Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Geología de Otros cursos

El Interior de la Tierra: La Geosfera

La Tierra presenta una estructuración en capas concéntricas de densidad creciente hacia el interior del planeta, derivada de la diferenciación gravitatoria durante su proceso de formación: atmósfera, hidrosfera y geosfera (dividida en partes diferenciadas: corteza, manto y núcleo).

Para determinar la estructura interna de la geosfera se requiere del empleo de métodos de estudio de su interior, que pueden ser directos o indirectos.

Métodos Directos

Se basan en el estudio de los materiales arrojados en las erupciones volcánicas o extraídos mediante sondeos.

Estos materiales proceden de localizaciones relativamente superficiales, que como mucho permiten alcanzar y obtener datos del 3% de la profundidad... Continuar leyendo "Estructura Interna de la Tierra: Capas y Composición de la Geosfera" »

Potabilització

1. Captació i bombament

L'aigua es capta dels rius o aqüífers mitjançant pous, i una estació de bombament l'envia a les cambres de barreja i repartiment.

2. Cambres de barreja i repartiment

S'afegeixen substàncies floculants (perquè sedimentin) i reactives, i s'agita amb unes turbines per homogeneïtzar-la.

3. Decantadors

Els flocs cauen i es dipositen al fons del decantador. L'aigua neta queda a la part superior i, des d'allà, a través d'un canal, va cap als filtres.

4. Filtració de carbó i sorra

Els filtres retenen les partícules sòlides menors. Després, l'aigua s'analitza i es desinfecta amb ozó i clor.

5. Dipòsit de sortida i estació de bombament

L'aigua s'emmagatzema en dipòsits. A la sortida es corregeix el clor... Continuar leyendo "Procés de Potabilització i Depuració de l'Aigua" »

L'Interior de la Terra: Mostres Directes

En algunes zones de la superfície terrestre, a causa de fenòmens volcànics o tectònics, apareixen roques d'origen profund, com la kimberlita i la peridotita.

Els minerals són estables en unes condicions determinades de pressió i temperatura; per exemple, a una pressió enorme, com la que hi ha a 150 km de profunditat, el carboni cristal·litza en forma de diamant, mentre que a menor pressió ho fa en forma de grafit. Així, una roca volcànica que conté diamants, com la kimberlita, ens dona pistes sobre la composició de roques més profundes que les que contenen grafit, més superficials.

L'Interior de la Terra: Pistes Caigudes del Cel

La Terra es va formar a partir de la matèria existent en una... Continuar leyendo "L'Interior de la Terra: Estructura, Composició i Energia" »

Expansió del Fons Oceànic

En les dorsals oceàniques es crea nova litosfera oceànica, la qual cosa produeix l'expansió de l'oceà i el desplaçament dels continents. Aquest fet, conegut com a expansió del fons oceànic, és observable en la simetria d'edats de les roques que es produeix a partir de les dorsals.

Subducció de Plaques Tectòniques

Si en les dorsals es genera nova litosfera oceànica, hi ha d'haver altres àrees en les quals es compense aquest procés, destruint-la. Si no fos així, aquesta litosfera aniria augmentant les seves dimensions indefinidament. Aquestes àrees de destrucció de la litosfera oceànica són les zones de subducció, que solen localitzar-se al costat de les fosses marines més profundes. En les fosses... Continuar leyendo "Geodinàmica Terrestre: Expansió, Subducció, Volcans i Terratrèmols" »

Depressió

Depressió: Són zones de terreny més o menys extenses que estan enfonsades amb relació al terreny que les envolta.

Ibèria Argilosa

Ibèria argilosa: És l'àrea de l'Estat Espanyol constituïda per materials sedimentaris tous i poc resistents, dipositats després del plegament alpí, durant les eres terciària i quaternària.

Ibèria Calcària

Ibèria calcària: És l'àrea de l'Estat Espanyol on predomina la roca calcària que s'ha originat a partir de substrats rocosos formats per sediments d'origen marí que van ser plegats per l'orogènia alpina de l'Era terciària.

Ibèria Silícica

Ibèria silícica: És l'àrea de l'Estat Espanyol on predominen substrats rocosos de l'era arcaica o de l'era primària i, per tant, les roques que... Continuar leyendo "Relleu, Modelat i Sòls d'Espanya: Guia Completa" »

Hezetasun Erlatiboa eta Ihintz-puntua

Airearen hezetasuna atmosferan dagoen ur-lurrunaren ondorio da. Zenbat eta airearen tenperatura handiagoa izan, orduan eta ur gehiago eduki dezake lurrun moduan (g/m³). Alderantziz, tenperatura jaisten denean, aireak ezin du hainbeste ur eduki lurrun moduan.

Ondorioz, ur kopuru bat kondentsatzen da.

• Hezetasun absolutua: ur-lurrun kantitatea aire-bolumen unitate bakoitzeko.
• Hezetasun erlatiboa: airean dagoen hezetasunaren % (ur-lurruna), jakin batean egon daitekeen hezetasun maximoa 100 izanik.
• Ihintz-puntua: aire-bolumen batean dagoen ur-lurrun masa bat kondentsatzen hasten den tenperatura (hezetasun erlatiboaren %100era iristeagatik).
• Saturazio-kurba: tenperatura bakoitzean, aire-masak izan dezakeen gehienezko

Secuencia Geológica 1: Formación de Estratos y Estructuras

• Depósito de los materiales que formaron el estrato C.
• Depósito de los materiales que formaron el estrato B.
• Depósito de los materiales que formaron el estrato A.
• Intrusión magmática D que atraviesa las rocas sedimentarias ya formadas.
• Esfuerzos distensivos que produjeron la falla E, la cual afecta a los materiales anteriores.
• Erosión y sedimentación hasta dejar el relieve actual sobre el estrato A.

Secuencia Geológica 2: Plegamiento y Fallamiento

• Depósito de los materiales que formarán los estratos 1, 4 y 3.
• Plegamiento de los estratos.
• Falla inversa producida por esfuerzos compresivos que afecta a los materiales 1, 4 y 3, los cuales ya estaban plegados.
• Erosión.
• Depósito de los materiales

Tipos de Depósitos Geológicos

Depósitos Lacustres

Se denominan así cuando la tierra rueda o es transportada por los ríos y quebradas y se deposita en el fondo de los lagos.

Depósitos Proluviales

Se denominan así a los materiales que ocupan el cauce de las quebradas secas.

Depósitos Fluviales

Están constituidos por sedimentos que se acumulan a partir de la actividad de los ríos y los procesos de deslizamiento por gravedad asociados.

Depósitos Eólicos

Se forman mediante la acumulación de materia transportada por el viento, formando dunas, acumulaciones de arena y médanos.

Loess

Es un material especial proveniente de rocas sedimentarias que se caracteriza por ser de color gris a amarillo pálido. Son materiales porosos de textura limosa. Son... Continuar leyendo "Tipos de Depósitos Sedimentarios, Minerales Constituyentes y Génesis del Suelo" »

relieve. El territorio argentino esta sustentado por dos placas tectonicas de origen terrestre que son: la placa sudamericana y la placa Antártida.

La porción americana y oceánica de nuestro país se relaciona e la placa sudamericana que soporta desde el oeste la presión de la placa nasca.

la placa nasca sudbicionada progresivamente por debajo de la placa sudamericana.

este proceso geológico produce dos consecuencias: plegó y elevo los sedimentos acumulados en la placa sudamericana -fracturo y relebo los relieves formados.

modelo agro exportados: se dio mediados el Siglo XIX, después de la batalla de caseros y explotaban a los países materias primas, ej carne trigo. A las provincias del interior les costaba exportar internacional mente... Continuar leyendo "Placas tectonicas y desigualdades del relieve terrestre" »

Meteorizazio Kimikoa

Harria disgregatzea da, mineralen alterazioen ondorioz.

• Oxidazioa

  Mineralak oxigenoarekin erreakzionatzen dute, oxidoa eta hidroxidoa sortuz.

• Disoluzioa

  Mineral disolbagarrietan ura eta gatzak disoziatzen dira, ioietan banatuz. Horrela, kristal-egitura hautsi eta minerala likidoan disolbatzen da.

• Karbonatazioa

  Mineral bati karbonatoa gehitzean, mineralen propietateak aldatzen dira.

• Hidrolisia

  Kristal-egitura hautsi egiten da, uraren H+ eta OH- ioien erreakzioaren ondorioz.

Klastoen Higidura eta Sedimentazioa

Meteorizazioaren ondorioz sortutako klastoak dauden lekuan pilatu daitezke, edo garraiatu eta beste leku batzuetan pilatu.

• Grabitazio-prozesua

  Higiduraren ondoren, klastoak maldan behera doaz grabitatearen eraginez.

  • Maldaren inklinazioa

    Malda