Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Historia de Secundaria

El Govern de Negrín (Març 1937 - Març 1939)

El govern de Juan Negrín, que va abastar des de març de 1937 fins a març de 1939, va estar marcat per la creixent pressió sobre la República. Durant aquest període, el PCE (Partit Comunista d'Espanya) va demanar la dissolució del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).

Largo Caballero va traslladar el govern a Barcelona, assumint i centralitzant el poder amb l'objectiu de guanyar la guerra. No obstant això, el 1938, el territori republicà es trobava en una situació extremadament difícil, amb una greu falta d’aliments, pèrdua de territori i un profund cansament físic de la població i les tropes.

La Crisi Republicana i els Tretze Punts

Davant d'aquesta situació crítica, Negrín... Continuar leyendo "Guerra Civil Espanyola: Govern Negrín i Consolidació Franquista" »

La insurrecció militar de juliol de 1936 va representar una commoció profunda per a l'Espanya republicana, generant una complexa dualitat de poders.

Dualitat de Poders i Iniciatives Populars

El Poder Real: Organitzacions Populars

El poder real residia en les organitzacions populars, que van prendre la iniciativa i van establir comitès. Aquests comitès, que obeïen als seus sindicats o partits, es van encarregar de:

• Procurar l'abastiment.
• Mantenir un ordre públic inestable, marcat per la repressió a l'Església.
• Evitar el col·lapse general.

El Poder Legal: Decrets i Reorganització Militar

Paral·lelament, el poder legal va decretar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris, en els quals s'havien d'integrar... Continuar leyendo "El Bàndol Republicà: Organització i Reptes a la Guerra Civil" »

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932: De Núria a l'Aprovació

El Context Polític i el Vot Femení

La Segona República Espanyola va ser un període de grans canvis i debats polítics, incloent-hi el reconeixement dels drets de la dona. Contràriament a la creença popular, la dona no estava dominada per la reflexió i l'histerisme. Hi va haver tres diputades destacades: Victoria Kent, Clara Campoamor i Margarita Nelken. Campoamor va defensar fermament el dret al vot femení, mentre que Kent i Nelken inicialment van expressar reserves, argumentant que el vot femení podria estar massa condicionat. Les primeres eleccions amb sufragi universal van donar la victòria a les dretes.

La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia

El 14 d'abril de 1931,... Continuar leyendo "Estatut d'Autonomia de Catalunya 1932: De Núria a l'Aprovació" »

Els Fets d'Octubre de 1934

Context i vaga general

El 4 d'octubre de 1934, el govern de Lerroux va incorporar tres ministres de la CEDA. Les esquerres, sentint-se amenaçades per la possibilitat d'un govern feixista, van convocar una vaga general a través de la UGT-PSOE i el PCE, que va fracassar a la major part d'Espanya.

La Revolució d'Astúries

A Astúries, la UGT, el PCE i la CNT van iniciar un moviment revolucionari. Van ocupar la conca minera, es van armar i van proclamar la República Socialista Asturiana en una revolució obrera que buscava el control polític. El govern va respondre enviant tropes africanes liderades pels generals Franco i Goded. La lluita ferotge va acabar el 17 d'octubre.

Proclamació de l'Estat Català

A Catalunya, l'... Continuar leyendo "Els Fets d'Octubre de 1934 i el Front Popular de 1936" »

El Bienni d'Esquerres i les seves reformes

Els propietaris podien anul·lar el contracte. La resposta dels propietaris es va canalitzar a través del partit del govern espanyol, demanant que portessin la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals. Hi va haver un greu conflicte perquè se'ls va donar la raó i, el setembre de 1934, es va produir l'acord Alcalá-Zamora/Companys amb una modificació de la llei; tanmateix, l'IACSI es va negar a acceptar-la i aquesta llei no va entrar en vigor a causa de les conseqüències dels fets d'octubre de 1934.

Reformes educatives i laborals

• Reforma educativa i cultural: Va tenir com a objectiu promoure l'educació liberal i laica, augmentant el pressupost un 50%, creant escoles noves i impulsant les missions

Violencia y Represión durante la Guerra Civil Española

En el bando republicano se persiguió y dio muerte a miembros del clero, de la alta burguesía o a quienes consideraban “facciosos”: personas acusadas de alinearse y apoyar a los sublevados. La violencia republicana fue inicial y producto de los primeros meses de desorden y descontrol por parte del gobierno republicano.

En el bando rebelde se aplicaron ejecuciones sumarias contra cualquier integrante de partidos y sindicatos de izquierdas o de cualquier cargo político. Esta se convirtió en política de Estado para “limpiar” España, y no acabó con el fin de la guerra, sino que fue un elemento central de la dictadura franquista.

Desarrollo del Conflicto: Etapas Clave de la Guerra

Alfonso XIII y la Crisis del Sistema Político de la Restauración

Contexto del Reinado de Alfonso XIII

El reinado de Alfonso XIII se caracterizó por la crisis y división de los partidos del turno, la desaparición de los líderes políticos de la Restauración, el surgimiento de nuevas figuras como Maura y Dato (conservadores) y Canalejas, Moret y Romanones (liberales). Este periodo presenció:

• Frecuentes cambios de gobierno.
• Intervencionismo directo de Alfonso XIII en la vida política, rodeado del sector más reaccionario del Ejército.
• Pérdida de eficacia del caciquismo.
• Intromisión del Ejército en asuntos políticos: Ley de Jurisdicciones (1906), Juntas de Defensa (1917) y el golpe de Estado de Primo de Rivera (1923).
• Desastres militares

1. La Caída de la Monarquía

1.1. El Gobierno Berenguer

Ante la dimisión de Primo de Rivera, el rey Alfonso XIII nombra al General Dámaso Berenguer, con la idea de volver al sistema constitucional de 1876 y al caciquismo (período conocido como la dictablanda). La oposición opta por la República. En 1930 se produce el Pacto de San Sebastián entre republicanos, socialistas y catalanistas, para acabar con la monarquía. Se crea la Asociación Republicana Militar. De ahí surgirá el intento de pronunciamiento republicano en Jaca. Ante estos hechos, el general Berenguer dimite.

1.2. El Gobierno Aznar

Se forma un gobierno de concentración con personalidades de los viejos partidos dinásticos presidido por el almirante Aznar. Convoca elecciones... Continuar leyendo "Proclamación de la Segunda República Española: Causas y Primeros Pasos (1931)" »

1.1 Del Cop d'Estat a la Guerra Civil

El cop d'estat és iniciat per la mort de Calvo Sotelo.

• El 17 de juliol de 1936, el coronel Yagüe va iniciar l'Aixecament Nacional.
• El 18 i 19 de juliol de 1936, la majoria de les guarnicions militars (casernes) d'Espanya es van sumar a la insurrecció, així com sectors civils, falangistes, carlins i de dretes.
• Franco va iniciar l'Aixecament Nacional des de les Canàries, Goded des de les Illes Balears i Mola a Navarra.
• El 19 de juliol, el govern de la República va substituir Quiroga per José Giral. José Giral va dissoldre l'exèrcit i va lliurar les armes a les milícies (formades per membres de sindicats anarquistes o socialistes i del Front Popular).

La insurrecció va triomfar a l'Espanya interior, a... Continuar leyendo "Guerra Civil Espanyola: Cop d'Estat, Bàndols i Fets Clau" »

Características de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Tras el golpe de Estado de 1923, Miguel Primo de Rivera, con el apoyo del rey Alfonso XIII, suspendió la Constitución, el gobierno y los derechos individuales y políticos. Este periodo se divide en dos etapas fundamentales:

1. El Directorio Militar (1923-1925)

Compuesto por el propio Primo de Rivera como jefe de gobierno y miembros del ejército. Durante esta fase se llevaron a cabo las siguientes acciones:

• Suspensión de la Constitución de 1876 y de la actividad de los partidos políticos, sustituyendo las autoridades civiles por militares.
• Medidas centralizadoras (1924): Disolución de las diputaciones provinciales, a excepción de las vasco-navarras.
• Represión política: Ilegalización