Hominització:

És un procés evolutiu que es va iniciar fa uns 4 m a i que ha portat a l'aparició de l'espècie humana. És caracteritza per un conjunt de canvis anatòmics, psíquics i culturals.

Canvis anatòmics:

Marxa bípeda, augment volum cranial, augment del volum de l'encèfal, disminució del prognatisme i dels arcs ciliars.

Els canvis psíquics van aportar:

La racionalitat, la intel·ligència, la capacitat d'abstracció, el llenguatge i el control de les conductes instintives.

Evolució cultural:

En els últims 35.000 anys ha patit un complex procés d'evolució cultural que s'ha manifestat en la construcció d'utillatge i en les manifestacions artístiques i mítiques.

Australopitecus:

Són els homínids més antics. Van viure fa més... Continuar leyendo "Evolució de l'espècie humana" »

Arte Erromanikoa: Sarrera

Erreforma klunitarrak Europa osoko kristau erresumei –Iberiar Penintsula barne– ekarri zien erlijiozko aire berria, baita dekorazio eta arkitektura estilo berria ere; horri, oro har, erromanikoa esaten zaio.

Arkitektura erromanikoa erlijiozkoa da batez ere, eta horren mendeko dira eskultura eta pintura; horiek dekoraziozkoak dira. Erromanikoak izen hori XIX. mendean hartu zuen; izan ere, uste zen (gaizki uste ere), formak arte erromatarraren ondorioz zehaztuta zeudela. Italiako iparraldean jaio zen, Lombardia eskualdean, X. mendean, eta XIII. mendearen hasierara arte mantendu zen, arte gotikoarekin batera bizi izan zelarik.

Ez ahaztu: Arte Erromanikoaren faktoreak

Arte erromanikoa zenbait faktorek baldintzatzen dute:... Continuar leyendo "Arte Erromanikoa: Ezaugarriak eta Arkitektura" »

Característiques de l'Art Bizantí

1. Arquitectura

• a) Utilització de la cúpula com a sistema de coberta. La seva abundància s'explica perquè s'identifica amb el símbol de la volta celestial. Aquestes cúpules es construeixen mitjançant filades concèntriques en ritme decreixent fins al cim. Solen ser d'arc rebaixat, alçades sobre pendentives o bé sobre un tambor circular. La cúpula central es troba realçada per l'abundància de semicúpules. Solen decorar-se com a cels estelats, símbol de l'altre món.
• b) Colossalisme, interpretable com a triomfalisme de la gran potència que va ser l'Imperi Bizantí, però també com a símbol de la grandesa de Déu.
• c) Contrast entre la senzillesa i l'austeritat dels exteriors i la lluentor i la riquesa

Fitxa tècnica

Títol

El Jurament dels Horacis

Autor

Jacques-Louis David

Cronologia

1784

Tècnica

Oli sobre tela

Estil

Neoclàssic

Tema

Literari

Localització

Museu del Louvre (París)

Biografia de l'autor

Jacques-Louis David va ser un dels màxims exponents de la pintura neoclàssica. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris i participà en la Revolució de 1789.

Context històric i cultural

Històric

1784. Regnat de Lluís XVI. Període convuls i d'agitació social, cinc anys abans de la Revolució Francesa (1789). Consolidació de la classe burgesa. Procés d'industrialització.

Cultural

Il·lustració, enciclopèdia: d'Alembert i Diderot. A Espanya: Carles III.

Anàlisi formal

El Jurament dels Horacis és una pintura a l'oli, la tècnica... Continuar leyendo "Anàlisi de 'El Jurament dels Horacis' de Jacques-Louis David" »

Contexto Histórico y Sociocultural del Barroco

Ámbito Geográfico y Temporal

• Nace en Italia a finales del siglo XVI.
• Se extiende por Europa hasta finales del siglo XVII.

Ámbito Religioso: La Contrarreforma

• Lucha intensa entre católicos y protestantes.
• Conflictos armados significativos:
  • Guerra de los Treinta Años (1618-1648).
  • Guerras de Flandes (1580-1660).
• Celebración del Concilio de Trento (1563) y el auge de la **Contrarreforma Católica**.
• Exaltación del poder de Roma como centro de la fe.

Ámbito Político

• Consolidación del **absolutismo monárquico**.
• El arte como manifestación del poder de los reyes.
• Reformas urbanísticas de las ciudades.
• Aparición de regímenes políticos parlamentarios (especialmente en Inglaterra y Holanda).
• Mecenazgo de

En el segle XVII es va tornar a valorar l'art del Barroc, però no homogèniament. El Barroc expressa la lluita que l'Església Catòlica va mantenir enfront del Protestantisme. Després del Concili de Trento, l'Església va haver d'emprendre la recuperació espiritual d'Europa. L'art contrareformista tindrà com a característica més important l'amor al recarregat i fastuós enfront de la severitat i nuesa de la Reforma. Quan l'Església va reaccionar enfront de l'atac protestant, Espanya va ser l'instrument triat per a iniciar aquesta renovació. La Inquisició va aconseguir el seu ple desenvolupament a Espanya. Del Concili neix el Barroc. Roma, Espanya, els Jesuïtes i la Inquisició farien del Barroc una tècnica de persuasió i d'emocions... Continuar leyendo "El Barroc: Art, Contrareforma i Crisi al Segle XVII" »

Elementos Constructivos y Órdenes Arquitectónicos Griegos

La arquitectura griega se define por la perfección de sus proporciones y la codificación de sus elementos constructivos, manifestados principalmente a través de tres órdenes canónicos: Dórico, Jónico y Corintio.

El Orden Dórico

El orden Dórico es el más antiguo y robusto, originario de la Grecia continental. Se caracteriza por su sencillez y por priorizar la solidez de la construcción sobre la decoración.

Estructura del Orden Dórico

• Pedestal: Compuesto por tres escalones (tres estereobatos y un estilobato).
• Basa: Ausente. La columna se apoya directamente sobre el estilobato.
• Fuste: Presenta estrías (acanaladuras poco profundas), éntasis (ligero abombamiento central) y collarino.

Fidias: El Maestro Escultor del Clasicismo Griego

Fidias crea un mundo de seres plásticamente perfectos, dotados de un equilibrio físico y moral. Sus obras encarnan el ideal de belleza clásico, siendo el mejor intérprete de la majestad de los dioses.

Fidias estuvo al frente de los trabajos del Partenón, contando con la colaboración de multitud de escultores, pintores y orfebres. Los relieves fueron esculpidos por muchos artistas, mientras él seleccionaba los diversos temas.

La Decoración Escultórica del Partenón

• La decoración escultórica del templo está centrada en los frontones (el nacimiento de Atenea en el frontón oriental y el combate entre Atenea y Poseidón en el frontón occidental), las metopas (temas de Gigantomaquia, Amazonomaquia,

Erromantizismoa

Sarrera

Erromantizismoa 1830-1850 urteen artean garatzen den korronte artistikoa da. Mugimendu honen sorreran kontuan hartu behar dira XIX. mendeko alemaniar pentsalarien ekarpenak eta, klasikotasun latinoaren alternatiba gisa, tradizio kultural germanikoa berpizteko interesa.

Korronte ideologiko honen baitan kultura klasizistarekin kontrajartzen diren elementuak agertzen dira:

• Arrazoiaren nagusitasunaren aurrean, sentimendu indibidualak.
• Barruko ni-ari, eta, beraz, gizabanakoari emandako lehentasuna.
• Inperioaren ideiaren aurrean, nazioarena.
• Estatu idealaren aurrean, entitate kulturalak, linguistikoak eta geografikoak.

Erromantizismo plastikoa sortzerakoan, Ingalaterran gotikoa birbaloratzen hasi zen eta Alemanian, arkitektura gotikoari... Continuar leyendo "Erromantizismoa: Korronte Artistikoaren Ezaugarriak eta Pintura" »