anus.
Hepatitis B Virus de l'hepatitis B Inflamació del fetge, icterícia i trastorns del metabolisme.
Sida Virus VIH Debilitament greu del sistema immunològic que pot causar la mort davant de diversos trastorns.
Clamídia Bacteri: Chlamydia trachomatis Afecta a la uretra dels homes i la vagina i el coll uterí de les dones.
Condilomas Virus del papil·loma humà(VPH) Berrugues a la vulva, vagina, coll de l'úter, uretra, penis i anus.
Pediculosi púbica(lladelles) Poll: Phthirus pubis Picors intens al pubis.
Què són les malalties congènites? Busca'n informació.
Les malalties congènites són les que es manifesten des del naixement. L'aparició d'aquestes és degut a que en el moment del desenvolupament embrionari i fetal, que és molt complex, s'ha alternat per diversos agents externs o alteracions genètiques.
En nois: al pubis, a la barba, bigoti i a gran part del cos, eixamplament de les espatlles i pit, augment de la musculatura, canvi de la veu; el penis i els testicles creixen i es comencen a produir espermatozoides.
En noies: pèl al pubis i les aixelles, distribució de greix corporal, desenvolupament de les glàndules mamàries, eixamplament dels malucs, aparició la menstruació, desenvolupament i maduració dels òrgans sexuals .
Què regulen els estrògens i la progesterona?
Els estrògens i la progesterona són les hormones sexuals femenines produïdes per les gònades. Els estrògens, produïts als ovaris, s'encarreguen de l'activació dels caràcters sexuals femenins(glàndules mamàries, pèl al pubis i aixelles...) i el control del cicle menstrual. La funció de la progesterona és preparar l'úter per a mantenir un òvul fecundat, que es realitza durant la meitat de cada cicle, i també d'estimular l'augment de les mames.
Defineix caràcters sexuals secundaris. Cita els caràcters sexuals secundaris del noi i de la noia.
Els caràcters sexuals secundaris són aquells que apareixen amb la maduresa sexual, gràcies a l'acció de les hormones sexuals.
En les noies. Els principals canvis que pateixen són: l'aparició de pèl al pubis i les aixelles, la distribució de greix corporal, desenvolupament de les glàndules mamàries, s'eixamplen els malucs, apareix la menstruació, desenvolupament i maduració dels òrgans sexuals.
En els nois. Es caracteritza per l'aparició de pèl al pubis, a la barba, bigoti i a gran part del cos, per l'augment de la densitat òssia i de la musculatura, pel canvi de la veu; el penis i els testicles creixen i es comencen a produir espermatozoides.
Quines hormones són les responsables de la formació dels òvuls i els espermatozoides?
La testosterona és l'hormona que s'encarrega de la formació dels espermatozoides.
Els estrògens és la hormona que s'encarrega de la formació dels òvuls.
Òvul i espermatozoide.
Els òvuls són els gàmetes femenins. Són cèl·lules molt grans que es mouen amb molta dificultat. Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on pot ser fecundat per un espermatozoide o sinó morirà.
Els espermatozoide són gàmetes masculins. Són molt petits i mòbils. Tenen la capacitat de fecundar un òvul i formar un nou ésser. En estat madur estan formats per un cap, una part intermèdia(coll) i la cua. Poden arribar a viure tres dies a l'interior de l'aparell genital femení.
Conducte deferent i uretra.
Els conductes deferents son petits conductes a través dels quals els espermatozoides arriben a les vesícules seminals i connecten amb la uretra.
La uretra és el conducte que travessa el penis i acaba al meat urinar
FISONOMIA DELS ÒRGANS
Defineix:
Espermatogènesis: procés de formació dels gàmetes masculins o espermatozoides. Té lloc a dins dels testicles i es comencen a produir-los a la pubertat i es continua a producció al llarg de la vida.
Ovogènesis: procés de formació dels gàmetes femenins o òvuls. Els òvuls es desenvolupen en el tercer mes de desenvolupament fetal, que es fabriquen aproximadament dos milions, i no fan cap funció fins a la pubertat. A partir de llavors, per l'influencia hormonal, cada 28 dies aproximadament, i fins a la menopausa, un òvul madur pot ser fecundat o no. Si és fecundat, naixerà una criatura, sinó s'expulsarà a l'exterior.
Gònades: glàndula sexual productora dels gàmetes masculins i femenins i de les hormones sexuals. Les gònades femenines són els ovaris, que produeixen els òvuls, i les masculines són els testicles, que produeixen els espermatozoides. També produeix les hormones sexuals; les masculines són els andrògens, de les quals l'hormona més important és la testosterona; i les femenines són els estrògens, dels quals la més important és la progesterona.
Cicle menstrual: temps que passa entre el primer dia de la regla i el primer dia de la següent. Aquest període acostuma a ser d'uns 28 dies, però en moltes noies pot variar.
Zigot: cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació, ou.
Embaràs: estat de la dona desprès de la fecundació i fins al part, on es desenvolupa el zigot, futura persona.
Esterilitat: incapacitat d'una persona en no poder reproduir-se(tenir descendència) per diversos problemes.
Tap mucós: moc espès que té com a funció principal impedir el pas de gèrmens a la cavitat uterina. En el moment de la primera dilatació, es cau.
Òrgans genitals exteriors: són els òrgans que es troben a l'exterior del cos i són visibles. En el cas dels homes serien el penis i l'escrot, i els de les dones serien el mont de Venus i la vulva (llavis menors i majors, el clítoris, l'entrada a l'uretra i a la vagina).
Embrió: organisme viu des de l'estat d'òvul fecundat fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura o és capaç de portar una vida independent.
Fetus: embrió dels vivípars des que ja s'hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.
Menopausa: període en que es cessa de forma natural la menstruació.
Part: acte mitjançant el qual es produeix el naixement del nou individu quan s'arriba al final de l'embaràs, en el que s'expulsa el fetus i la placenta.
Mètodes de fertilitat: mètodes mitjançant els quals l'òvul es fecundat per un espermatozoide.
Fecunditat in vitro: mètode de reproducció assistida mitjançant el qual s'extreu l'òvul de la mare i l'espermatozoide del pare. L'òvul es fecundat, ja que no es podien ajuntar de manera natural, i quan l'embrió té dos dies de vida, s'injecta a l'úter de la mare perquè es fixi.
Líquid àmnic: substància líquida clara i de color grogenc que envolta al fetus dins de l'úter durant l'embaràs i que està contingut en el sac amniòtic. Les seves funcions són: protecció del fetus, permet la mobilitat d'aquest, manté la temperatura constant i permet el creixement.
Què és l'endometri? Explica breument els canvis que es produeixen en l'endometri durant el cicle ovàric?
L'endometri és una membrana mucosa que recobreix la cavitat uterina.
Durant el cicle menstrual, l'endometri pateix molts canvis, que consisteixen en el període de creixement, de regressió i d'hemorràgia, degut a les hormones.
En la menstruació, l'endometri és com una hemorràgia, i es desprèn.
Després de la menstruació, l'endometri es va regenerant. Al principi el gruixut és petit, de 1 a 2 mm; però a mesura que passen els dies, aquesta capa va creixent fins a mesurar 3 o 5 vegades més.
Què és el semen? De que està format?
És el líquid que s'expulsa en l'ejaculació. Està format per: els espermatozoides, el líquid aportat per les vesícules i el líquid aportat per la pròstata.
Fes el dibuix i pinta'l d'un espermatozoide, indicant-hi els noms de les parts.
Fes una descripció amb dibuix inclòs del recorregut d'un espermatozoide des de la seva formació fins la seva fecundació a l'òvul. En el recorregut, has de citar totes les estructures per on passa.
Els espermatozoides es formen als testicles. En el moment del coit, aquests surten a l'exterior passant per els conductes deferents i l'uretra, tot barrejant-se amb altres substàncies, com els líquid prostàtic i el líquid seminal; i s'introdueixen a la vagina. Després de passar per l'úter, arriba ales trompes de Fal·lopi. Allà, si s'ha produït l'ovulació, es trobarà amb un òvul. De tots els espermatozoides que han sortit dels testicles, només uns quants arribaran a l'òvul; però finalment només un, habitualment, penetrarà i el fecundarà.
Què és la placenta?
És un òrgan arrodonit i pla que es desenvolupa a l'úter durant la gestació, que fa d'intermediari entre la mare i el nou ser, i d'una part neix el cordó umbilical.
Quin és l'òrgan on es fa l'intercanvi de substàncies entre la mare i el fill?
El cordó umbilical és l'òrgan que permet fer l'intercanvi de substàncies entre la mare i el fill. La mare envia nutrients, suficients per poder alimentar-lo, i oxigen, i el nadó envia diòxid de carboni i residus que la mare eliminarà.
Per què totes les persones tenim una cicatriu al ventre que s'anomena melic? Per a què serveix?
Totes les persones tenim, al ventre, la nostra primera cicatriu, anomenada melic. El seu origen és quan ens comencen a formar i ens troben a l'úter de la nostra mare. Era el cordó umbilical, mitjançant el qual ens alimentàvem i rebien oxigen; i el qual, al néixer ens van tallar per així poder començar a respirar i menjar com qualsevol altre persona.
Amb diferents cures, es cicatritza i, segons com te'l col·loquin, pot adquirir dues formes: cap endins o cap enfora.
Es probable que alguna vegada hagis sentit, quan una dona ha començat el procés de part, expressions com ara “ ha trencat aigües” o “ha trencat la bossa” explica el significat d'aquestes expressions.
Als nou mesos, normalment, el fetus ja està format i preparat per a sortir. Quan arriba el moment néixer, l'úter fa força( les contraccions), per a què es dilati la vagina i el nen pugui sortir amb més facilitat.
Les contraccions provoquen que es trenqui l'amni, la membrana que conté el líquid àmnic, i per tant el líquid surti a l'exterior.
La dona nota aquest efecte perquè es sent mullada.
Molts cops, en el vocabulari col·loquial, ens referim a aquests fets amb expressions com ara “ha trencat aigües” o “ha trencat la bossa”.
Explica les fases del part.
Dilatació del coll uterí: comença amb les contraccions de les parets de l'úter i la dilatació del coll de l'úter. Les contraccions fan que es trenqui l'amni ( membrana que conté el líquid àmnic i on es desenvolupa el fetus durant l'embaràs) i el líquid àmnic surti a l'exterior.
Expulsió del fetus: les contraccions de les parets de l'úter i la pressió del dels músculs abdominals empenyen el fetus a través de la vagina cap a l'exterior.
Expulsió de la placenta: quan el nadó ja és a l'exterior , cal tallar-li el cordó umbilical; la cicatriu que deixa umbilical constitueix el melic. Posteriorment, la placenta es desprèn de les parets de l'úter i és expulsada juntament amb altres restes d'embolcalls.
SISTEMES DE CONTRACEPCIÓ
Classifica els mètodes contraceptius en tres tipus:
Els que eviten l'arribada dels espermatozoides a l'òvul.
El preservatiu femení i masculí.
El diafragma
El dispositiu intrauterí (DIU).
Els espermicides.
El lligament de trompes.
La vasectomia.
Els mètodes d'abstinència periòdica: ogino i temperatura basal, moc cervical o Billings i marxa enrere o coit interromput.
Els que impedeixen la formació de l'òvul.
La píndola anticonceptiva.
Els que impedeixen la implantació de l'òvul a l'endometri.
El dispositiu intrauterí (DIU).
Anticoncepció postcoital.
MALATIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL (MTS)
Busca informació sobre el tipus de malalties de transmissió sexual i fes-ne un cuadre explicatiu.
Malaltia Microorganisme causant Símptomes Malaltia Microorganisme causant Símptomes
Sífilis Bacteri: Treponema pallidum Ulceracions als òrgans genitals i inflamacions dels ganglis.
Gonorrea Bacteri: Neisseria gonorrhoeae Gonorrea Bacteri: Neisseria gonorrhoeae Comença amb la inflamació dels òrgans genitals i amb el temps, provoca esterilitat i es transmet per la sang.
Candidiasi Fong: Candida albicans Irritació de la vagina i fluix vaginal abundant i lletós, inflamació del gland.
Herpes genital Virus de l'herpes Vesícules als genitals i a l'anus.
Hepatitis B Virus de l'hepatitis B Inflamació del fetge, icterícia i trastorns del metabolisme.
Sida Virus VIH Debilitament greu del sistema immunològic que pot causar la mort davant de diversos trastorns.
Clamídia Bacteri: Chlamydia trachomatis Afecta a la uretra dels homes i la vagina i el coll uterí de les dones.
Condilomas Virus del papil·loma humà(VPH) Berrugues a la vulva, vagina, coll de l'úter, uretra, penis i anus.
Pediculosi púbica(lladelles) Poll: Phthirus pubis Picors intens al pubis.
Què són les malalties congènites? Busca'n informació.
Les malalties congènites són les que es manifesten des del naixement. L'aparició d'aquestes és degut a que en el moment del desenvolupament embrionari i fetal, que és molt complex, s'ha alternat per diversos agents externs o alteracions genètiques.