Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Primaria

La Arquitectura Barroca Española: De la Plaza Mayor al Palacio Borbónico

Características:

• La inacabada centralización política del siglo XVII favorece el desarrollo de variedades regionales.
• La temática es religiosa.
• El arte será utilizado como argumento de convicción y persuasión del poder católico, ya sea civil o religioso.
• El arte se dirige a la sensación, a lo emocional antes que a la razón.
• La decadencia material (ladrillo) contrasta con el esplendor cultural y artístico.
• La gran novedad urbanística fue la construcción de plazas mayores.

Periodos de la Arquitectura Barroca Española

La arquitectura barroca española se divide en tres periodos:

1. Primera etapa: Los inicios, hasta mediados del siglo XVII, en el que la influencia de Herrera

La Portalada de Santa Maria de Ripoll: Context i Característiques

La Portalada de Santa Maria de Ripoll és un relleu escultòric monumental realitzat en pedra sorrenca, datat entre el 1150 i el 1170. L'autoria s'atribueix a un mestre i taller anònim del Rosselló, i la seva temàtica principal és bíblica. Aquesta obra d'estil romànic es troba ubicada a Ripoll.

L'Abat Oliba és considerat l'ideòleg i promotor de tota l'abadia. Cal destacar que les escultures del cimbori actual són obra de l'arquitecte Elies Rogent, representant de la tendència neoromànica catalana guiada pel bisbe Morgades.

Descripció Arquitectònica i Estilística

La portalada es presenta a manera d'arc de triomf, amb els seus elements constructius força simplificats.... Continuar leyendo "La Portalada de Santa Maria de Ripoll: Art Romànic i Iconografia" »

El Panteón: El Templo de Todos los Dioses

El Panteón es uno de los monumentos mejor conservados de la antigua Roma. Fue construido originalmente para ser la casa de los dioses, siendo un templo consagrado a las siete divinidades celestes de la mitología romana.

Aunque su arquitecto es desconocido, el edificio original fue destruido por un incendio. Augusto encargó su reconstrucción, que se levantó en el Campo de Marte, Roma, hacia el siglo II.

Materiales y Estructura Arquitectónica

El Panteón está formado por un gran pórtico clásico y una enorme naos cilíndrica. Los materiales utilizados demuestran la maestría de la ingeniería romana:

• Hormigón de cal con cascotes: Utilizado en el muro de la cubierta (más pesados en la base).
• Ladrillo:

El Arte Romano: Contexto Histórico

El arte romano abarca desde el 753 a. C. hasta el 476 d. C. Se extendió por el sur de Europa (en los territorios de la península ibérica, Francia, Italia) y el norte de África. La evolución romana se desarrolló en tres periodos: la monarquía, la república y el imperio.

Templos Romanos: Características y Evolución

Los primeros templos romanos se levantaron según el modelo etrusco, al que a partir del siglo II a. C. se sumó la influencia griega. Son templos de reducidas dimensiones, planta rectangular de una sola nave con un profundo pórtico. Se elevan sobre un podio o zócalo que los destacaba entre las demás construcciones y se accede a ellos por un tramo de escalera. En el frontón hubo esculturas... Continuar leyendo "Evolución de la Arquitectura Religiosa: Templos Romanos y Griegos" »

Venus de Botticelli: Anàlisi Detallada

Tècnica: Tèmpera sobre tela.

L'anàlisi de la geometria de l'obra és interessant perquè ens permet comprovar que la posició de Venus s'ha desplaçat respecte a la línia central. Això transmet una sensació de moviment, tal com ho exigeixen les figures de Zèfir i Cloris. Es recupera el nu femení. Els seus contorns estan traçats amb un dibuix molt delicat, on predomina la línia sinuosa i sensual. L'obra es desentén del volum i la perspectiva tradicionals. La llum és homogènia i brillant, i els colors presenten tonalitats alegres.

La Primavera de Botticelli: Simbolisme Neoplatònic

Tècnica: Tèmpera sobre fusta.

Aquesta obra és un emblema mitològic de l'amor platònic. Botticelli idealitza la... Continuar leyendo "Art del Renaixement: Venus, Primavera i Capella Sixtina" »

Impressionisme

Context Històric

• L’impressionisme neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament de la Segona Revolució Industrial, durant el període conegut com la III República.
• És un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com a epicentre la ciutat de París: Remodelació urbanística, exposicions universals...
• Consolidació de la burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica (principal client d’obres d’art).
• El món artístic en aquest moment gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies i en les quals només s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial.
• Moment de grans canvis culturals i científics que influïen sobre

El Siglo de Oro de la Pintura Española: Características y Maestros

El Siglo de Oro de la pintura española se caracteriza por un arte que, partiendo del naturalismo-tenebrismo, logra fusionar el estudio de tipos concretos con elevados grados de misticismo. Al ser un arte profundamente naturalista, se representan tanto la belleza como la crudeza de la realidad, reflejando el triunfo de lo real, que es a la vez bello y horrible.

Temática y Estilo

• La temática religiosa fue predominante, con la representación de numerosas vidas de santos.
• El retrato también alcanzó una gran abundancia y calidad.
• La pintura española de este periodo se distinguió por su estatismo y serenidad, a menudo cargada de una profunda gravedad.

Núcleos de Estudio de la

Altar de Zeus a Pèrgam

• Estil: Hel·lenístic
• Cronologia: ca. 188-160 a.C.
• Materials: Marbre i fusta
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Localització: Museu de Pèrgam (Berlín)

Context històric i cultural

Després de la mort d'Alexandre Magne, els seus territoris van ser dividits entre els seus generals. Àtal va crear el regne de Pèrgam, a l'Àsia Menor.

En aquests territoris es va crear una Koiné, una comunitat cultural on es va fusionar la cultura grega amb les tradicions locals.

Descripció i anàlisi formal

L'edifici és una construcció d'ordre jònic, dodecàstil, perípter i de planta quadrada.

Espai exterior

• Gran pòdium
• L'estilobat
• Columnes amb basa
• Fust estriat
• Capitell amb volutes

Entaulament

• Arquitrau a quatre bandes
• Cornisa amb decoració d'acroteris
• Fris

TEATRE​ ​D’EPIDAURE
Estil: Hel·lenístic
Cronologia: ca. 330 a.C
Materials: Marbre i fusta
Sistema constructiu: Arquitravat
Localització : Epidaure (Grècia)

​CONTEXT​ ​HISTÒRIC​ ​I​ ​CULTURAL​ ​DE​ ​L’OBRA
CONTEXT HISTÒRIC construït durant el regnat d’Alexandre Magne (fort autoritarisme i expansió a Grècia, Egipte, i Àsia).
CONTEXT CULTURAL En aquets territoris controlats per Alexandre Magne i els seus generals es crea una Koiné (comunitat cultural on es fusiona la cultura grega)

DESCRIPCIÓ​ ​O​ ​ANÀLISIS​ ​FORMAL
Espai​ ​exterior:
● Teatre construït aprofitant la falda d’un turó
● El teatre s’organitza al voltant de l’orquestra on el cor cantava i ballava.
● Orquestra envoltat d’un... Continuar leyendo "Tractament del mur teatre d'epidaure" »

Laocoont i els seus fills

• Cronologia: S. I a.C.
• Estil: Hel·lenístic
• Material: Marbre
• Tècnica: Talla
• Forma: Exempta
• Cromatisme: Monòcrom
• Localització: Museus Vaticans (Roma)

Context històric i cultural

Al segle I a.C., els romans van conquerir tots els regnes hel·lenístics i Octavi va governar en solitari, iniciant un nou règim: l'Imperi.

El context històric es remunta al regnat d'Alexandre Magne, caracteritzat per un fort autoritarisme i l'expansió per Grècia, Egipte i Àsia. En aquests territoris es va crear una Koiné, una comunitat cultural on es va fusionar la cultura grega.

Descripció i anàlisi formal

• Composició: Un home adult i dos joves nus, units per una serp.
• Estructura: Geomètrica triangular amb el vèrtex superior en el Laocoont.