Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Bachillerato

Titus Maccius Plautus

Pocas y poco fiables son las noticias que tenemos sobre la vida de Plauto. Pueden resumirse así: nace en Sársina, en Umbría, a mediados del siglo III a. C. Llega a Roma y gana algún dinero en actividades teatrales. Se mete en negocios y se arruina, viéndose obligado a realizar trabajos duros y propios de esclavo, como hacer girar la rueda de un molino. Pero en los pocos ratos de ocio escribió comedias y alcanzó tal éxito que pudo dedicarse enteramente a esta profesión. No se sabe con exactitud su nombre completo.

Fue tan grande el éxito de Plauto que, tras su muerte, empezaron a aparecer obras que falsamente se le atribuían. Veamos algunas de las más importantes:

• Amphitruo (Anfitrión): Júpiter, enamorado de

Jose Antonio Loidi Bizkarrondo (1916-1999)

Bizitza eta Ibilbidea

Jose Antonio Loidi Bizkarrondo Errenterian jaio zen 1916ko abuztuaren 22an, eta Irunen hil zen 1999ko uztailaren 9an. Euskal idazlea izan zen.

1942an Farmaziako lizentzia lortu zuen Santiagoko Unibertsitatean. Hurrengo urtetik aurrera, farmazia eta optika-dendan jardun zuen lanean. 1960an Farmazia Ikuskatzaileen Taldean sartu zen, eta 29 urtez Irungo Udaleko farmazia ikuskatzailea izan zen.

1957tik aurrera Euskaltzaindiko urgazlea izan zen, eta 1998az geroztik ohorezko euskaltzaina. Bidasoa Ikaskuntzen Aldizkaria argitaratzen duen Luis de Uranzu Kultura Taldeko sortzailea eta lehendakaria izan zen.

Irun bere aurrerabidean historia saiakeragatik Irun Hiria saria eman zioten. 1976an... Continuar leyendo "Jose Antonio Loidi: Idazlea, Farmazialaria eta Euskaltzaina" »

Cèsar i l'Expedició a Britània

Cèsar, encara que en aquests llocs els hiverns són primerencs, tot i així es va proposar marxar a Britània. Abans d’arriscar-s’hi, hi envia Gai Volusè per davant en un vaixell lleuger: li mana que, un cop explorades totes les coses, torni al seu costat tan aviat com sigui possible. Ell, per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al territori dels Morins.

Incursió Sobtada i Suport de Cavalleria

Quan aquesta incursió sobtada va ser anunciada, Cèsar envià des del campament tota la cavalleria als soldats d’infanteria, els quals resistien amb gran valentia l’atac dels enemics i lluitaven aferrissadament. Tot i haver rebut poques ferides, els soldats d’infanteria van matar un gran nombre d’enemics,... Continuar leyendo "Extractes Històrics Romans: Cèsar i August" »

Ciceró: L'orador per excel·lència

Va pronunciar les quatre Catilinàries, va fer fracassar l’intent de conspiració contra la República i en va fer executar els principals conspiradors, fet que li comportà l’exili. L’oratòria és l’art d’expressar-se bé i de saber convèncer els oients. L’època d’or de l’oratòria va ser al període republicà i, sens dubte, Ciceró fou l’orador per excel·lència.

Obres de Ciceró

• Les Verrines: Són escrits on Ciceró acusa Verres, que, com a governador de Sicília, havia abusat del seu càrrec i havia espoliat l’illa.
• Les Filípiques i les Catilinàries: De caràcter polític. La primera obra consisteix en 14 discursos amb els quals Ciceró ataca Marc Antoni quan volia succeir Juli

Barcino

La ciutat Barcelona va ser fundada entre l'any 15 i l'any 5 AC, en l'època de l'emperador August. Després de vèncer els càntabres i els asturs, va projectar la reestructuració del nord-est de la península ibèrica i va fundar Bàrcino, territori molt productiu. Entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Ubicada sobre el traçat de la Via Agusta, carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península. La ciutat va rebre l'estatus de colònia, amb el nom Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Barcino va ser construïda amb traçat urbanístic de colònies romanes. La ciutat tenia planta rectangular, amb angles retallats, i una extensió d'unes... Continuar leyendo "Història de Barcino: Fundació, Urbanisme i Estructures" »

El Teatro Romano

La Comedia

1. Aristófanes

Aristófanes (440-387 a. C.) es el representante de la comedia antigua. Su capacidad de provocar la risa se relaciona con la dureza de sus denuncias por la situación de declive político que sufría Atenas. De sus más de 40 obras, destacan 11, algunas de ellas son: Las nubes, Las avispas, La paz, Las aves, Las ranas...

2. Menandro

Las obras de Menandro (340-292 a. C.) tratan el tema del amor como elemento conector de la trama. Los personajes han de ingeniárselas para conseguir sus fines. Sus escenas costumbristas proporcionan prototipos más cercanos al auditorio que los de Aristófanes, por eso, aunque no fueran muy apreciadas en su tiempo, sus comedias influyen en la escena romana.

La Literatura Latina

Los

Catulo

Catulo (84 a. C.). Su obra consta de 116 poemas, clasificados en:

• Poemas eruditos: La cabellera de Berenice y Bodas de Tetis y Peleo.
• Poemas amorosos: Su mayor producción, dedicados en su mayoría a Clodia.
• Poemas a amigos y enemigos.

Horacio

Nacido en el 65 a. C. y fallecido en el 8 d. C. Cultivó dos géneros poéticos: la sátira y la lírica, elevando la epístola a la categoría de género literario.

Obras principales

• Epodos: 17 poemas breves donde destaca el Beatus ille.
• Sátiras: Reunidas en 2 libros.
• Odas: Obra de su madurez artística, influenciada por la filosofía epicúrea (disfrutar de la vida y negar los vicios). De aquí proviene el célebre Carpe diem.
• Epístolas: Destaca la Epístola a los Pisones, donde desarrolla teorías sobre

Desarrollo: Comparación de los tres textos trabajados

Presentación de La Eneida

La Eneida es una epopeya de carácter nacional y mitológico. Es un poema narrativo que cuenta los orígenes de un héroe fundador, Eneas, hijo de la diosa Venus y del mortal Anquises, lo que le confiere carácter semidivino. Eneas aparece como antepasado mítico de los fundadores de Roma, Rómulo y Remo. Los romanos toman elementos de la cultura griega y los adaptan a sus propias necesidades culturales y políticas.

Según la tradición virgilio-latina, Eneas y su esposa Creúsa tuvieron un hijo, Iulo (también llamado Ascanio o Iulus), que se casa con Lavinia, princesa latina. De esta línea se funda la ciudad de Lavinium, en la orilla del río Tíber, y de su... Continuar leyendo "La Eneida: origen, mito y comparación con La Odisea y textos bíblicos de la Antigüedad" »

Plaute

Els dos comediògrafs més importants de la literatura llatina són Plaute i Terenci. Tots dos van conrear un tipus de teatre anomenat comèdia a la grega, ja que van imitar el model hel·lènic tant en l'acció com en els personatges. En aquestes obres, l'argument es desenvolupa en ciutats gregues, i es coneixen amb el nom de fabulae palliatae.

Sobre la seva vida tenim dades incertes, excepte la data de la seva mort, cap al 184 a.C.

Se li han atribuït 21 comèdies en vers, entre les quals destaquen:

• Aululària (comèdia de l'olla): un vell troba una olla plena d'or...
• Amfitrió: Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se amb la seva esposa.
• Les germanes Baquis: dos germans tenen relacions amb dues germanes prostitutes; l'esclau d'un