Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Bachillerato

Ordenar por
Materia
Nivel

Història de Roma: Monarquia, Cèsar i August

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,71 KB

La Restauració Augustana

La seva restauració religiosa va ser reforçada amb la construcció de temples, en especial els de Cèsar, Apol·lo i Mart Venjador. També, uns conjunts com l’Ara Pacis (altar de la pau) i les nombrosíssimes estàtues d’August i dels membres de la seva família, aixecades per tot arreu de l’Imperi, van saber combinar la tradició realista del retrat romà amb la idealització hel·lènica que corresponia al culte imperial.

La Dictadura de Cèsar

Participa en l’intent de forçar les institucions republicanes, aparentment respectades, a fi de reunir en les seves mans tot el poder, tradicionalment repartit entre els membres de l’oligarquia. Exercien diverses magistratures ininterrompudament, contra els costums... Continuar leyendo "Història de Roma: Monarquia, Cèsar i August" »

Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,77 KB

L'Urbanisme a l'Antiga Roma

Els Rituals i el Traçat Urbà

Els romans feien servir tècniques constructives en l'urbanisme que provenien dels grecs o dels etruscs. Una de les característiques que utilitzaven eren els rituals que feien abans de construir la ciutat. Aquests són els auguris (observar un senyal) que es feien per saber si els déus els eren favorables. Seguidament, un sacerdot marcava amb una arada el solc dels límits de la ciutat, on es construirien les muralles (pomperium). Aquest procés s'anomenava inauguratio.

L'organització principal de la ciutat era la divisió amb els dos carrers principals: el Decumanus Maximus (d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). A cada extrem dels carrers principals hi havia una porta per... Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures" »

Literatura a través de las épocas

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,4 KB

Género dramático

En la antigua Grecia, se desarrolló el género dramático, caracterizado por la representación de personajes a través de diálogos y espacio escénico.

Época preclásica

Durante este período, se crearon mitos, leyendas y apólogos para explicar el origen del universo y la existencia humana en diversas culturas, como China, India, Egipto y Judea.

Época clásica

En las culturas griega y romana, que abarcan desde el siglo VIII a.C. hasta el siglo III d.C., se realizaron contribuciones significativas en áreas como derecho, filosofía, física, matemáticas y literatura. Se enfatizó el uso refinado del lenguaje y temas como el honor y el heroísmo.

Literatura egipcia

Los textos egipcios ofrecen una visión de la cultura y las... Continuar leyendo "Literatura a través de las épocas" »

La Fábula en la Literatura Latina: Fedro, Aviano y Rómulo

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,67 KB

La Fábula: Características y Diferencias con la Epopeya

La fábula es un relato breve de ficción, en prosa o verso, con una finalidad didáctica que se manifiesta en la moraleja. Esta moraleja puede encontrarse al final, al comienzo o estar implícita en el relato. Los personajes de las fábulas son hombres, animales o plantas que hablan y sienten como humanos.

La fábula se diferencia de la epopeya en varios aspectos:

Protagonistas

Los protagonistas de las fábulas son personajes humildes, animales y plantas, mientras que los de la epopeya son grandes hombres, héroes y dioses.

Temas

En las fábulas se tratan costumbres de la vida corriente, vicios, defectos y virtudes. En la epopeya, en cambio, se abordan los aspectos más nobles de la humanidad,... Continuar leyendo "La Fábula en la Literatura Latina: Fedro, Aviano y Rómulo" »

Luis de Góngora y Argote: Biografía, Estilo Culterano y Obras Poéticas Esenciales

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,95 KB

Luis de Góngora y Argote (1561-1627): Vida y Obra

Biografía

  • Era de familia ilustre (aunque no noble).
  • Ordenado sacerdote, pero no muy devoto.
  • Famoso desde joven, ni religión ni amoríos le marcaron.
  • Solo le dominaba un pensamiento: la Belleza.
  • Ignoró a Lope de Vega y despreció a Quevedo.
  • Muy prolífico, todos querían imitarlo. Tuvo defensores apasionados y críticos implacables, casi hasta el día de hoy.
  • Aunque tuvo aspiraciones cortesanas en Madrid (con Felipe III), al final de su vida regresó enfermo y arruinado a Córdoba, donde murió.

Estilo Literario

  • Es la sublimación del Culteranismo.
  • Temas renacentistas pero forma barroca.
  • Dos estilos: uno, popular, claro, sencillo, folclórico; y otro, culterano, oscuro, rebuscado.
  • Arranca del Renacimiento
... Continuar leyendo "Luis de Góngora y Argote: Biografía, Estilo Culterano y Obras Poéticas Esenciales" »

Els Primers Emperadors Romans i les seves Dinasties

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,19 KB

27 Ac – Títol August

Pretenia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república, però de mica en mica va anar acumulant poders en la seva persona. El senat continuava tenint els mateixos poders, però modificats: August nomenava els cònsols.

Provocà període de pau 'pax augustea'

August pacificà les províncies i es dedicà a la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat de Roma.

14 Dc – Mort August

El nou regnat de Tiberi (14-37) es caracteritzà per la manca de conflictes a l'exterior. I en la interna, va començar a tenir importància la figura del prefecte del pretori (cap de la guàrdia pretoriana que tenia la responsabilitat de la seguretat de l'interior de la ciutat i la de l'emperador), que tenia el comandament... Continuar leyendo "Els Primers Emperadors Romans i les seves Dinasties" »

L'Amfiteatre Romà: Arquitectura, Espectacles i Termes

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,72 KB

L'Amfiteatre Romà: Unió de Dos Teatres

L'amfiteatre era un edifici el·líptic que unia dos teatres. Les parts principals eren:

  • L'arena: On es feien els espectacles, envoltada per un pòdium i protegida per una reixa metàl·lica per al públic.
  • La càvea: On se situava el públic damunt d'un pòdium, dividida en sectors (maeniana) mitjançant passadissos concèntrics. S'accedia mitjançant portes anomenades vomitoria.
  • El soterrani (subterraneus): Sota l'arena, on es guardaven els decorats, gàbies de les feres i material necessari per als espectacles. Es podia cobrir amb un tendal (velum). El més important de tots fou el Colosseu.

Els Gladiadors

Alguns tipus de gladiadors eren:

  • El samnita, el gal i el traci duien casc, cuirassa, escut, espasa
... Continuar leyendo "L'Amfiteatre Romà: Arquitectura, Espectacles i Termes" »

Poesia Llatina Imperial: Lucà i Horaci

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,5 KB

Època Imperial

Marc Anneu Lucà

D'aquesta època destaca sobretot Marc Anneu Lucà. Només es conserva la seva obra Farsàlia, un poema èpic dividit en 10 llibres que explica la guerra civil entre Cèsar i Pompeu de forma cronològica. La va deixar inacabada a causa de la seva sobtada mort. Lucà és un historiador en vers amb gran capacitat poètica. La seva obra és plena de figures retòriques i sintàctiques. S'hi veu clarament la influència de Virgili.

La Poesia Lírica: Quint Horaci Flac

Per ordre cronològic, aquestes són les seves creacions:

I. Epodes o Iambi (gènere líric)

Escrits entre els anys 41 i 30 aC. Estan formats per 17 poemes curts, de to violent i sarcàstic, de temes diversos. Sens dubte, el més conegut és l'epode número... Continuar leyendo "Poesia Llatina Imperial: Lucà i Horaci" »

Història de Tàrraco: Colònia Romana a Hispania Citerior

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,95 KB

Tàrraco era el territori de la tribu dels cessetans, probablement conegut amb el nom de Cesse. L'any 218 aC, en el marc de la segona guerra púnica, amb el motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar el subministrament de tropes als cartaginesos, els germans Escipió van establir un praesidium es esdevindria la futura Tàrraco. Però no fou fins al segle I aC que Juli Cèsar li va concedir la categoria de colònia, fet que desprès va ser corroborat per August, en atorgar-li el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

Ja de d'època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior, província que més tard August va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis. La ciutat d'uns 70 ha; estava... Continuar leyendo "Història de Tàrraco: Colònia Romana a Hispania Citerior" »

Derecho subjetivo en el derecho romano

Clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 7,15 KB

a Posteriori: con Posterioridad.

accessit: Accéssit se acercó. En CertáMenes científicos, literarios o artísticos, recompensa Inferior inmediata al primer premio.

Ad Kalendas Graecas: para Las calendas griegas, esto Es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen Calendas

Agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las tareas a realizar.

Alea Iacta est: la suerte Está echada. Se utiliza Cuando después de dudar mucho, se toma una decisión arriesgada. Frase que se atribuye a Julio César cuando con sus tropas decidíó Pasar el río Rubicón.

Alias: de otro modo, por otro Nombre. Se utiliza en Abreviatura (a) Seguida de otro nombre o apodo.

Alma Mater: Alma máter madre Nutricia. (almus,-a,-um: nutricio,que

... Continuar leyendo "Derecho subjetivo en el derecho romano" »